12.06.2012 - 16:18
El diputat del PP i batlle de Manacor, Antoni Pastor, ha trencat la disciplina de vot del grup popular i ha donat suport a l’esmena a la totalitat del PSM-IV-ExM al projecte de llei de modificació de la llei de la funció pública (pdf) del govern balear, que degrada la llengua de requisit a mèrit en l’accés a la funció pública. La resta del grup del PP ha votat en contra tant d’aquesta esmena com la del PSIB, de manera que totes les esmenes han estat refusades. Pastor ha dit en una entrevista a VilaWeb que espera que no l’expulsin del partit, però que no sap què pot passar.
Pastor ha dit que no podia votar pel ‘desprestigi de les Illes Balears’ i que per això ha trencat la disciplina de vot. En el passadís del parlament, ha dit que assumia les conseqüències del seu gest, però l’ha defensat, ja que avisa que la modificació de la llei ‘trencarà la pau social i l’estabilitat lingüistica’ establertes a les Illes des del 1986. El diputat també ha avançat que si en la tramitació de la llei hi havia consens parlamentari, hi votaria a favor, fos qui fos el resultat. I en referència a l’argument de la majoria del PP, ha assegurat que en el programa electoral no hi havia cap punt que fes referència a convertir el català en un mèrit en comptes d’un requisit.
Els diputats de l’oposició han dut llaços amb la senyera com a mostra de suport a la llengua i en contra del projecte de llei del govern.
La dirigent del PSIB-PSOE Francina Armengol ha acusat el govern de Bauzá de crim cultural. Ha citat els noms dels principals càrrecs del govern i ha dit que seran recordats a les Illes per un genocidi contra la llengua. Armengol ha defensat l’esmena a la totalitat del seu grup i ha anunciat que si el PSIB guanyava les properes eleccions, una de les primeres mesures seria el retorn al consens lingüístic.
Per la seva banda, el diputat de PSM-IV-ExM Més per Menorca Nel Martí ha avisat que la modificació de la llei ‘ataca frontalment l’oficialitat i la territorialitat de la llengua catalana’ i que la modificació de la llei farà que el català torni a una ‘situació d’indefensió’ com l’anterior al 1986.
Mobilitzacions contra la política lingüística
L’ofensiva lingüística del govern balear ha desfermat una mobilització en contra i una onada de reivindicacions com feia temps que no es veia. Mobilitzacions sorgides de la societat civil mallorquina, de les escoles, dels veïns, dels pares i mares, dels mestres, i també d’organitzacions polítiques, d’entitats socials i culturals i mitjans de comunicació.
En aquests últims mesos, l’Obra Cultural Balear (OCB) ha presentat més de deu mil al·legacions contra la política lingüística de Bauzá. Ha nascut el Moviment per la llengua, que ha recollit més de 10.500 signatures de suport. Jaume Bonet i Tomeu Amengual, de Jubilats per Mallorca, han estat en vaga de fam i s’han jugat la pell per la llengua. Desenes d’escoles s’han enllaçat pel català, i la comunitat educativa ha respost amb contundència la proposta del govern de castellanitzar les escoles, i el 87% dels pares ha optat pel català a les escoles.
Manfiestacions esporàdiques davant el menyspreu de Bauzá
La crispació de la societat ha anat augmentat, sobretot davant l’actitud del govern, que ha menyspreat totes les protestes. Unes protestes que s’han accentuat i que aquestes últimes setmanes s’han traduït en manifestacions esporàdiques als pobles per on ha passat Bauzá, que l’han rebut amb crits, xiulets i crits en defensa de la llengua.
L’últim gest en favor del consens lingüístic i contra la intenció del govern arribava el cap de setmana de la mà de la Federació Llull, que feia una crida als parlamentaris de les Illes perquè avui ‘aturin la modificació de la Llei de Funció Pública, que permetent el desconeixement de la nostra llengua als treballadors públics atempta greument contra els drets lingüístics dels catalanoparlants i suposa la passa mes important per castellanitzar l’administració pública’.
Crítiques dins el PP
Les crítiques a la política lingüística de Bauzá també arriben des del seu propi partit. Un dels qui ha parlat més clar és Antoni Pastor, batlle de Manacor, que ha defensat l’actual model lingüístic de les Illes i ha alertat que el conflicte generat pel govern pot dividir les Illes. Justament, enmig d’aquesta polèmica, Bauzá ha anunciat que prescindeix de Pastor per a la direcció del PP balear. També s’hi ha pronunciat en contra l’ex-president popular Cristòfol Soler, que destacava en una entrevista amb VilaWeb la importància del consens des del 86 en la qüestió lingüística.
Passat aquest tràmit parlamentari, la modificació de la llei passarà a debat en comissió, es votaran les esmenes parcials i aleshores serà el moment de la votació definitiva.
Més informació: Entrevista amb Antoni Pastor: ‘Esper que no m’expulsin, però no sé què pot passar’
