01.06.2012 - 06:00
D’aquí a uns quants dies ja serà a les llibreries una nova edició de ‘Incerta glòria‘, la gran novel·la sobre la guerra de Joan Sales i, a part, ‘El vent de la nit’, la novel·la sobre la postguerra. Aquestes dues obres se solien publicar en un sol volum.
Però Maria Bohigas, responsable de Club Editor, vol exposar totes les facetes literàries d’en Sales. És per això que al novembre publicarà la primera biografia sobre aquest autor, escrita per Montserrat Casals; al febrer del 2013 traurà la correspondència inèdita ‘Cartes a la filla’; i cap a l’estiu de l’any vinent publicarà la novel·la inèdita, acabada però no tancada, que Sales va deixar abans de morir.
Maria Bohigas, la seva néta i actual responsable de Club Editor, fundat per Sales, vol aprofitar el centenari del naixement del seu avi per trencar el tòpic i fer conèixer nous aspectes de la seva obra: ‘Sales no és un autor d’una sola novel·la, i sobretot no és un autor d’una sola cara’, diu.
Bohigas ha aprofitat l’oportunitat que li brinda el centenari per concentrar els esforços en l’edició de l’obra d’en Sales: ‘Un autor és la seva obra. Per això és imprescindible que estigui disponible. I també s’ha de donar a conèixer allò que no es coneix o es coneix menys de l’autor. De fet, l’estratègia editorial ve de lluny i és força anterior al centenari: al 2005 Club editor va reeditar ‘Incerta glòria’ alhora que publicava les ‘Cartes a Màrius Torres’. El 2006 publicava l’epistolari Rodoreda – Sales, a cura de Montserrat Casals. El 2009 recuperava l’adaptació que va fer Sales del ‘Tirant lo Blanc’ per a la canalla. I per això Club editor ha arribat a l’Any Sales sense cap llibre descatalogat.
Però enguany i l’any que ve la tasca editorial sobre Joan Sales incidirà en la reorganització de la seva obra ja publicada i en l’edició de nou material inèdit, trobat a l’arxiu Sales, que Montserrat Casals ha treballat a fons. Maria Bohigas s’ha mirat l’obra de Sales des d’una nova posició. I d’entre les fites literàries que es marca en destaca la publicació de la novel·la inèdita que Sales va deixar molt enllestida: ‘És una versió acabada, però Sales no la va donar per tancada perquè en el moment que es va morir, l’any 1983, la repensava. Amb aquest volum s’ha d’anar en compte, cal donar un marc per situar el lector. I en aquest sentit s’han de definir encara els criteris d’edició.’
Maria Bohigas avança que aquesta novel·la inèdita ofereix una nova cara de Sales: ‘Ens proposa un cert univers d’infància d’un cert món rural, alhora que situa el protagonista, un expatriat no pas exiliat, en el present a la República Dominicana. És la història d’un home, sol, que d’alguna manera és un cínic. Però hi ha moltes més coses. En Sales li havia explicat a en Carles Pujol, que va traduir ‘Incerta glòria’ al castellà, que ell no intentava fer una novel·la ni rosa ni negra, sinó blanca, com Dickens. I quan Pujol li preguntava de què anava, ell li deia: «És una història d’incest». Novel·la blanca? Incest? Volia dir que era capaç de novel·lar les contradiccions.’
El perquè de separar ‘Incerta glòria’ de ‘El vent de la nit’
El centenari del naixement de Joan Sales demostra que una part de lectors d’aquest país, i en part ben joves, reivindica la seva figura i la seva obra. En aquest sentit, és molt exemplificador el cicle de conferències i taules rodones dedicades a Sales que ha organitzat Òmnium Cultural del Gironès. És una programació de tot l’any, amb figures de gran nivell i de molt diversa procedència. Així ho constata Maria Bohigas: ‘Ho trobo exemplar. Aquests joves, que ronden els vint-i-cinc anys, han transformat la voluntat de parlar sobre Sales en una reflexió de calat. I no s’han deixat influir per capelletes, en són immunes perquè no els interessen gens. Aquesta gent contrasta amb la commemoració institucional, que a meitat d’any encara no s’ha donat a conèixer.’
