17.07.2012 - 06:00
Alan Bennett va seduir el públic català amb la novel·la ‘Una lectora poc corrent‘ (Empúries, 2008), una sàtira de la reina Isabel II i del poder de la lectura. I enguany l’editorial Empúries ha recuperat la primera novel·la que va escriure aquest guionista, el més famós d’Anglaterra, tan per les seves obres de teatre com per les sèries de televisió, ‘Amb una mà al davant i l’altra al darrere‘. L’editora Eugènia Broggi en parla per a VilaWeb.
Explica Broggi: ‘Un dels secrets de l’èxit d’Alan Bennett, i un dels pilars del seu talent, és l’ús de l’humor a les seves novel·les. Hereu dels grans humoristes anglesos com Kingsley Amis o PG Wodehouse, Alan Bennett té un humor elegant, elaborat, matisat amb ironia fina i d’una intel·ligència remarcable. No cau mai en l’humor gruixut, però tot i així sedueix a tota mena de públics: el seu humor fa somriure amb complicitat però també riure en veu alta. Alan Bennett també té un ull clínic per al comportament humà, cosa que el fa un guionista i dramaturg excepcional: la construcció dels personatges és un dels seus trets més destacables. A les novel·les, per bé que són curtes, els personatges també hi tenen un paper essencial, i són el fil conductor de les històries.’
Continua: ‘«Amb una mà al davant i l’altra al darrera» és una novel·la curta, una petita joia que ens mostra, amb l’humor fi i la delicada intel·ligència que trobàvem a «Una lectora poc corrent», la desintegració d’un matrimoni de classe mitjana. Els petits detalls, als llibres de Bennett, ho són tot, i la seva habilitat per descriure com, a poc a poc, les vides del matrimoni Ransome d’esquerden: el senyor Ransome intenta seguir endavant, com si res no hagués passat, amb la tossuderia pròpia de qui s’ha fet la vida a la seva mida; la senyora Ransome, en canvi, obre la porta a móns que fins ara li eren desconeguts, o inaccessibles, i descobreix facetes d’ella mateixa que sorprendran, sobretot, al seu marit. El contrast de les dues actituds, les referències escatològiques combinades amb la importància dels petits detalls, i la capacitat de Bennett per il·luminar amb lucidesa els racons foscos de l’ànima humana fan de «Amb una mà al davant i l’altra al darrera» una novel·la esplèndida, de lectura molt agradable.’
