09.06.2012 - 21:37
L’economista Xavier Sala i Martín ha fet aquest cap de setmana una valoració d’emergència al seu bloc sobre el rescat bancari. D’entrada, Sala i Martín considera que la xifra anunciada de 100.000 milions d’euros és una bona notícia perquè dóna coixí a la valoració del Fons Monetari Internacional, que era d’unes necessitats de capitalització bancària de 40.000 milions d’euros.
Segons Sala i Martín, ‘els governs espanyols d’abans i d’ara havien comès l’error de prometre que cap banc faria fallida sense poder-ho complir per falta de diners. L’ajuda d’Europa era absolutament necessària.’
També valora positivament que el rescat i les condicions que s’han de negociar afectaran exclusivament en el sector bancari i que l’FMI hi participarà tan sols com a supervisor i no com a aportador de diners, fet que implicaria condicions en l’àmbit macroeconòmic. Però es mostra preocupat, havent llegit el comunicat oficial, que l’eurogrup expressi la confiança que Espanya farà honor als seus compromisos de reduir el dèficit excessiu i corregir els desequilibris macroeconòmics. ‘Aquest punt és molt problemàtic perquè el ministre De Guindos ha dit que les condicions que havia imposat per al rescat eren condicions sobre la banca, però en cap cas condicions macroeconòmiques de més austeritat’, diu l’economista.
Sala i Martín considera dolent que l’ajuda s’hagi estructurat en forma de crèdit a través del FROB, perquè això farà pujar el deute públic en 100.000 milions d’euros (un 10% del PIB), perquè els diners s’hauran de tornar. I, segons l’economista, encara que les condicions del crèdit siguin favorables respecte a les condicions de mercat, la pressió fiscal serà important i l’estat espanyol sofrirà més pressió perquè faci política d’austeritat. Per Sala i Martín, això no és bo.
Per tot plegat, considera que no s’aconsegueix el principal objectiu del rescat, que era ‘separar el problema del sistema financer del problema fiscal del govern’, sinó tot el contrari. I conclou: ‘L’apunt de dissabte al matí es titulava ‘El principi de la fi’ perquè pensava que si es feia bé el rescat, seria el principi de la fi de la crisi. I si es feia malament podria ser el principi de la fi de l’euro. Ara penso que potser no s’ha fet ni l’una cosa ni l’altra, sinó una cosa molt pitjor: crec que amb el rescat a còpia de crèdit, el que es fa és perpetuar la situació de crisi perquè no una catàstrofe, però tampoc no és la solució que es necessitava.’
