25.06.2012 - 06:00
Cap americà dedica tants diners a intentar derrotar el president Obama com Sheldon Adelson, el magnat dels casinos que els darrers tres anys ha guanyat més diners que cap altre americà. Ell és la il·lustració perfecta de l’estat esquàlid dels diners polítics; gasta sumes de diners més grans que cap altra donació política en la història, per tal d’afavorir els seus projectes personals, ideològics i financers, que xoquen amb les necessitats de la nació.
El senyor Adelson es va gastar vint milions de dòlars en llançar Newt Gingrich com a candidat fallit a la nominació republicana. I ara ha donat més de deu milions per al comitè electoral de Mitt Romney i n’ha promès com a mínim deu més per a Crossroads GPS el grup fundat per Karl Rove que està emetent anuncis atacant Obama i altres demòcrates. Probablement deu milions més aniran a un grup semblant fundat pels germans Koch i encara deu milions més per al súper comitè electoral per als candidats republicans al Congrés.
Això vol dir seixanta milions de dòlars, que sapiguem (altres donacions enormes podrien ser secretes), i potser encara no seria tot. El senyor Adelson ha deixat clar que usarà qualsevol escletxa possible per donar una porció ‘il·limitada’ de la seva fortuna personal valorada en vint-i-cinc mil milions de dòlars per derrotar el president i tants demòcrates com sigui possible.
És evident que ningú no pot assegurar l’elecció d’un candidat impopular, com el col·lapse del senyor Gingrich va ensenyar. Però també és cert que en una elecció tan renyida com la d’aquest any ell pot comprar prou anuncis com per a posar el seu candidat per davant. I tenint en compte que el senyor Romney no era el candidat preferit del senyor Adelson, aleshores per quin motiu està signant aquests xecs enormes?
El primer motiu clarament és el seu disgust per la proposta de dos estats que el president Obama fa per a resoldre el conflicte palestino-israelià. Ell considera l’estat palestí ‘el punt de partida per a la destrucció d’Israel i el poble jueu’ i ha qualificat de ‘terrorista’ el primer ministre palestí. En aquest punt ell va més a la dreta encara que el principal loby pro-israelià, l’American Israel Public Affairs Committee, amb el qual va trencar el 2007 després que donés ajut econòmic als palestins
El senyor Romney és només una mica millor, quan diu que els israelians volen una solució en dos estats però els palestins no i els acusa de voler eliminar Israel. Un xec amb vuit nombres no dóna per a una resposta més clara.
L’altre gran interès del senyor Adelson és la seva pròpia butxaca. Ell es manifesta contra l”economia d’estil socialista’ del president i contra la redistribució de la riquesa. Però en realitat el que li fa por és la proposta del president Obama d’apujar els impostos a les empreses com la seva que fan grans negocis a l’estranger. El 90% dels ingressos de Las Vegas Sand Corporation venen dels hotels i casinos de Singapur i Macau (aquest darrer, per cert, construït a la Xina, un país socialista la darrera vegada que ho vam mirar).
Gràcies al fet que els impostos en aquests països són tan baixos (de fet són zero a Macau) l’empresa paga ara uns impostos als Estats Units del 9,8%, comparat amb el 35% normal. El president Obama ha proposat una vegada i una altra acabar amb les deduccions i els crèdits que permeten a corporacions com Las Vegas Sands acumular milers de milions en beneficis fora del país. Però les seves propostes han estat sempre blocades pels republicans.
El Departament de Justícia del president Obama investiga a més si les operacions a Macau del senyor Adelson violen la Llei de Pràctiques Corruptes a l’Estranger, investigació que sens dubte el senyor Adelson espera que desaparegui si Romney és president. Per a un home com ell, en un moment en el qual no hi ha límits morals o legals per a comprar influències, gastar-se unes desenes de milions de dòlars és una misèria i li serveix per a elegir els republicans, que li permetrien mantenir els seus milers de milions intactes.
(Aquest editorial va ser publicat en l’edició en paper de The New York Times de diumenge 24 de juny de 2012. Enllaç: http://www.nytimes.com/2012/06/24/opinion/sunday/what-sheldon-adelson-wants.html?_r=4&smid=tw-share )
