14.06.2012 - 06:00
L’organisme que gestiona els noms de domini genèrics (de tres lletres o més), la Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN), va revelar ahir a Londres la llista d’empreses, entitats, ciutats i territoris que aspiren a un sufix d’internet propi, arran del procés obert el juny del 2011 per a ampliar-ne exponencialment el nombre, actualment limitat a una vintena (.com, .cat…). Fins el 30 de maig, la ICANN ha rebut mil nou-centes trenta peticions, entre les quals hi ha .bcn i .barcelona (Ajuntament de Barcelona), .catalonia (Generalitat) i .lacaixa.
L’Ajuntament de Barcelona, que vol .bcn i .barcelona, i la Generalitat de Catalunya, que vol .catalonia, han fet la demanda a la ICANN través de la Fundació .cat, concretament del director, Jordi Iparraguirre. Tant la Generalitat com l’ajuntament van demanar a la Fundació .cat que fes l’assessorament tècnic en aquest procés, i segons què decideixin, la Fundació .cat pot acabar gestionant aquests dominis, a més del .cat.
En tal cas, els futurs dominis .bcn i .barcelona podrien desactivar-se com a armes polítiques d’oposició al .cat.
Recordem que la petició del domini .bcn, sorgida el 2008, durant el mandat del socialista Jordi Hereu, amb el suport del Partit Popular, va topar amb l’oposició de CiU i ERC, que veien en el .bcn una operació per a amagar el .cat.
L’ajuntament ha manifestat que el domini .barcelona s’obriria als ciutadans i a les empreses, però que el .bcn es reservaria per a ús intern de l’ajuntament.
Quant a la Generalitat, ha dit que .catalonia, d’ús exclusiu de la Generalitat de Catalunya, respon a la voluntat del govern de tenir un espai propi a internet per a poder-hi articular les campanyes de promoció internacional de Catalunya i situar el país en l’ambit dels negocis, els estudis, la cultura, el turisme, l’esport, la gastronomia…, i com a referent internacional en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació i la innovació tecnològica. També ha dit que que la Fundació .cat seria l’encarregada de gestionar el domini, si s’accepta.
També hi ha una petició del domini .lacaixa i dels domini .seat i .mango.
Per regions, les peticions que ha rebut la ICANN provenen dels EUA (911), d’Europa (675), de l’Àsia i el Pacífic (303), de Llatinoamèrica i el Carib (24) i de l’Àfrica (17). També hi ha 116 peticions de dominis en caràcters no llatins. La sol·licitud d’un nou sufix costa 185.000 dòlars; i un sufix concedit, el pagament d’una quota anual de 25.000 dòlars.
Després de la publicació de la llista dels quasi dos milers de dominis genèrics sol·licitats, ara s’obrirà un període de consulta pública en què la ICANN avaluarà els sufixos que poden portar confusió i obrirà subhastes entre entitats que hagin demanat el mateix nom. En el cas que no hi hagi cap entrebanc o disputa, d’ací a nou mesos ja es podran activar els primers dominis.
Ampliació històrica
El juny del 2011 el consell d’administració de la ICANN, va aprovar que les adreces d’internet poguessin acabar amb el nom d’una ciutat, comunitat, marca comercial o associació, i passar de la vintena actual a centenars. ‘Hem obert el sistema d’adreces d’internet a les il·limitades possibilitats de la imaginació humana. Ningú no pot predir on ens portarà aquesta decisió històrica’, va dir aleshores Rod Beckstrom, president i cap executiu de l’entitat.
Nous dominis per a nacions sense estat, ciutats i empreses
Entre els dominis sol·licitats n’hi ha de pertanyents a nacions sense estat. És el cas de Gal·les (que demana .cymru i .wales), d’Escòcia (.scot, demanat també per Amadeu Abril), del Quebec, Flandes (.vlaanderen), Còrsega (.corsica), Galícia (.gal), País Basc (.eus) etcètera.
Més dominis geogràfics demanats, de ciutat o regió: .paris, .madrid, .osaka, .hamburg, .budapest, .istanbul, .boston, .nyc (Nova York), .capetown (Ciutat del Cap)…
També les grans empreses de tot el món han demanat dominis: .google, .apple, .microsoft, .telefonica, .eurovision, .ferrari…
