08.06.2012 - 06:00
La monja benedictina del monestir de Sant Benet de Montserrat, Teresa Forcades, demana de portar els polítics a la justícia per la crisi econòmica, com han fet a Islàndia, i ‘com Correa a l’Equador: cal investigar el deute extern i no pagar el que sigui il·legítim’. Ho ha dit en la Trobada Empresarial al Pirineu que s’ha celebrat a la Seu d’Urgell. Segons Forcades, ‘per una onada neoliberal’ es desmantella l’estat del benestar que ‘va costar sang i revolucions el segle XX’; també es demana ‘si ens permetem de pensar en una alternativa al capitalisme’, perquè ‘el lliure mercat és una fal·làcia que oculta qui el regula, i des d’on’.
Mercat
‘Qui pren les decisions? Qui regula qui les pren? Qui les sap? Qui té la responsabilitat d’aquestes decisions? La fal·làcia del lliure mercat amaga on i qui les regula. És un eufemisme o una burla parlar de llibertat de mercat. Per a les grans empreses que es deslocalitzen, cada dia és més fàcil operar en l’àmbit internacional, però per als treballadors, no: cada dia tenen lleis d’immigració més estrictes i el moviment més controlat. Que no formen part del mercat, en aquest sentit ampli, els treballadors? Es pot considerar, doncs, lliure aquest mercat, si no té en compte tots els membres?’
Marc capitalista
‘Fins fa poc parlàvem de capitalisme salvatge dels EUA, però a Europa es parlava de capitalisme de l’estat del benestar. El benefici no pot ser l’última raó de la presa de decisions, perquè no afavoreix les relacions igualitàries i estableix diferències entre rics i pobres. No tothom neix amb la mateixa intel·ligència, talents o oportunitats. En el marc del capitalisme salvatge la societat no té responsabilitat per a compensar això. Les compensacions de l’estat del benestar, que han costat sang i revolucions durant el segle XX, es van desmantellant aquests últims anys d’ofensiva neoliberal.’
‘Elements com l’ensenyament, la salut, l’habitatge i l’alimentació haurien de restar al marge de l’especulació.’ I cal ponderar que ‘el millor sistema no és pas el que té per objectiu de maximitzar el benefici, sinó la germanor… Les cinc-centes empreses més grans del planeta tenen un benefici que equival al 51% de la riquesa del món.’
Antropologia i capitalisme
‘Una persona pot crear una empresa i unes altres poden treballar per a aquesta persona. Una persona ven una part de la seva capacitat de treball a través d’un contracte a un empresari i aquest últim té un benefici i gaudeix del dret del marge de benefici. Ara, des d’un punt de vista antropològic això presenta un interrogant: Què ocorre, en la relació contractual, quan falla l’ètica?’
Aquestes consideracions de Forcades són de la conferència inaugural de la 23 Trobada empresarial al Pirineu, tinguda a la Seu d’Urgell.
