16.05.2012 - 12:28
Catalunya serà intervinguda al novembre pel govern espanyol, va pronosticar l’economista gal·lès Edward Hugh, col·laborador del premi Nobel d’economia Paul Krugman i conseller independent de Catalunya Caixa. Al programa Singulars, que és on va fer aquestes declaracions, no va explicar per què al novembre. Avui ho explica en una entrevista de VilaWeb. Es basa, sobretot, en dues raons: l’enorme dificultat que Catalunya compleixi l’objectiu de l’1,5% de dèficit, en un marge de mig any, fins al novembre, i la voluntat política del govern espanyol de fer aquesta intervenció.
—Per què al novembre?
—El govern espanyol fixa un termini de sis mesos per veure si es compleix l’objectiu de dèficit i el compromís de la Generalitat exposat en el pla d’ajustament. Imaginem que Madrid acceptés aquest pla, però ja hem vist, en casos com Grècia –i salvant les distàncies–, que després és molt difícil de complir el compromís. Imaginem que Europa proposa uns objectius amb bona fe, però Madrid veiem que els proposa amb mala fe, i sense concedir res: no ha pagat els deutes pendents amb Catalunya, ni ha complert la disposició addicional tercera de l’estatut.
—Per què la Generalitat no podrà complir aquest objectiu de dèficit?
—Els ingressos de la Generalitat seran inferiors als ingressos esperats, per la contracció econòmica. Hi haurà un forat. Per exemple, el president Mas deia ahir de vendre patrimoni. Però, si no es ven al preu marcat, i per comptes de vendre’s a 500 milions es ven a 300 milions, hi ha un forat de 200 milions. Les previsions seran difícils de complir, sobretot amb una contracció econòmica més forta. Són estimacions, i a Catalunya ja hem vist que les estimacions i la realitat són coses diferents. I és molt difícil fer aquesta mena d’ajustament, de passar del 3,7% de dèficit de l’any 2010 a un 1,5% a final d’enguany. Ningú no ho ha fet.
—També dieu que hi ha unes raons polítiques per a la intervenció
—Som en una Espanya cada vegada més abocada a l’endeutament i a la necessitat de finançament. Es pot dir que Espanya s’acosta a la fallida. En els meus estudis sobre el deute ja explico que el ritme de creixement del deute espanyol comença a ser perillós i s’acosta massa ràpidament al 100%. Potser hi trigarà un parell d’anys. I cal pensar en les necessitats del sistema financer; l’estat espanyol no vol diners d’Europa perquè, si li’n donen, aquests diners s’afegiran al percentatge de deute del PIB per sobre del 100%, i això és un número crític, si mirem països amb més problemes. Espanya es troba, doncs, acorralada i no es comporta racionalment. I com que no es comporta racionalment, mira de quedar tan bé com pot davant l’opinió pública. I com que ara no hi ha el recurs d’ETA, hi ha els catalans. I volen vendre a Espanya que ells han fet tot l’esforç possible per Catalunya, però que Catalunya no ha complert.
—I què significaria una intervenció?
—Perdre autonomia Hi hauria un grup de gent a la Conselleria d’Economia, i potser a Presidència, mirant tots els números. Amb això ja n’hi ha prou.
—Dèieu que ens havíem de preparar. Què volíeu dir?
—Intentar un consens pel pacte fiscal no tindrà èxit perquè el resultat, si n’hi hagués, seria tan descafeïnat que no valdria la pena. El president ha de cercar suport entre els qui realment entenen el problema i l’abast del problema. I si al final això vol dir que cal anar a la independència, doncs caldrà anar-hi. I jo no sóc independentista. És una conclusió sobrevinguda. Sóc economista i tècnic. Jo miraria de salvar els mobles i de trobar una sortida conjunta amb Espanya. Si Espanya fos capaç d’anar cap a un estat modern, els catalans s’hi apuntarien fàcilment. Si no, els catalans haurem de fer una reflexió. Per això dic que ens hem de preparar: hem de tenir un debat realista, sabent que no ens donaran el pacte fiscal.
Més informació: Jaume Barberà: ‘Després del programa d’ahir tan sols vaig poder dormir tres hores’
Editorial de Vicent Partal: ‘Mas té un problema important’
Rajoy torna a demanar ajuda a Europa
Germà Capdevila: ‘Un ‘corralito’ espanyol? Improbable, però no impossible’
Com va ser el ‘corralito’ argentí?
