08.06.2012 - 06:00
Els estats de la Unió Europea de menys de deu milions d’habitants tenen una renda mitjana per càpita més alta que no la dels estats més grans; una economia més oberta, amb una taxa d’inversió empresarial més elevada, una taxa de creixement superior, un sector públic més ajustat i unes finances públiques més equilibrades. Són les conclusions numèriques de l’estudi ‘Dimensió dels estats i comportament econòmic a la Unió Europea‘ (pdf), redactat pels economistes Albert Castellanos, Elisenda Paluzie i Daniel Tirado per encàrrec de la Fundació Irla.
L’estudi, que glossa el comportament econòmic dels vint-i-set estats membres entre els anys 2002 i 2010, contradiu la idea que els nous estats que sorgissin a la Unió Europea, per ampliació interna, serien econòmicament inviables.
Un dels autors, Albert Castellanos, explica a VilaWeb algunes de les constatacions que han fet: ‘S’observen algunes causes que fan que els estats petits puguin créixer més ràpidament que no els grans. N’és una la inversió: la taxa d’inversió privada sobre el PIB dels països petits sol ser més alta, de mitjana, que no la dels països grans. En termes relatius, els països petits són més intensius en inversió’.
Una altra: la despesa pública dels estats petits és més eficient, perquè tenen una dimensió més reduïda d’aquesta despesa, no condicionada, a més, per una política de redistribució territorial. Com que són més petits, són més homogenis. De fet, un dels condicionants del creixement econòmic que constata l’estudi és l’heterogeneïtat dels grans estats.
Tercera: la taxa d’obertura dels estats petits és superior. La taxa d’obertura és la suma de totes les importacions i exportacions d’un país en relació al PIB; és a dir, quin pes té el sector exterior en l’economia d’un país. ‘Els països petits, com que tenen un mercat interior més petit, normalment han de vendre més a fora. Catalunya, si fos un estat, tindria una taxa d’obertura molt gran, en part per la seva dimensió i en part pel seu potencial exportador’.
La integració europea afavoreix les condicions de secessió
Aquest estudi corrobora, amb dades d’aquest últims deu anys relatives a la UE, les tesis d’Alberto Alesina i Enrico Spolaore, que devers l’any 2000 van estudiar els processos de secessió política des d’un angle nou. Segons aquests dos professors, la globalització econòmica i la unificació de mercats fa trontollar la idea que hi ha d’haver estats grans i heterogenis que aprofiten les economies d’escala per a oferir béns i serveis i per a construir uns mercats interns amplis.
Doncs bé, estirant el fil d’Alesina i Spolaore, una de les conclusions de l’estudi és que ‘el balanç de beneficis i costos associats i (en certa manera) explicatius dels processos de secessió política depèn, en bona part, del grau d’integració econòmica i de liberalització dels mercats’.
Castellanos, Paluzie i Tirado conclouen, per tant, que aquests anys vinents una obertura comercial més gran dels estats membres pot afavorir les aspiracions secessionistes.
Ara, per a construir aquest entorn favorable a la formació de nous estats caldria garantir el procés d’integració europea i ‘no caure en temptacions proteccionistes’, diuen els autors de l’estudi.
