25.07.2012 - 06:00
Quan el foc de l’Empordà ha deixat de ser un perill i de fer por per convertir-se en paisatge devastat, la pregunta és: I ara què? L’endemà dels incendis una iniciativa popular va llançar a Facebook la campanya ‘#1català1 arbre‘, però és aquest el camí a seguir? Què hi diuen els experts?
Hem entrevistat el biòleg Josep M. Palau. La resposta, diu, és complexa i té moltes dimensions. N’aprofundeix dues: com cal actuar a la zona cremada, i si incendis tan devastadors com aquest conviden a repensar algunes actuacions.
—Com s’hi ha d’actuar, en una àrea cremada?
—La reacció a una situació d’aquestes no és mai una resposta única. Cal estudiar en quina situació es trobava el territori abans de l’incendi, la mena de vegetació que hi havia, la intensitat del foc, el grau d’afectació, el relleu (un aspecte molt important), si hi resta vegetació viva… Es pot intervenir després d’analitzar la situació sobre el terreny. Cal trepitjar-lo i veure l’estat de la vegetació.
Un fet important a destacar és que cada vegada sabem més coses del comportament dels incendis, de com es comporta la vegetació en un territori cremat. Abans es parlava directament i immediata de repoblació. Però ara sabem que la repoblació és la darrera opció a prendre, perquè sovint no és bona.
—Per què?
—Els boscos mediterranis tenen espècies amb una certa capacitat d’adaptació al foc. Això vol dir que poden tornar a rebrotar arbres i arbusts i germinar llavors que hagin restat sota terra. Hi ha un potencial, a vegades gran i a vegades moderat, que el bosc mediterrani es pugui regenerar d’una manera natural.
—El foc de l’Empordà avançava amb molta rapidesa. Podem pensar en una afectació lleu gràcies a aquest fet?
—En part sí que hi ha una relació, però no del tot. Si el foc passa ràpidament, una part de la vegetació té més possibilitats de sobreviure. És un factor important a considerar. Però també pot passar que la temperatura assolida sigui tan alta, que hagi afectat la vegetació d’una manera irreversible.
—Quins elements més cal tenir en compte?
—La capa de cendra és molt rica en nutrients i pot afavorir la regeneració de la vegetació. Però si aquests dies vinents plou o venta, es pot perdre la cendra i, per tant, els nutrients.
—Com veieu campanyes com la de ‘#1català1arbre’?
—Entenc que tenen molt bona intenció, molt bona voluntat i un sentiment de cor, però si ens mirem el fet científicament, les coses són distintes. Replantant pots eliminar nutrients de l’ecosistema i el potencial latent que té la vegetació de rebrotar o de germinar. Perquè els elements protegits pel sòl (arrels, rizomes, elements subterranis…) poden rebrotar i sempre tindran més possibilitat de créixer, que no pas un plançó replantat. A més, els alzinars i les suredes tenen molta capacitat de rebrotar. La primera opció és sempre la de donar oportunitat a rebrotar. Això no vol dir que en algun cas no s’hi hagi d’intervenir, estabilitzant el sòl, però sempre mirant d’afavorir la regeneració natural.
—Quina mena de bosc s’ha cremat?
—No ho sé exactament, però segurament que s’han cremat alzines, algunes sureres i pi blanc. I molts arbusts que les acompanyen. Són arbres amb molta capacitat de recuperació, tot i que amb estratègies diferents. Els pins són espècies adaptades als incendis: les pinyes del pi blanc amb l’escalfor s’obren i surten disparades i escampen els pinyons. En canvi, l’alzina fa al revés, té certa resistència al foc i després pot rebrotar de la soca. I l’alzina surera, no diguem, és dels arbres més resistents, entre més coses perquè el suro és aïllant.
—Que hi hagi incendis tan devastadors ens ha de fer repensar algunes coses que no es fan bé?
—A Catalunya i al País Valencià cada vegada que hi ha incendis de grans dimensions s’obre el debat de per què no es fan bé les coses, de si calen més recursos… És un debat recurrent. Això ha passat després de grans incendis, els recents del País Valencià, o en el cas de Catalunya, el 1994, que és l’any en què es van cremar més hectàrees del segle XX: 76.000, de les quals 62.500 arbrades. També va passar el 1986, el segon any més tràgic quant a incendis després del 1994. Es van cremar gairebé 60.000 hectàrees. Doncs després d’aquests incendis es van proposar nous plans de prevenció i van establir noves regulacions i mesures.
—S’ha avançat en la prevenció i en la gestió dels incendis?
—Aquestes últimes dècades s’ha avançat molt en prevenció, gestió dels incendis i vigilància, i el control dels incendis acostuma a ser relativament ràpid. Però periòdicament hi ha grans incendis forestals. Per plantar cara a aquests grans incendis no serveixen les tècniques i propostes habituals. Hauríem de tenir uns equips i uns recursos tan grans, que són impossibles d’assumir.
—Què es pot fer, doncs?
—Hi ha pendent la gestió del territori i la gestió forestal. S’ha de tenir el territori ben gestionat.
—I això què vol dir?
—Fa cent anys era més difícil que hi hagués grans incendis, perquè hi havia molts masos habitats, més terreny conreat, aprofitaments silvícoles, ramats que pasturaven… Però des dels anys cinquanta el camp s’ha anat abandonant i molts conreus han passat a boscos. L’increment de massa forestal i la manca de gestió fa que els boscos siguin molt susceptibles. Els boscos mediterranis difícilment poden ser rendibles i la majoria són particulars. Això fa que s’hi destinin pocs diners, que en molts boscos no s’hi faci res, i aquesta vegetació és molt sensible als incendis.
—Llavors, què?
—El bosc s’ha d’entendre més enllà de l’aspecte productiu. S’ha de situar en un àmbit més plural, de compliment de moltes més funcions ambientals i socials. Revaloritzar d’aquesta manera els boscos aportarà més recursos per a gestionar-los bé. I hem de pensar que és molt més econòmic de gestionar bé el bosc que no haver-hi d’actuar després d’un incendi.
És molt important gestionar el territori i, en especial, el bosc. No fer res no és gestionar bé el territori ni ajuda a preservar-lo, si més no en un país secularment humanitzar com el nostre. La presència de població en el medi rural, amb activitat humana continuada, és un factor important que contribueix a evitar aquests grans incendis.
—Però recuperar la pagesia i els conreus demana una política agrària diferent…
—Augmentar la presència humana al territori rural, la pagesia, és positiu. Cert que no té gens de sentit tornar a la situació dels anys cinquanta, però cal gestionar activament el territori. Perquè cal recordar que el 60% del territori és sòl forestal, amb dues terceres parts de bosc. Més del 90% de Catalunya és espai forestal o agrícola.
