27.06.2012 - 11:29
La conductora de bus que el cap de setmana va ser increpada per la batllessa valenciana, Rita Barberà, ha fet arribar una carta on explica la seva versió dels fets. Després que ahir Barberà s’escudés en la llibertat d’expressió per justificar l’esbroncada a la conductora en plena vaga del sector del transport i donés la seva versió, la conductora n’explica avui la seva, sense revelar la identitat, en una carta que reproduïm tot seguit:
‘Arran de les especulacions que s’han generat després de la meua trobada amb Rita Barberà, us explico què va passar:
El dia 23 de juny, cap a les vuit del vespre, mentre jo prestava serveis mínims en la línia 31, vaig rebre un missatge del centre de control per fer la regulació de final de línia a General Palanca, davant de la casa de la batllessa, ja que el carrer de la Pau era tallat per la manifestació de l’orgull gai. Quan vaig arribar a General Palanca, vaig parar l’autobús i vaig baixar a estirar les cames durant els set minuts que em sobraven. Aleshores vaig veure Rita Barberà sortir del seu pati acompanyada per un parell de persones. Vaig desviar la meua atenció un moment, i quina va ser la meua sorpresa quan vaig alçar la vista de nou i me la vaig trobar davant del vidre del bus amb cara d’indignació, mentre llegia la gran veritat que resa el nostre eslògan reivindicatiu: ‘Rita no paga els seus treballadors d’EMT’. Va treure els adhesius amb les seues ungles i, alterada, em va preguntar: ‘Tu penses que açò que diu ací és veritat? Que jo no us pague? Açò és demagògia!’.
No vaig respondre, i ella em va preguntar un altre cop. Davant de la seua insistència, vaig dir: ‘Jo crec que sobre aquest tema hauries de parlar amb els meus representants, no pas amb mi’, i no vaig voler entrar més a fons, ja que la situació era absurda. Va ser aleshores quan va perdre els papers, va posar-se damunt la vorera, apropant-se més a mi, i colpejant-me tres cops l’espatlla amb el dors de la seua mà em va dir: ‘Com que no he de parlar amb tu? I tant que parlaré amb tu! Perquè ets tu qui té la culpa que 200 dels teus companys se’n vagen al carrer. Ets una poca-vergonya, cobres 3.300 euros, quina poca solidaritat que tens’. I jo li vaig respondre: ‘Perdona, Rita, però jo no cobre 3.300 euros’. Ella, cada cop més alterada i alçant el to de veu, va afegir: ‘Mira, no vull saber ni com et dius. El que vull és que calles, perquè tot açò que dius són mentides, ets una mentidera.’
Tenint en compte la seua falta de respecte, no em vaig poder contenir més, així que, tornant-li els cops a l’espatlla, li vaig respondre: ‘Mira, Rita, ací l’única mentidera que hi ha ets tu, i tots els polítics, que la vostra mala gestió la paguem tots els valencians. Ni jo ni cap dels meus companys cobrem 3.300 euros. Paga’m els 3.300 euros i deixe que em rebaixes un 15% no, un 20%!, si vols’. I ella no parava de cridar: ‘Cobrau de mitjana 3.300 euros, sou uns poca-vergonyes!’
Unes quantes senyores que passaven per allà es van acostar per l’escàndol que havia muntat Rita, i la van increpar: ‘Rita, vés-te’n de València, no t’hi volem!’. Julio, l’inspector que es trobava una mica més lluny, es va apropar i va intentar calmar la situació. Però Rita va continuar atacant-lo a ell amb el tema dels 3.300 euros, i Julio li va contestar que ell no cobrava aquests diners. Automàticament em va ordenar que pujara al bus, tancara les portes i sortira. I quan ja estava asseguda al meu seient, abans de tancar les portes, Rita va continuar amb la seua cantarella: ‘Mentidera, poca-vergonya!’. Vaig tancar les portes i me’n vaig anar sense saber-me avenir del que acabava de passar.
Analitzant la situació, crec que si aquesta és la classe de gent que ens representa, no em sorprèn que les coses siguen com són. Rita Barberà, la batllessa de València, senyors!, que des del meu punt de vista, i tenint en compte la posició que ocupa en la nostra societat, hauria de donar exemple d’educació i honradesa i també de saber estar davant de les dificultats, surt un dia de casa seua i s’embranca amb el primer ciutadà que es troba pel carrer, cridant, insultant i perdent els nervis… ‘El saber i la raó parlen, la ignorància i l’error criden’, diu Arturo Graf.
Que lamentable descobrir que són ells els qui controlen les nostres vides manipulant, tergiversant la veritat i, sobretot, tancant els ulls a la crua realitat. Aquesta senyora només ha de treure el cap per la finestra de casa seua per veure quin és el panorama, i veurà que no només el sector del transport està indignat amb la nova reforma laboral i les retallades que per la seva mala gestió ens volen aplicar, sinó que el sector de la sanitat és al carrer, i el de l’educació, els autònoms, els bombers… Tots en contra del sistema.’
