09.06.2012 - 19:43
‘El govern espanyol demana finançament europeu per poder recapitalitzar els bancs espanyols que ho necessitin’. Així ha expressat el ministre d’Economia espanyol, Luis de Guindos, la demanda de rescat del sistema financer. L’ajuda, segons que han confirmat els ministres d’Economia i Finances de la zona euro, serà d’un màxim de 100.000 milions, i la quantitat definitiva se sabrà al llarg d’aquest mes de juny, quan s’hagin enllestit les dues auditories encarregades sobre el sistema bancari espanyol. De Guindos ha dit que les condicions a canvi de la injecció econòmica afectarien només el sistema financer, i no la política econòmica. Els diners que aporti Europa aniran a parar al FROB, que farà d’intermediari amb els bancs; i el préstec serà deute de l’estat.
‘La quantitat demanada serà suficient per cobrir les necessitats de capital, més un marge de seguretat signifcatiu’, ha explicat el ministre.
Guindos: ‘Les condicions s’imposaran als bancs, i no a la societat’
A De Guindos li han demanat com afectaria aquest rescat a la gent. ‘El que es fa és demanar un préstec per tenir unes entitats més solvents i que estiguin en disposició de donar crèdit. Aquesta és la raó de fer això. No hi pot haver recuperació econòmica si hi ha dubtes sobre el nivell de rendibilitat de les entitats, perquè no podrien donar crèdit a les famílies i a les empreses. Per tant, la raó és que les entitats siguin solvents i donin aquest crèdit. Les condicions s’imposaran als bancs, i no a la societat’
‘No hi haurà cap condicionalitat macroeconòmica, a les reformes econòmiques, ni a la fiscalitat; hi haurà condicions a les entitats que rebin les ajudes’, ha insisit De Guindos.
El Fons Monetari Internacional (FMI), que havia de presentar les dades del seu informe dilluns, n’ha avançat la publicació i ha anunciat que els bancs necessitaran una injecció de 40.000 milions per al sanejament.
L’FMI participarà en aquest rescat no pas injectant-hi diners, sinó fent tasques d’assessorament financer, segons el ministre.
La pressió perquè el govern de Rajoy actues i demanés el ‘rescat tou’ havia augmentat molt aquests últims dies; el president del banc central alemany, Jens Weidmann, havia dit avui que era un camí erroni intentar evitar com fos el rescat, que no es podia esperar que els altres bancs centrals anessin actuant i que calia fer servir ‘els instruments que s’han establert’.
Què diu l’Eurogrup?
L’Eurogrup espera que el govern espanyol presenti aviat la petició d’assistència financera per recapitalitzar el sector financer i es compromet a respondre la sol·licitud amb una ajuda de fins a 100.000 milions d’euros a través d’un préstec esglaonat, amb l’objectiu d’oferir un “suport efectiu” a totes les possibles necessitats de capital.
Els ministres d’Economia de la zona euro també han expressat la seva confiança que el govern de Mariano Rajoy complirà amb l’objectiu de dèficit a què s’ha compromès i que aplicarà les reformes anunciades, però adverteix que, en paral·lel a l’ajuda a la banca, supervisarà ‘estreta i regularment‘ que es donen ‘avenços‘ en aquestes àrees.
Què diu l’FMI sobre els bancs espanyols?
L’FMI adverteix que la recapitalització bancària necessitaria ‘al voltant de 40.000 milions d’euros’ pels costos de reestructuració i de la reclassificació de préstecs, si bé aquesta xifra podria augmentat ‘per causa de diversos bancs‘. L’objectiu és d’augmentar les reserves de capital, i augmentar la solvència de les entitats.
Ara, l’FMI diu que ‘el nucli del sistema financer d’Espanya és sòlid’, que està ‘ben gestionat i que resistiria més situacions de xoc‘, per més que romanguin encara ‘vulnerabilitats‘ en el sistema. ‘En un escenari desfavorable, els bancs més grans estarien prou capitalitzats com per resistir nous deterioraments‘.
L’informe diu que els grans bancs espanyols, el BBVA i el Santander, ‘estan prou capitalitzats i disposen d’una sòlida rendibilitat com per suportar un major deteriorament de les condicions econòmiques’. Les ‘vulnerabilitats‘ corresponen als bancs que no estan diversificats internacionalment i a les antigues caixes d’estalvi bancaritzades, i que ja han rebut ajudes econòmiques procedents del Fons de reestructuració Ordenada Bancària (FROB).
‘Les autoritats espanyoles han accelerat de forma recent les reformes del sector financer per tal de reduir la vulnerabilitat del sistema’, diu la número dos del departament de Mercats Monetaris de l’FMI i cap de l’equip d’avaluació, Ceyla Pazarbasioglu. ‘Han pres mesures per abordar la situació d’alguns dels bancs més problemàtics i ara fan una avaluació independent de totes les carteres, que és un pas encoratjador i hauria de contribuir a determinar les futures necessitats de reestructuració’, afegeix Pazarbasioglu.
L’FMI insta el govern de Mariano Rajoy a actuar amb rapidesa, amb el termini màxim d’un any, per restituir la confiança en el sistema financer i preservar l’estabilitat financera’ Si no, ‘podria agreujar la crisi macroeconòmica, s’erosionaria la confiança dels mercats i es malmetria l’estabilitat de forma més generalitzada’.
‘La plena implementació de les reformes i l’establiment d’un mecanisme de suport públic creïble seran decisius per mantenir l’estabilitat financera en el futur’, ha avisat l’FMI. En aquest sentit, la cap de l’equip avaluador ha remarcat que, ‘d’ara endavant, serà important comunicar amb claredat l’estratègia per crear un mecanisme de suport creïble per les deficiències de capital que, segons demostra l’experiència, és millor sobreestimar que no subestimar’.
Més informació:
Un dels culpables de la crisi bancària a Espanya, responsable de l’informe de l’FMI
L’escàndol en la gestió de la CAM, explicat a The Guardian
Espanya es va comprar un Ferrari per presumir i s’ha estavellat, diu Jordi Pujol al Financial Times
Preguntes i respostes sobre la imminent intervenció d’Espanya
