19.06.2012 - 19:00
L’escriptor Emili Teixidor (Roda de Ter, 1933) s’ha mort avui d’un atac de cor, encara que ja feia temps que tenia un càncer. De llarga trajectòria literària, havia escrit més d’una trentena de llibres, tant per a adults com per a infants, a més de guions de ràdio i de televisió i articles d’opinió. Darrerament, l’adaptació cinematogràfica de ‘Pa negre’, dirigida per Agustí Villalonga, li havia proporcionat força popularitat.
Emili Teixidor és autor de narracions juvenils com ‘L’ocell de foc’ (1972), ‘El crim de la hipotenusa’ (1988), ‘Cor de Roure’ (1994) i ‘L’amiga més amiga de la formiga Piga’ (Premio Nacional de literatura infantil 1997). Per a adults havia publicat ‘Sic transit Gloria Swanson’ (1979, premi de la Crítica Serra d’Or), ‘Retrat d’un assassí d’ocells’ (1988), ‘El Llibre de les Mosques’ (1999, Premi Sant Jordi), ‘Pa Negre’ (Columna, 2003, Premi Nacional de Literatura, Premi Joan Crexells, Premi Lletra d’Or i Premi M. Àngels Anglada), ‘Laura Sants’ (Columna, 2006), i ‘Els convidats’ (Columna, 2010). Segons que deia, escrivia cada dia i tenia molt textos inèdits.
L’èxit internacional de ‘Pa negre’ va afavorir que es traduís a sis idiomes: espanyol (Seix Barral), gallec (Fundación Vicente Risco), grec (Kastaniotis), neerlandès (Karakter), polonès (Replika) i romanès (Meteor Press).
El febrer d’enguany fou el primer doctor Honoris Causa de la Universitat de Vic. En l’acte d’investidura va fer una defensa aferrissada de la universitat i de les disciplines humanístiques com a àmbit de reflexió imprescindible en els temps tecnològics i precipitats que vivim. Aquest va ser el seu darrer missatge intel·lectual. També va parlar de la necessitat de repensar la cultura del treball com l’entenem avui: ‘Hem d’aspirar a una universitat i a unes humanitats que no es limitin a transmetre coneixements, sinó que admetin també les interaccions i els ponts amb la societat que aquesta mateixa societat els reclama. Pensem que les noves tècniques de comunicació han transformat l’espai públic, i alhora les tècniques d’informació, les d’arxivament i les de producció del saber. Sempre al servei de la veritat, és clar, perquè, tal com va definir un professor francès “la Universitat fa professió de la veritat, sense cap mena de limitació”.’
Darrerament també havia rebut el Premi Jaume Fuster que atorguen per votació els socis de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i el Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català, que atorguen editors i llibreters. Precisament, en motiu del premi Trajectòria, l’escriptor Jordi Puntí, que com Teixidor va néixer i es va fer a la Plana de Vic, va glossar la ‘trajectòria amplíssima, variada i compromesa d’Emili Teixidor’, i va apuntar: ‘La seva obra transcendeix fronteres i cal veure-la, ras i curt, com una baula de gruix en la llarga cadena de la tradició literària europea’. Jordi Puntí, entrant en el camp de la novel·la, va explicar: ‘…l’autor ha anat bastint un món propi -de ressonàncies mítiques, si voleu- que a mesura que passaven els anys i els llibres s’ha anat fent més complex i més estructurat. La comarca d’Osona durant la guerra i la postguerra, doncs, és el marc en què es desenvolupen la majoria d’històries d’Emili Teixidor. Els personatges entren i surten d’un llibre a l’altre, com un paisatge de fons que permet dibuixar millor, molt sovint, el contrast entre una infantesa feliç, idíl·lica, ingènua, i un present de realitats més que trasbalsadores. (…) Un altre dels aspectes que donen volada a l’obra d’Emili Teixidor és la llengua. Permeteu-me, en aquest punt, que a més a més faci una referència personal i orgullosa: com l’Emili, jo sóc fill de la plana de Vic i la llengua que es trasllueix a les seves novel·les té la rara qualitat de ser culta, vivíssima i alhora perfectament familiar. S’hi escolta el dring d’un català forjat al carrer, a la plaça del Mercat de Vic, entre pagesos, amb tot d’expressions que recuperen una època que, per segons qui, pot semblar llunyana, però que pels osonencs és perfectament actual, com per exemple amb els nens que, en lloc d’anar a l’escola, “van a estudi”. També en la llengua, com en la tria de temes i ambients, Emili Teixidor ha fet bona aquella llei que diu que, sovint, per ser molt universal, cal ser també molt local.’
Reaccions del món literari i cultural
President Artur Mas
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha destacat la vessant d’escriptor d’Emili Teixidor, a través de ‘Pa negre’ i ‘l’incomparable èxit de crítica i públic’ que va tenir la versió cinematogràfica del llibre. En la nota oficial de presidència també es destaquen dos vessants més de Teixidor: ‘D’una banda, la pedagogia. Fundador de l’escola Betània-Patmos, va dedicar moltes energies a la formació dels joves. És aquesta vocació la que li va despertar la del narrador: la necessitat que els més joves poguessin llegir, i ho fessin en la pròpia llengua, novel·les sobre el món actual, sobre la història del país, sobre els seus neguits i inquietuds. Una vocació que va dur-lo a ser un dels capdavanters de la literatura infantil i juvenil a partir dels anys seixanta. L’altra vessant és la de la divulgació literària i el foment de la lectura, que el va dur a realitzar un programa exemplar de televisió, ‘Mil paraules’, i a pronunciar nombroses conferències sobre la lectura, fins a ser-ne un referent reconegut unànimement.’
Conseller de Cultura Ferran Mascarell
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha lamentat la mort de Teixidor, un dels personatges ‘més entranyables’ de la literatura catalana, i ha celebrat que hagués pogut gaudir en vida de l’èxit, gràcies a ‘Pa Negre’. I ha recordat que durant tota la vida Teixidor havia fet una tasca extraordinària en favor de la lectura, i que tres generacions senceres havien après a llegir amb els seus llibres infantils i juvenils: ‘El trobarem a faltar tant en termes literaris com en termes humans.’
Tinent d’alcalde de Cultura Jaume Ciurana
Pel tinent d’alcalde de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, la mort de l’escriptor ‘és una pèrdua terrible per la literatura catalana. La figura d’Emili Teixidor va concentrar el sentit més ampli de la paraula mestratge. Per la seva vessant pedagògica, perquè molts infants catalans ens vam iniciar en el fascinant món de la lectura des de les seves pàgines, per la extraordinària qualitat literària de la seva obra, i perquè a més d’escriptor va ser un fantàstic prescriptor, des dels mitjans de comunicació, de la millor literatura que teníem a l’abast.’
Productora de ‘Pa negre’ Isona Passola
La productora de l’adaptació cinematogràfica de ‘Pa negre’, Isona Passola, ha dit de Teixidor que era tot un mestre: ‘Les seves obres són fantàstiques. És molt interessant que la gent busqui tots els seus contes, perquè les seves obres van de local a universal per la via de l’emoció directa.’
Escriptor Josep M. Espinàs
L’escriptor Josep Maria Espinàs també ha lamentat la mort de Teixidor, i s’ha referit al tracte personal que tenia amb ell, home ‘d’esperit tranquil i optimista’: ‘Em sap molt greu. No érem íntims, però sempre que ens hem trobat ens hem sentit companys i ens identificàvem en moltíssimes coses.’
