15.05.2012 - 10:53
Un grup de membres del moviment del 15-M ha demanat d’entrar avui al matí a primera hora als estudis de RAC-1 i de Catalunya Ràdio per llegir un manifest en ocasió del primer aniversari de la mobilització. Tant Jordi Basté com Manel Fuentes els han cedit els micròfons en els seus respectius programes perquè poguessin llegir el manifest, que transcrivim tot seguit i que també podeu escoltar ací.
‘Avui prenem la paraula gent que normalment no tenim l’oportunitat de fer-ho. Fa un any els carrers de Barcelona i de moltes altres ciutats d’aquest país s’omplien de gent emprenyada, de gent sense port que encarava situacions de vida difícil i no volia sentir-se sola. Ha passat un any, i els hem seguit trobant als carrers i a les places i hem seguit cridant i organitza.nos, però ningú no ens ha fet cas. Els que parlem ara no representem ningú, només a nosaltres mateixes. I ens dirigim a totes i tots aquells dones i homes que com nosaltres se senten ultratjades i estafades i abandonades per la classe política, pels governs europeu, espanyol i català, i pels patrons, veritables amos de la situació; banquers, executius de luxe que treballen per un grapat de multinacionals, especuladors de tota mena que junts formen aquest forat negre que segresta les esperances i les vides de totes i que a la ràdio acostumen a anomenar els mercats. Mentre ells, que tenen noms i cognoms segueixen pastant grans fortunes, obtenint amnisties fiscals i rebent ingents quantitats de fons públics, nosaltres comprovem com dia rere dia disminueixen les nostres possibilitats de tenir una vida digna.
I quan ens hem atrevit a alçar la veu contra aquesta situació d’injustícia, d’impunitat flagrant, qui se’n beneficia ens ha amenaçat amb els seus sicaris, disfressats de jutges, fiscals i policies, perquè a base de cops de porra, titulars de diaris, multes, companys i companyes processades i mesos de presó ens mantinguem callats i dòcils, a la gàbia, com gallines, sense ser conscients que anem a l’escorxador.
Fa molt temps que va sent hora no només de dir prou, sinó de plantar-nos de veritat, de prendre decisions. perquè som nosaltres que hem d’acceptar o no les regles del joc. Un any més tard no som conscients del poder real, Si ens quedem a casa és probable que ens quedem sense casa. Si no protestem activament contra aquest sistema injust, capitalista, no només patirem nosaltres sinó també els nostres fills i els nostres néts. Tot això és molt seriós. Hem de prendre el carrer, perquè hem après que ningú no ens representa, ni polítics ni empresaris ni jutges. Som la veritable justícia, que ha de ser igual per a tothom, apliquem-la, fem sentir la nostra voluntat de justícia i aprofitem totes les oportunitats per denunciar i entorpir la seva tasca infame de destrucció d’un territori que ens pertany a totes. Sortim al carrer, oferim resistència i donem la cara.
Avui hem pres la paraula i ja no callarem perquè hem perdut la por, i volem saludar des d’aquesta casa, on mai ningú no ho fa, la companya sindicalista Laura Gómez, empresonada per cremar quatre bitllets de mentida dins d’una caixa de cartró davant la borsa de Barcelona. Benvinguts a casa vostra.’
