23.07.2012 - 16:51
Hi havia força trànsit. El previsible un diumenge de juliol en una zona fronterera i tan visitada com l’Empordà. A quarts de dues del migdia, des de l’N-II, a l’alçada de Figueres, es veia una columna espessa i marronosa de fum cap a la Jonquera. Semblava un incendi, no gaire gran, molt localitzat. La tramuntana bufava amb molta força. Mal senyal. Unes hores més tard, des de la muntanya de Verdera, els turistes que sortien de Sant Pere de Rodes s’aturaven per fotografiar i filmar, incrèduls, la mateixa columna de fum, que s’havia agegantat fins omplir tot l’horitzó.
La imatge era desoladora. La ràdio deia que hi havia carreteres tallades. Que el foc estava descontrolat, ja havia cremat més de 5.000 hectàrees i avançava cap a Figueres. Els noms d’alguns pobles es repetien a les emissores: Agullana, Biure, Llers, Capmany, Sant Climent Sescebes… Paratges rurals, de camps granges , oliveres, vinyes i megalits. Masos on els propietaris s’hi deixen la pell treballant i segones residències. l molts matolls secs. Tot cremava, i semblava impossible d’aturar. Enfilant cap al Port de la Selva, a les rotondes es formaven embussos, mentre patrulles d’agents forestals informaven els conductors que volien anar cap al nord que la carretera de Portbou també estava tallada perquè s’havia desencadenat un altre foc, ara cap a l’est. Un núvol gris, infinit, enfosquia el cel, aquest cel blau tantes vegades evocat per poetes i pintors, ara menjat per la cendra. El Twitter també cremava de males notícies. Deia que la gent que s’havia trobat atrapada a la carretera de Portbou es llançava, penya-segat avall, cap al mar, per fugir de les flames. Que un home havia mort a Llers. Maleïda tramuntana. I maleïda inconsciència dels imprudents.
Aliens al desastre, al Port de la Selva alguns surfistes volaven damunt les onades, gaudint de la mateixa tramuntana que pocs quilomètres més enllà agitava el foc. A Cadaqués, una lleu olor de socarrimat precedia el núvol de fum que començava a insinuar-se darrere els turons, mentre els turistes feien el darrer bany del dia a les cales més protegides del vent i començaven a sopar a les terrasses. Mentrestant, bombers, agents forestals i rurals, mossos i voluntaris lluitaven contra el foc, acollien les persones afectades i facilitaven els desplaçaments dels vehicles. D’altres, per prudència, ens n’allunyàvem, amb el cor trencat per tota la terra cremada i un gran sentiment d’impotència, acompanyats per una posta de sol insultantment bonica i vermella en un vespre tan trist com aquest.
Unes quants hores després i uns quants quilòmetres cap al sud, el polsim de la cendra que cobreix, també, bona part del Baix Empordà , ens recorda la tragèdia. Al bar del Jaume, a la Bisbal, un senyor comenta que el foc ha revifat a la Jonquera. Les notícies diuen que encara continua fora de control. Tant de bo l’infern s’acabi aviat.
Carlota Franco, periodista.
