16.07.2012 - 06:00
Ui ui ui l’Adina Rose Levin. Quina energia que desprèn! Aquesta jove publicista de l’agència Seryno/Coyne, especialitzada a anunciar els espectacles de Broadway, és una de les ex-estudiants de català de la Columbia University de Nova York, i autèntica enamorada de la cultura catalana. N’hi ha prou de veure la seva fitxa a Linkedin (‘Adina has an obsession with all things Catalan’) o visitar la seva pàgina web (‘Dancer, eternal city girl an catalanophile.’) per veure que és cert. Quan te la trobes, es presenta amb un català fluïdíssim: ‘M’encanta aquesta feina! Puc ser creativa i boja, i m’encanta fer anuncis i ser clever. I m’encanta publicitar-ho tot! A mi, entendre unes altres llengües em serveix per pensar que la gent té diverses maneres d’entendre un anunci. I especialment aquí, que no saps mai quina és la primera llengua de la gent’ I també t’explica d’on li ve aquesta catalan obsession: ‘Una amiga meva volia que aprengués castellà i volia anar a Barcelona, però no sola, i ella em va preguntar, vols anar a Barcelona? I jo, oh, sí, i vam fer l’intercanvi. Ella en una família de Barcelona i jo a Argentona. I després de tantes anades i tornades em vaig adonar que, si vols conèixer la cultura catalana, és imprescindible que aprenguis el català. Jo estava tipa d’haver de dir ‘en castellano por favor!’ Sentia molta …anguish? això, angoixa, i quan vaig tornar, vaig veure que hi havia classes de català a Columbia University amb l’Elsa Úbeda, la millor professora del món. I des d’aleshores parlo català.’
Li preguntaries coses, tu, però gairebé no t’ho deixa fer. Pura energia, no para de xerrar: ‘Després de dos anys ja no puc parlar en castellà, que el sabia. Ha ha! Exagero, però fa un quant temps vaig visitar la família a Argentona i l’àvia de la família, que és de Madrid, ho va notar: No hablas el castellano como antes, eh… Mira, que ara el castellà em costa. Saps què faig cada dia per practicar el català? Sóc una mica boja, però jo miro capítols de ‘La Riera’! Ahir en vaig veure set de seguits! La gent a la meva feina flipa quan em demanen quines sèries segueixo. Hi estic enganxada, a ‘La Riera’. Com una addicció. I ‘Porca Misèria’ també m’encanta. Però això són telenovel·les. Tu em pots recomanar llibres?’
Si mai veniu a Nova York, vigileu, perquè l’Adina, si us nota accent, us abordarà pel carrer: ‘A Nova York hi ha molts catalans com tu. Per exemple, l’altra nit un noi pel carrer que no coneixia em va preguntar, ‘què penses dels suspenders… això tirants, em diu què penses dels tirants del meu amic? I el seu amic tenia un accent. I li vaig preguntar, oh d’on ets? Barcelona. I va flipar quan jo vaig començar a parlar català. A més estava una miiiica borratxo, però estava taaan emocionat que hi havia una americana pel carrer parlant en català. Era de Sitges i vam començar a parlar de Sitges. I re, això em passa i m’encanta!’, i gesticula i gesticula amb les mans com si fos mediterrània. ‘Sí, sento que estic de la part d’un club molt guai. No sé. M’encanta tenir aquesta part de la meva vida aquí a Nova York.Som un melting pot de gent i aquí també tinc el meu cercle de gent amb qui parlo català’. A l’Adina, doncs, ja no li cal anar a Barcelona per practicar el català. Això, ella, ja ho fa a Nova York, i és una de les assídues del cafè català que la professora Elsa Úbeda munta cada dimarts a la Universitat, on reuneix estudiants i catalans perquè es coneguin entre ells.
‘És curiós que no m’interessa la política en general, tret de la vostra part del món. Jo crec que sí que s’arribarà a la independència. Però s’ha de tenir paciència. I com que Espanya ara està brrrr brrr de política i diners (i gesticula amb el polze avall com si fos Neró), jo crec que en aquests cinc anys és el millor temps per a agafar força. Jo intento educar la resta de la gent amb qui parlo cada dia.’
I l’Adina xerra i riu i va i t’explica una anècdota amb el Jordi Pujol que no et costa gens d’imaginar, coneixent-los una mica tots dos: ‘Després d’un esdeveniment al Catalan Center aquí a Nova York el Jordi Pujol va sortir a parlar amb la gent i amb un amic meu que parla molt bé el català. I el Pujol li diu: “Oh collons si ets català o gairebé!” i després es va girar cap a mi i em diu: “I tu, ets catalana o americana?” I jo li vaig dir “Jo sóc americana però catalana al cor”. I el Pujol em va mirar, va acotar el cap i em va fer un petó a la mà.’
