21.07.2012 - 17:50
‘Per què no qualifiquen de rescat la intervenció?’, es va preguntar la revista Time en un article titular ‘Digues-li tomàquet; jo li dic rescat’, publicat poc després de saber-se que el govern espanyol demanava el rescat bancari a Europa. Ni el ministre De Guindos ni Mariano Rajoy van voler emprar la paraula rescat. Ahir el govern valencià tampoc no va voler utilitzar-la i el govern català tampoc no l’ha fet servir avui, i ha utilitzat la paraula ‘crèdit’.
Avui el portaveu del govern català, Francesc Homs, ha dit que la Generalitat no descarta ’acollir-se al fons de liquiditat autonòmic’, les mateixes paraules que va emprar Císcar, el portaveu del govern valencià. Ara, com explicava l’article de Time, els inversors tenen clar que si una administració és insolvent i necessita assistència financera externa, està essent rescatada.
‘Una part de la resposta té a veure amb l’estigma que porta la paraula’, observava Time. ‘En els tres països que han precedit Espanya, l’assistència no només va comporar més condicions de l’anomenada troica (la UE, l’FMI i el BCE), sinó també condicions polítiques, com pensions doloroses, impostos reformes laborals. Tan doloroses, de fet, que tots els governs que havien demanat els rescats han caigut’, continuava explicant l’autora del reportatge.
L’autora va demanar l’opinió de dos economistes que viuen a Catalunya. Un d’ells, José Luís Peydró, professor associat a la Universitat Pompeu Fabra deia: ‘En el sentit que es tracta d’una gran quantitat de diners, més que no els rebuts per Portugal o Irlanda, és un rescat. És una qüestió de semántica.’
Doncs això mateix els passa ara als governs del País Valencià i Catalunya.
En aquest document podeu veure totes les condicions que haurà de complir el govern valencià.
Informació relacionada: Rajoy prepara els ‘homes de negre’ per a intervenir les comunitats
El Fons de Liquiditat s’explica en el decret llei aprovat pel govern espanyol,aquest document de catorze pàgines (pdf).
