12.06.2012 - 16:18
Aquesta última setmana dues xarxes socials importants, la musical Last.fm i la professional LinkedIn, han estat objecte de robatoris de milions de claus dels usuaris. Quan se n’ha parlat, els autors de la feta s’han designat amb el mot ‘hacker’, com si fos sinònim de ciberdelinqüent, de vàndal informàtic o, simplement, de lladre. Res més lluny del significat propi de ‘hacker’: ‘Qui gaudeix explorant sistemes per comprendre’n el funcionament i forçar-ne les capacitats.’ ‘Hacker’, doncs, no és vàlid en un context pejoratiu, en què el terme ‘cracker’ seria més correcte. Dels ‘hackers’ i de la seva cultura, la periodista Mercè Molist se’n va enamorar fa molts anys. N’ha recollit experiències, anècdotes, material i coneixences, que vol compartir amb tothom en una enciclopèdia lliure, oberta i col·laborativa, la HackStory.net. Ara cerca col·laboració econòmica, via microfinançament, i també humana, per a poder tirar endavant aquesta wiki que es proposa de dignificar la figura dels ‘hackers’, reivindicar-ne el paper i contribuir a comprendre millor la història d’internet, en què sovint han estat menystinguts. En parlem amb ella i amb Helena Rifà, del grup de recerca KISON de la UOC.
A la HackStory.net, hi tenen cabuda articles i entrevistes sobre la comunitat ‘hacker’ ibèrica, especialment potent els anys 1990 i 2000, per a fer descobrir una ètica col·lectiva que ha arribat a canviar no tan sols la informàtica, sinó també alguns aspectes del nostre món. I és que, com recorda la Mercè, els ‘hackers’ van enginyar els primers ordinadors i els primers programes informàtics; també les xarxes i protocols que han possibilitat internet i, de retruc, moviments com el dels indignats, que no existirien sense una xarxa organitzada i funcionant a la manera ‘hacker’.
Podeu sentir-lo en format mp3.
