08.06.2012 - 13:37
El govern espanyol pot demanar aquest cap de setmana mateix el rescat europeu del sistema bancari, a canvi de mesures molt exigents per al sistema financer espanyol. Tot seguit us exposem la diferència que hi podria haver entre el rescat de Grècia i Portugal amb el ‘rescat suau’ que es prepara per a Espanya.
D’on sortiran els diners del rescat?
El govern espanyol demanarà diners al Fons Europeu d’Estabilització Financera (FEEF-EFSF) per poder recapitalitzar la banca.
Qui els rebrà i com els distribuiran?
Els diners els rebrà l’estat, que serà qui els vehicularà posteriorment al sistema bancari, molt probablement a través del FROB. No hi haurà una injecció directa de fons europeus als bancs; aquesta era una possibilitat que ha posat damunt la taula recentmentr la comissió, però no es pot dur a terme encara perquè faria falta de modificar els tractats d’establiment dels fons de rescat. Però l’estat farà només d’intermediari. Així s’evita la intervenció de l’estat.
Quina quantitat de diners?
L’FMI adverteix que la recapitalització bancària necessitaria ‘al voltant de 40.000 milions d’euros’ pels costos de reestructuració i de la reclassificació de préstecs, si bé aquesta xifra podria augmentar ‘per causa de diversos bancs‘. L’objectiu és d’augmentar les reserves de capital, i augmentar la solvència de les entitats.
Amb quines condicions?
En el cas d’Espanya, aquests últims dies s’ha parlat d’un ‘rescat suau’, o limitat, que vol dir que no implicaria un grau d’intervenció tan gran com en els casos de Grècia, Portugal i Irlanda i que es restringiria al sistema financer. El portaveu d’afers econòmics de la comissió, Amadeu Altafaj, ha dit que la intervenció implicaria unes condicions ‘molt exigents’ per al sistema bancari. A canvi de la injecció de diners, per a la recapitalització els bancs hauran de fer un procés de sanejament o de reestructuració. I es podrien arribar a imposar condicions en la supervisió financera i en la legislació espanyola sobre la reestructuració i liquidació de les entitats.
Ara, la Comissió Europea es vol assegurar que l’estat tornarà els diners, i per això ja ha vingut imposant uns objectius de reducció de dèficit, amb mesures d’austeritat estrictes.
Amb aquest rescat què s’aconsegueix?
Aquest rescat dels bancs si té lloc finalment aturarà la tensió del sector bancari, consolidarà les entitats i allunyarà el perill d’una crisi del sistema, amb conseqüències greus, com podria ser la fallida d’entitats, l’anomenat ‘corralito’, etcètera
Això ajudarà a sortir de la crisi?
No té res a veure. Això aturarà la crisi bancària espanyola. El que és cert és que aquesta mesura arriba al mateix temps que els governs europeus comencen a canviar de política i admeten que el rigor provocat per l’austeritat està fent més mal que bé. Per tant s’estan posant en marxa lentament canvis de política econòmica que poden fer pensar en una situació nova a partir de la tardor, els efectes de la qual, però, tardaran a notar-se encara al carrer.
Com han estat les intervencions de Grècia, Portugal o Irlanda?
En cas d’intervenció la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional deixen una gran suma de diners a l’estat fallit. Amb aquests diners, formalment un crèdit, es ‘rescaten’ els deutes principals. En canvi, l’estat intervingut ha d’acceptar la situació següent:
1. L’anomenada ‘troica’ pren el poder efectiu. La ‘troica’ és un grup de funcionaris de la Unió Europea, del Banc Central Europeu i del Fons Monetari Internacional que s’instal·len al país intervingut i controlen tota decisió pressupostària del govern. Tot i que oficialment són assessors, en realitat tenen el poder polític d’impedir qualsevol despesa. A Grècia, per exemple, la ‘troica’ és un grup de 45 funcionaris, un terç dels quals ocupen les oficines del ministeri d’economia grec.
2. No hi ha diners, si l’estat intervingut no fa allò que li imposen. La ‘troica’ porta a terme una política radical. El parlament ha d’aprovar mesures extremes per a corregir la situació econòmica, sota l’amenaça de no rebre els diners promesos. Per això els diners no es donen de cop, sinó a poc a poc.
3. El govern i el parlament han d’aprovar mesures dràstiques. A Grècia, per exemple, foren acomiadats tot seguit el 25% dels funcionaris i es va rebaixar un 10% del sou dels funcionaris no acomiadats. També es va retardar dos anys l’edat de jubilació i es van apujar l’IVA (fins el 23%) i els impostos especials. També s’ha activat un gran pla de privatització d’actius estatals. La reforma del mercat laboral també és radical –més que no l’anunciada per Rajoy; a Portugal, per exemple, ja han aprovat que la indemnització per acomiadament sigui de deu dies per any treballat.
