09.06.2012 - 20:38
El govern espanyol ha demanat el rescat europeu del sistema bancari, a canvi de mesures molt exigents per al sistema financer espanyol. Tot seguit us exposem la diferència que hi ha entre aquest sistema de rescat i el de Grècia i Portugal.
D’on sortiran els diners del rescat?
El govern espanyol demanarà diners al Fons Europeu d’Estabilització Financera (FEEF-EFSF) per poder recapitalitzar la banca.
Qui els rebrà i com els distribuiran?
Els diners els rebrà l’estat, que serà qui els vehicularà posteriorment al sistema bancari a través del FROB. No hi haurà una injecció directa de fons europeus als bancs; aquesta era una possibilitat que havia posat damunt la taula recentment la comissió, però no es pot dur a terme encara perquè faria falta de modificar els tractats d’establiment dels fons de rescat. Però l’estat farà només d’intermediari. Així s’evita la intervenció de l’estat.
Quina quantitat de diners?
Serà d’un màxim de 100.000 milions d’euros, segons que han confirmat els ministres d’Economia i Finances de la zona euro. La quantitat definitiva es fixarà quan s’hagin enllestit al llarg d’aquest mes de juny les dues auditories a la banca que s’havien encarregat. L’FMI adverteix que la recapitalització bancària necessitaria ‘al voltant de 40.000 milions d’euros’ pels costos de reestructuració i de la reclassificació de préstecs, si bé aquesta xifra podria augmentar ‘per causa de diversos bancs‘.
Quin és l’objectiu?
L’objectiu és d’augmentar les reserves de capital, i augmentar la solvència de les entitats, perquè puguin tornar a proveir de crèdit les famílies i al teixit empresarial.
Amb aquest rescat què s’aconsegueix?
Aquest rescat dels bancs aturarà la tensió del sector bancari, consolidarà les entitats i allunyarà el perill d’una crisi del sistema, amb conseqüències greus, com podria ser la fallida d’entitats, l’anomenat ‘corralito’, etcètera
Amb quines condicions?
El ministre Luis de Guindos ha dit que a canvi del rescat europeu s’imposarien condicions estrictes només als bancs. Ho ha explicat així: ‘El que es fa és demanar un préstec per tenir unes entitats més solvents i que estiguin en disposició de donar crèdit. Aquesta és la raó de fer això. No hi pot haver recuperació econòmica si hi ha dubtes sobre el nivell de rendibilitat de les entitats, perquè no podrien donar crèdit a les famílies i a les empreses. Per tant, la raó és que les entitats siguin solvents i donin aquest crèdit. Les condicions s’imposaran als bancs, i no a la societat’.
Afectarà els estalvis?
La injecció de milers de milions d’euros als bancs que necessitin recapitalitzar-se ha de donar més seguretat en aquest sentit; perquè les entitats guanyaran solvència amb la recapitalització. L’estat ja disposa d’un fons de garantia de dipòsits que garanteix fins a 100.000 euros per cada dipòsit, i ara aquest fons encara podrà tenir més coixí.
Hi haurà més retallades?
El préstec suposarà deute per a l’estat espanyol, i la Comissió voldrà que Espanya sigui solvent a l’hora de poder-lo tornar, per més que el préstec s’hagi fet ‘amb unes condicions avantatjoses’. El préstec s’haurà de tornar, i això acabarà afectant el dèficit públic i la necessitat de fer més ajustaments. L’Eurogrup ja ha dit que vigilarà que es continuïn fent les reformes que ja ha començat el govern de Rajoy. I cal recordar que recentment la Comissió Europea va dir a Espanya que hauria de pujar l’IVA i els impostos vinculats al medi ambient; i no es pot descartar que demanin l’acceleració de l’endarreriment de l’edat de jubilació o la supressió de la deducció per la compra d’un habitatge.
Això ajudarà a sortir de la crisi?
No té res a veure. Això aturarà la crisi bancària espanyola. El que és cert és que aquesta mesura arriba al mateix temps que els governs europeus comencen a canviar de política i admeten que el rigor provocat per l’austeritat està fent més mal que bé. Per tant s’estan posant en marxa lentament canvis de política econòmica que poden fer pensar en una situació nova a partir de la tardor, els efectes de la qual, però, tardaran a notar-se encara al carrer.
Com han estat les intervencions de Grècia, Portugal o Irlanda?
En el cas d’intervenció a Grècia, Portugal i Irlanda, la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional van deixar una gran suma de diners a l’estat fallit. Amb aquests diners, formalment un crèdit, es ‘rescaten’ els deutes principals. En canvi, l’estat intervingut ha d’acceptar la situació següent:
1. L’anomenada ‘troica’ pren el poder efectiu. La ‘troica’ és un grup de funcionaris de la Unió Europea, del Banc Central Europeu i del Fons Monetari Internacional que s’instal·len al país intervingut i controlen tota decisió pressupostària del govern. Tot i que oficialment són assessors, en realitat tenen el poder polític d’impedir qualsevol despesa. A Grècia, per exemple, la ‘troica’ és un grup de 45 funcionaris, un terç dels quals ocupen les oficines del ministeri d’economia grec.
2. No hi ha diners, si l’estat intervingut no fa allò que li imposen. La ‘troica’ porta a terme una política radical. El parlament ha d’aprovar mesures extremes per a corregir la situació econòmica, sota l’amenaça de no rebre els diners promesos. Per això els diners no es donen de cop, sinó a poc a poc.
3. El govern i el parlament han d’aprovar mesures dràstiques. A Grècia, per exemple, foren acomiadats tot seguit el 25% dels funcionaris i es va rebaixar un 10% del sou dels funcionaris no acomiadats. També es va retardar dos anys l’edat de jubilació i es van apujar l’IVA (fins el 23%) i els impostos especials. També s’ha activat un gran pla de privatització d’actius estatals. La reforma del mercat laboral també és radical –més que no l’anunciada per Rajoy; a Portugal, per exemple, ja han aprovat que la indemnització per acomiadament sigui de deu dies per any treballat.
