21.06.2012 - 06:00
‘Cartes ianquis. Un passeig sense servituds per Catalunya i el món‘ de Carles Boix, catedràtic de ciència política i afers públics de la Universitat de Princeton, és una carta de navegar perquè els qui volen anar a Ítaca s’orientin. Boix hi fa una dissecció rigorosa i completa del catalanisme, del sobiranisme, de l’espoliació fiscal, de la crisi econòmica, de la llibertat i dels Estats Units.
L’assaig, apassionant i carregat d’arguments, editat per l’incombustible Quim Torra (Acontravent) es presentarà avui, a dos quarts de vuit del vespre, a Barcelona (Proa Espais, carrer del Rosselló 212). Acompanyaran l’autor i l’editor el prologuista Joan Oliver i Jordi Graupera, que ha col·laborat amb Boix a ordenar els textos i traduir-li els originals anglesos. L’obra ha guanyat el Premi Periodístic de la Fundació Catalunya Oberta 2012.
Potser som el país del món que més s’analitza i que més paper gasta qüestionant-se qui és i cap on va. Tant és així que hom va dir fa pocs anys que havia arribat l’hora de passar a l’acció per a poder ser com a poble tot allò que s’havia escrit. La marxa per a aconseguir-ho ja ha començat. El país avança indeturablement cap a Ítaca, però tal com van les coses, més val trobar la ruta més segura i que estalviï més entrebancs dels que ens posa qui vol evitar el viatge. El llibre de Boix sembla escrit expressament amb aquest propòsit. Mentre tothom pensa en el full de ruta, la dissecció de Boix és una carta de navegar que assenyala on són els illots i les roques que ens poden fer embarrancar i quins són els corrents marítims que ens han fet fer continuades rondes navals de cap a cap de la història.
Navegar ‘a contra vent’
A Boix, li agrada de navegar a vela i, com explica el prologuista, sap el valor que té navegar ‘a contra vent’. ‘Navegar a vela és exactament la contrària de deixar-se dur pel vent. És anar a parar allà on tu vols anar tant si els vents et són favorables com si no’, diu Oliver al pròleg, i continua: ‘Cal saber quins vents bufen, cap on bufen i amb quina intensitat bufen. Cal tenir els coneixements i l’habilitat de vèncer una força molt superior a la teva.’ Quin és, si no aquest, el futur immediat dels catalans?
Per ajudar-hi Boix no s’estalvia les referències històriques nacionals i internacionals que facin falta, ni tampoc la revisió dels textos clàssics del catalanisme. Boix classifica, ordena, contrasta i proposa conclusions. Ho fa quan assenyala les alternatives polítiques entre provincians, autonomistes i sobiranistes. Ho fa quan repassa els intents de descriure la mentalitat col·lectiva: el català, home prudent; el català, home volàtil; catalanus catalano lupus; el català, entre la fatxendaria i la servilitat; i el catalanisme, antídot de la misèria del provincianisme.
La connexió ianqui, la llibertat i la convulsió econòmica
L’aportació més significativa de Boix és, nogensmenys, la connexió ianqui, la mirada sobre la concepció de la llibertat en un món complex com l’actual, i el repàs d’una economia convulsa que ha agafat els polítics ben desorientats. Al final del llibre, un capítol titulat ‘La torna’, amb uns quants apunts dispersos amb reflexions sobre qüestions com Europa, Eurovegas o la felicitat.
Com diu la coberta posterior del llibre, Boix ‘s’encara amb els reptes més crítics del nostre país, amb la intenció de resistir i combatre els grans enemics interiors i exteriors del món actual: aquells individus i cultures que han estat incapaços d’abraçar la modernitat; el totalitarisme de les utopies d’esquerra i de dreta, i la covardia de tots aquells qui prefereixen contemporitzar en canvi de rebre el seu petit subsidi de part del patró públic o privat de torn’. Dit i fet.
