21.06.2012 - 17:56
El ministeri d’Economia espanyol i el Banc d’Espanya han anunciat el resultat de les auditories externes del sistema bancari espanyol. Les consultores Oliver Wyman i Roland Berger han dibuixat dos nivells de risc. En el nivell de baix risc diuen que existeix una necessitat d’uns 25 mil milions d’euros. En una situació de risc alt, la necessitat de recapitalització és d’entre 51 i 62 mil milions d’euros.
El secretari d’estat d’Economia, Fernando Jiménez Latorre, i el subgovernador del Banc d’Espanya, Fernando Rostoy, han destacat que les necessitats de capital se centren sobretot en les entitats nacionalitzades i no en els tres principals grups bancaris de l’estat, que no necessitarien capital addicional.
Jiménez Latorre ha descartat liquidar alguna entitat financera, després d’assegurar que aquesta seria ‘la solució més cara’. El número dos d’Economia ha garantit continuar amb les solucions ‘barates’, que passen per la segregació d’actius tòxics per posar en valor la part del negoci rendible.
El FROB atura la subhasta de Catalunya Banc i Banc de València
A més, el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) ha acordat ajornar temporalment els processos competitius que està desenvolupant en relació amb la venda de Catalunya Banc i de Banc de València. En un comunicat, el fons assenyala que ha adoptat aquesta decisió en concretar-se els procés de valoració del sector bancari.
Espanya no fa cas de les pressions per formalitzar el rescat
El ministre d’Economia espanyol, Luis de Guindos, ha dit que esperaran ‘uns dies’ a fer la petició formal de rescat bancari. L’Eurogrup esperava que la petició es fes avui, un cop fets públics els resultats de les auditories independents efectuades per les consultores Oliver Wyman i Roland Berger. La petició es farà ‘els pròxims dies, però és una mera formalitat, no és un tema important en cap cas’, ha dit De Guindos a l’entrada de la reunió de l’Eurogrup que ha de debatre la situació econòmica espanyola.
Els ministres d’economia de la zona euro es reuneixen avui per determinar les condicions del rescat bancari, fins a 100.000 milions d’euros, que Espanya ha de demanar formalment. Els requeriments s’aplicaran a les entitats que rebin els ajuts, que podran arribar a liquidar-se, però també al conjunt del sistema bancari amb exigències estrictes de regulació i supervisió.
Quan es faci, la petició espanyola obrirà tot un procediment. En la primera fase una missió de la Comissió Europea, coordinada amb el Banc Central Europeu, l’Autoritat Bancària i el Fons Monetari Internacional, farà una nova avaluació de les necessitats dels bancs i prepararà el memoràndum amb les condicions que s’hauran de complir. Les condicions definitives, les haurà de pactar l’Eurogrup amb el govern espanyol.
A més de les condicions del crèdit, els països de l’eurozona examinaran les condicions relatives a tipus d’interès, que pot ser del 3% al 4%, i en el termini de devolució. Aquestes dues qüestions encara no s’han discutit en cap reunió.
Un altre punt determinant que s’ha de debatre avui és si el rescat es finançarà amb l’actual Fons Europeu d’Estabilitat Financera (EFSF) o segons el Mecanisme d’Estabilitat Financera (ESM), que ha de començar a funcionar al juliol. La majoria d’estats membres, entre els quals Alemanya i els Països Baixos, defensen la segona opció.
El cas és que el MEDE té un estatut de creditor preferent. És a dir, que seria el primer a cobrar en cas de restructuració del deute espanyol i deixaria en segona posició els inversors privats del deute públic. Aquesta possibilitat preocupa els analistes, que asseveren que una subordinació d’aquesta mena allunyaria els inversors i dificultaria les possibilitats de sortida al mercat del deute espanyol.
Els països de l’eurozona han descartat que el fons de rescat es presti directament a la banca espanyola perquè les normes del rescat no ho permeten. Tan sols es poden vehicular crèdits del fons a través dels estats. Espanya volia evitar que el rescat perjudiqués encara més el deute públic.
