01.06.2012 - 06:00
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha causat un fort sotrac amb unes sentències que ataquen el català, basant-se en la sentència del TC del juliol del 2010 contra l’estatut català. Per una banda, dóna la raó a quatre famílies més que volen escolaritzar els fills en castellà i obliga la Generalitat a fer-ho possible; per una altra, anul·la el caràcter preferent del català en les comunicacions de l’Ajuntament de Barcelona i dóna, per tant, la raó al PP.
Segons el jutge, tant el català com el castellà són llengües vehiculars del sistema educatiu català, d’acord amb les sentències recents del Suprem. Per tant, els pares tenen el dret de demanar l’escolarització en castellà, i l’administració ha d’adaptar el sistema.
La sentència encara no és ferma i pot ser recorreguda al Tribunal Suprem espanyol abans de deu dies.
Els vint-i-quatre magistrats de la sala de contenciós administratiu del TSJC ja van decidir (pdf) al març que s’havien d’admetre excepcions a la immersió lingüística, de manera que els fills de totes les famílies que ho demanessin poguessin ser escolaritzat en espanyol.
El govern recorrerà la sentència
Aleshores la consellera Irene Rigau es va declarar satisfeta per la resolució perquè deia que mantenia intacta la llei d’educació de Catalunya i avalava el model lingüístic del sistema educatiu català. ‘Ens preocupava que, arran d’unes denúncies individuals, se’n derivés el canvi de model educatiu a Catalunya. I això no s’ha produït.’
Però ara el Departament d’Ensenyament ha anunciat que recorreria al Tribunal Suprem les sentències del TSJC. Segons Irene Rigau, per més que aquestes sentències ‘no qüestionen el model d’immersió’, fan una interpretació incorrecta de la llei d’educació de Catalunya (LEC); però, si aquesta llei preveu l’atenció lingüística individualitzada en castellà entre els tres anys i els sis, les sentències obren una escletxa que ‘deixa entreveure que aquesta atenció es pugui demanar en etapes ulteriors’.
El PP guanya la batalla judicial contra el català a l’Ajuntament de Barcelona
Per una altra banda, aquest mateix tribunal ha negat al català la condició de llengua preferent de l’Ajuntament de Barcelona, com preceptua el reglament del consistori, i accepta en part el recurs interposat pel president del grup municipal del PP, Alberto Fernández Díaz. El TSJC ha pres aquesta decisió invocant la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l’estatut i adduint que l’omissió de l’espanyol viola el principi de cooficialitat de totes dues llengües.
El tribunal també diu que l’administració s’ha d’adreçar als ciutadans en la llengua que consideri oportuna, però que ha de satisfer les peticions en la llegua que el ciutadà esculli. En els contractes, el tribunal admet que es facin en català ‘perquè l’ajuntament actua com a consumidor’.
L’ajuntament reitera que mantindrà l’ús habitual del català
El primer tinent-batlle de Barcelona, Joaquim Forn, ha dit que la sentència no modificava res i que l’Ajuntament continuaria tenint el català com a llengua preferent. Després de recordar que en trenta-tres anys d’ajuntament democràtic no hi havia hagut cap problema amb la llengua, ha criticat el PP per haver presentat un recurs que ha motivat aquesta sentència: ‘És trist que alguns vulguin fer un problema on no n’hi ha’
Forn ha promès que l’ajuntament continuaria fent servir el català en la seva relació amb els ciutadans –encara que si ningú ho demana s’hi adreçarà en espanyol–, perquè el català és un element de l’essència i de la cohesió de Catalunya al qual el consistori no renunciarà de cap de les maneres.
Opinió de Màrius Serra: ‘Aquestes sentències ens porten al desacatament’
Informació relacionada: El PP guanya la batalla judicial contra el català a l’Ajuntament de Barcelona