Són aquests nous lectors que reivindiquen Sales, i les diferents aproximacions que s’han fet des de l’àmbit del pensament, les que han fet decidir Maria Bohigas a separar les dues novel·les que conté el volum de ‘Incerta glòria’: ‘A diferència de les dècades anteriors, on la gent no tenia ganes de parlar de la guerra, avui el públic és capaç d’interessar-se per novel·les que expliquen quin és el fruit de la guerra.’
Sales va treballar ‘Incerta glòria’ durant vint-i-cinc anys, amb una primera versió l’any 1955, que tenia 335 pàgines, fins a la definitiva del 1971, que en tenia 910. L’any 1981 es va fer l’última reedició de ‘Incerta glòria’ en vida de Sales. Aquesta edició ja separava tots dos llibres, amb una portadeta i el pròleg ho indicava. El darrer capítol de ‘Incerta glòria’ anomenat ‘Últimes notícies’ s’havia convertit en una segona novel·la, ‘El vent de la nit’. L’any 1983, quan Sales ja era mort, la seva dona, Núria Folch, en va fer una edició separada (la primera que es feia). Però a final dels anys noranta, quan Club Editor va associar-se amb l’editorial Columna, els dos volums van tornar a publicar-se junts.
‘Són dues novel·les que tenen molta relació. Però he decidit separar-les per remarcar que són en certa manera el dret i el revés d’una mateixa història, que hi ha una relació de trencament: a ‘Incerta glòria’ els personatges viuen sota el signe de l’instant present. En canvi, a ‘El vent de la nit’, els personatges viuen sota el signe dels fantasmes de la memòria i d’un present que nega el seu instint interior. Separar els llibres és ajudar el lector a fer aquest pas.’
Continua Bohigas: ‘El trencament també es nota en l’estil. A ‘El vent de la nit’, l’estil entronca molt més amb la lírica, entres en una altra intimitat, en un univers poblat de fantasmes i de gent que és diferent de la del primer volum. Són vint anys de diferència entre totes dues històries, la primera sobre la guerra, la segona sobre la postguerra. El protagonista és el mateix però ha canviat i també la gent amb la qual es relaciona. Té una fondària impressionant.’
La biografia i les ‘Cartes a la filla’
Si no es dóna cap fet inesperat, Club Editor publicarà la biografia de Joan Sales, a càrrec de la periodista Montserrat Casals, pel novembre d’enguany. És un projecte molt ambiciós, que Casals treballa en exclusivitat des del 2008. La seva font documental fonamental ha estat l’arxiu que es conserva a la casa familiar de Sales. El volum tindrà unes cinc-centes pàgines i oferirà molt de material inèdit. Maria Bohigas diu que la història del llibre és com l’esfera celeste i la vida d’en Sales és un cometa que travessa l’esfera. Vol dir que el context és determinant. I això també permetrà el lector fer molts paral·lelismes amb la situació actual. ‘Avui Sales és un personatge estimulant, perquè mostra què és capaç de fer un home sol. I crec que és un tema apassionant.’
La mirada no subjectiva de Montserrat Casals sobre el material de l’arxiu Sales ha posat en valor la correspondència que Joan Sales va tenir durant vint-i-un anys amb la seva filla Núria. Des que ella va marxar a viure a França l’any 1962 i fins que Sales es va morir van mantenir una intensa relació epistolar: ‘S’escrivien com a mínim una carta per setmana de tres i quatre planes. És gairebé un dietari, on Sales li explica la seva vida, el que fa, i la posa al dia dels fets que s’esdevenen en el país. No fan xafarderies sinó que mostren el seu pensament sense cap vel, clar, diàfan, i amb la gràcia pròpia d’en Sales. A la meva mare no li va costar gens acceptar de publicar les cartes. Seran les ‘Cartes a la filla’ i sortiran segurament al febrer del 2013.’
Maria Bohigas també creu que ha de recuperar ‘Viatge d’un moribund’, la poesia de Sales que va inclosa en el volum de les ‘Carles a Màrius Torres’. Al mateix temps, quan es reeditin aquestes cartes, el llibre també canviarà perquè s’inclouran les cartes recuperades de Mercè Figueres.
