31.05.2012 - 06:00
El desig de tota mena (sexual, de poder, de millora…) i la dicotomia entre el desig i la raó, ‘tema recurrent en la història de la literatura des dels grecs, i sense adoctrinaments’ diu Urbà Lozano, és el motor que mou les històries que componen la novel·la ‘La trampa del desig‘, premi de novel·la Ciutat d’Alzira, que acaba de publicar Bromera.
Urbà Lozano (Alginet, Ribera Alta, 1967) volia fer un llibre complex d’escriure però fàcil de llegir. I segons els seus primers lectors, sembla que ho ha aconseguit. ‘La trampa del desig’ té una estructura complexa, formada per cinc trames i un seguit de relats que les envolten. Perquè Lozano gaudeix explicant històries: ‘Hi ha una primera trama que se situa en el present: la que fa de fil conductor i presenta els protagonistes, el David i la Mirsada, dos personatges molt necessitats, que vénen de situacions compromeses. Les altres s’articulen a a base ‘flashbacks’ diferents, de moments de la vida dels protagonistes des que són joves fins a l’actualitat.’
Continua Lozano: ‘La Mirsala és de Bòsnia. No és que jo volgués tractar específicament la guerra de Bòsnia, però m’interessava introduir un conflicte bèl·lic per fer aflorar els instints més primitius que es donen en aquest tipus de situacions extremes. I Bòsnia és un conflicte molt proper. I en David és fill d’una família benestant, que paga el fet de viure una vida que no li pertoca per naixement.’
El David i la Mirsala es troben per casualitat, en un embús de trànsit. Fa molt de fred i ella, amb el seu fill de vint mesos, va en un cotxe atrotinat sense calefacció. El David la convida a entrar en el seu Volvo de gamma alta, confortable. La casualitat farà que hagin de passar la nit junts, fet que és l’inici d’una relació marcada per l’estranyesa i la necessitat mútua, de dos éssers solitaris.
La novel·la, de quatre-cents pàgines (dobla la llargària de les tres novel·les anteriors d’Urbà Lozano), barreja un seguit de gèneres: eròtic, de misteri, bèl·lic… ‘Pots llegir-la com vulguis. M’agrada la novel·la de gènere, però quan escric no aconsegueixo circumscriure’m a les normes de cap gènere, em falta disciplina, i per això em vaig proposar tractar-ne diversos. La dificultat l’he trobat a l’hora d’homogeneïtzar el text.’
El títol conté dos termes contundents, desig i trampa: ‘El desig és el que mou les persones. Que és com dir que ens movem per la rauxa. Però de vegades actuar des de la rauxa és una trampa, o pot ser-ho. Tot i així, la rauxa no ha de ser negativa. De fet, en la novel·la hi ha més rauxa que seny, perquè en literatura hem de contar fets un poc extraordinaris.’
