14.06.2012 - 06:00
Antoni Pastor, diputat al parlament i batlle de Manacor, ha estat suspès cautelarment de tots els càrrecs públics per haver trencat la disciplina de vot del grup popular i haver votar l’esmena a la totalitat del projecte de modificació de la llei de la funció pública (pdf). La comissió de drets i garanties del PP balear va decidir ahir que Pastor deixés de ser membre del grup popular del parlament, regidor del grup municipal de Manacor i president de la junta local. A més, la comissió demana l’obertura d’un expedient disciplinari i la suspensió de militància a la direcció espanyola del partit.
Ahir el conseller de Presidència, Antoni Gómez, va dir que Pastor hauria de deixar l’acta de diputat i considerar la seva continuïtat a la batllia de Manacor. Segons Gómez, ‘el programa és el mateix; és ell qui ha canviat d’opinió’.
També la portaveu del grup parlamentari popular, Mabel Cabrer, va manifestar que esperava que Pastor actués per voluntat pròpia, atès que ‘no se sent còmode en el nostre partit i no combrega amb les nostres idees’.
En canvi, el president del parlament, Pere Rotger, també del PP, va dir que comprenia la posició de Pastor i que estava segur que hi havia ‘molta gent dins el PP que pensava com ell’.
‘Esper que no m’expulsin, però no sé què pot passar’
En una entrevista de VilaWeb Pastor va dir dimarts que esperava que no l’expulsessin del partit, encara que no sabia què podia passar. Però Bauzá va dir, dimarts mateix, que el duria a la comissió de drets i garanties del partit perquè el sancionés. El fet és que l’oposició a les instruccions de la direcció ha exacerbat encara més el conflicte que fa mesos que rosega el partit.
La resta del PP va votar contra aquesta esmena i contra la del PSIB, de manera que totes foren desestimades.
Pastor va dir que no podia votar pel ‘desprestigi de les Illes Balears’ i que per això havia trencat la disciplina de vot. Al passadís del parlament va assumir les conseqüències del seu gest; un gest inevitable, perquè la modificació de la llei ‘trencarà la pau social i l’estabilitat lingüística’ de les Illes, afermada des del 1986. També va avançar que, si en la tramitació de la llei hi havia concòrdia parlamentària, hi votaria a favor, fos quin fos el resultat. I sobre l’argument de la majoria del PP, va recordar que el programa electoral no deia enlloc que el català passaria de ser un requisit a un simple mèrit.
Els diputats de l’oposició duien llaços amb la senyera en senyal de suport a la llengua i contra el projecte de llei del govern.
La dirigent del PSIB-PSOE, Francina Armengol, va acusar el govern de Bauzá de crim cultural. Va esmentar els noms dels principals càrrecs del govern, que serien recordats a les Illes per un genocidi contra la llengua. Armengol va defensar l’esmena a la totalitat del seu grup i va anunciar que, si el PSIB guanyava les pròximes eleccions, una de les primeres mesures seria de tornar al consens lingüístic.
Per Nel Martí, diputat de PSM-IV-ExM Més per Menorca, la modificació de la llei ‘ataca frontalment l’oficialitat i la territorialitat de la llengua catalana’ i torna el català a una ‘situació d’indefensió’, com abans del 1986.
Més informació: Entrevista amb Antoni Pastor: ‘Esper que no m’expulsin, però no sé què pot passar’
