02.07.2012 - 21:21
Espanya celebra amb eufòria l’èxit a l’Eurocopa mentre la desocupació entre els menors de vint-i-cinc anys és del 52%. Així ho constata el diari britànic The Guardian, que publica aquest demolidor reportatge sobre el fracàs de l’estat espanyol a l’hora oferir oportunitats a la gent jove perquè trobi feina i als emprenedors perquè duguin a terme els seus projectes.
El diari recorda en aquest article, titulat ‘L’èxit d’Espanya a l’Eurocopa no coincideix amb les oportunitats per als joves’, que els èxits esportius van més enllà del futbol i arriben al ciclisme, el tennis, el bàsquet i el motociclisme. ‘Però per desgràcia no tots els joves desocupats a Espanya poden arribar a ser estrelles de l’esport. Necessiten una feina sostenible, i les dades sobre les perspectives per al sector manufacturer a Espanya durant els pròxims tres anys no indiquen pas res de bo en aquest sector crucial.’
‘Quan diuen demà volen dir mai’
Diu el periodista Stephen Burgen, corresponsal a Barcelona, que per destacar en un esport cal dedicació, disciplina i treballar de valent, ‘unes característiques que els europeus del nord es queixen que no hi són en un país on quan diuen ara volen dir després, i demà vol dir mai o, en el millor dels casos, un ara no’.
I troba la resposta en el fet que ‘potser en l’esport el talent troba menys obstacles fins a assolir l’èxit’. I fa aquesta comparació: ‘En canvi, Espanya és el país número 133 de 183 en oferir facilitats per a establir un negoci; i és el número 31 en la llista de l’índex de corrupció Transparency International, tan sols un lloc per damunt de Botswana.’
Corrupció i economia submergida
Les crítiques al monstre burocràtic espanyol no s’acaben aquí. ‘Fan falta 140 dies per posar un negoci aquí, donant així prou temps als funcionaris espanyols, alguns dels quals sembla que portin un cromosoma ‘no’ especial, prou temps per liquidar l’esperit més emprenedor.’ Com a conseqüència d’això, indica l’elevat índex de l’economia submergida, ‘que, com tothom sap, només dóna feina a una petita part de tota aquesta joventut desocupada’.
I rebla: ‘Amb només una reduïda i incompetitiva base industrial i una feina en l’agricultura molt mal pagada, què podria fer la gent jove, a part de l’esport? Dedicar-se a l’art, potser?’
