22.07.2012 - 06:00
Tant el portaveu del govern, Francesc Homs, com Josep Rull, secretari d’organització de CDC, van deixar entreveure ahir que el govern català no descarta seguir els passos del País Valencià i recórrer al fons de liquiditat de l’estat per fer front als pagaments que té pendents. El conseller d’Economia Andreu Mas-Colell va dir ahir al vespre que Catalunya està lluny de la intervenció i que espera que no s’arribi a aquesta situació. Altra vegada, com va passar amb el cas de Rajoy i el rescat bancari, ningú no vol emprar la paraula ‘rescat’.
Avui el diari italià ‘La Repubblica‘ ha publicat una entrevista amb Mas Colell en què diu que Catalunya decidirà si acollir-se al fons de liquiditat autonòmica després d’estudiar les condicions d’aquest mecanisme establert pel tresor.
El conseller d’Economia ha dit que no s’ha de confondre la intervenció autonòmica, prevista a la Llei d’Estabilitat i que culminaria amb un votació al congrés espanyol que desproveiria a les comunitats d’algunes de les seves competències, amb aquest fons ‘que dóna liquiditat a les comunitats amb dificultats d’accés als mercats. En tot cas, Mas Colell ha descartat una intervenció directa de Catalunya per part del govern espanyol. ‘La Generalitat no renunciarà a l’autogovern de Catalunya’.
A l’entrevista, Mas-Colell també ha fet referència al ‘gran esforç que està fent el govern per complir amb els seus compromisos i poder fer front a tots els pagaments pendents’, però ha reconegut que no serà fàcil.
Homs i Rull, no descarten la intervenció
‘Parlem d’un ICO 4, no ho volem qualificar de rescat. És una solució puntual, l’estructural és el canvi de finançament’ deia ahir Josep Rull, que considera que la petició hauria d’anar en paral·lel a l’obtenció del pacte fiscal.
Francesc Homs, també va deixar la porta oberta a l’accés dels fons. Tampoc no entén que es tractaria d’una intervenció ni un rescat sinó d’acollir-se a una altra línia de crèdit de l’institut de crèdit oficial espanyol (ICO).
Actualment, Catalunya és l’autonomia més endeutada de l’estat espanyol. Té greus problemes de tresoreria, calcula que ha de fer front a 5.755 milions d’euros d’aquí a finals d’any.
Els dirigents del País Valencià tampoc no parlen de rescat
Divendres el Consell va anunciar que se sotmetria al fons de liquiditat de les comunitats autònomes (pdf), aprovat dijous pel congrés espanyol. Ha estat la primera comunitat a demanar-lo. El conseller d’economia indústria i comerç, Máximo Buch, va parlar-ne ahir al matí: ‘No és res extraordinari ni nou. Portem mesos dient que demanaríem una línia de crèdit, que anomenàvem hispabons i que ara direm d’una altra manera.’
El president Alberto Fabra també va negar que es tractés d’una intervenció: ‘No hi ha rescat. No hi ha res nou que s’hagi ofert a totes les comunitats, només hem estat els primers en solicitar el fons. Però, no es preocupi, que d’aquí pocs dies veurà moltes altres de comunitat que el demanaran’.
Però, què implica que una comunitat se sotmeti a aquest fons?
El fons de liquiditat comporta unes obligacions molt més dures en relació als crèdits que l’ICO ha concedit fins ara: El govern autonòmic no podrà emetre valors, ni concertar crèdits a l’estranger (de fet, aquest problema ja el tenia ara el Consell), si no és que disposa del permís del govern espanyol. A més, haurà de presentar i acordar amb el govern espanyol un nou pla d’ajustament, que implica presentar un pla detallat de tresoreria, amb el calendari i els pressupostos mensuals d’ingressos i pagaments, el saldo del deute, el perfil dels venciments dels pròxims deu anys i les necessitats d’endeutament; cada mes s’hauria d’actualitzar aquest pla de tresoreria, i cada any el pla d’ajustament.
En aquest document podeu veure totes les condicions que haurà de complir el govern valencià.
Informació relacionada: Rajoy prepara els ‘homes de negre’ per a intervenir les comunitats
El Fons de Liquiditat s’explica en el decret llei aprovat pel govern espanyol,aquest document de catorze pàgines (pdf).
