01.06.2012 - 06:00
Una vida pels carrers del centre de València i per l’Albufera amarant-se de cançons originàries de Tennessee, Memphis i Wisconsin. Per això Miquel Àngel Landete (Senior) diu que fa música ‘valenciana’: perquè fa folk americà en català des de València. Amb dos discs signats per Senior i el Cor Brutal, ‘L’experiència gratificant’ i ‘Gran’, Landete i la seva banda han aplegat elogis a manta i uns quants premis. Continuen fent rondes amb ‘Gran’, un disc enregistrat sense instruments electrònics, però ja en preparen un altre que en realitat, diu ell, seran dos (entrevista), que contindrà cançons com ‘El cel de les Illes Caiman‘ o ‘Ausiàs Marx‘, encara inèdites, però que Landete interpreta a l’Espai VilaWeb.
Mentre li col·loquem el micròfon explica com serà el nou disc, i la conversa ens porta inevitablement a parlar de política. Perquè ‘serà un disc de política’. De manera que passem una bona estona de l’entrevista parlant de la primavera valenciana, de les protestes, de la resistència pacífica i del pas a l’acció. ‘Hi ha un primer estadi de protesta que és votar. Un segon, que és de no comprar al Corte Inglés, a l’FNAC ni a l’H&M. I un tercer, que és de protestar, d’eixir al carrer. Però, si amb això no aconseguim el que volem, haurem de fer alguna cosa més. Manifestar-se i prou no serveix de gaire. Hem de passar a la protesta activa’, diu aquest músic que també ensenya informàtica i matemàtiques en un institut.
I confessa que la situació actual, la repressió a València (‘València és la ciutat més feixista’, ha dit alguna vegada), la pèrdua de drets de la classe treballadora, l’han empès a fer aquest nou disc, encara no enregistrat i sense data de sortida. No és que fins ara se n’hagués desentès, de la política. La cançó que dóna títol a l’últim disc, ‘Gran’, per exemple, no és sinó una crítica irònica de la classe política i dels poders que ens governen. ‘Gran! / Eres tan gran / que les muntanyes s’agenollen / allà on vas’, comença la cançó que acaba: ‘Ma, que eres gran! / quin fill de puta / a mi no t’acostes. / Però quin fill de puta més gran!’
Ell, que es podria incloure dins la gran etiqueta del pop, assevera que ‘el pop i el rock han estat històricament molt feixistes i masclistes’ que les cançons pop acostumen a parlar de la mort, del pas del temps i de les relacions humanes, però que ‘la política també afecta aquestes qüestions’, i per això no se’n podria mantenir al marge. A més, ‘tot artista amb un mecanisme per a amplificar el seu missatge té l’obligació, com a ésser humà, de dir tot allò que no li pareix bé. I apuntar amb el dit qui corresponga. Faré un disc d’apuntar amb el dit, ha arribat l’hora, perquè la gent que ens ataca amb mal té nom i cognoms’.
Amb barba densa i flocs mal pentinats, la guitarra penjada i acompanyat del Cor Brutal, Landete serà demà al Primavera Sound. Un dels pocs grups del país que el festival ha programat.
Tota la informació musical, a VilaWeb Música.
