12.05.2012 - 06:00
El Teatre Nacional de Catalunya va estrenar dijous al vespre “Mequinensa“, un homenatge teatral a l’obra de Jesús Montcada. El procés que van seguir els vilatans del poble natal de Moncada, Mequinensa, des que es van assabentar que el poble desapareixeria a causa de la construcció d’una presa fins que finalment va desaparèixer, és el fil argumental farcit d’històries i anècdotes que retraten un poble i un moment particular. A la confluència entre l’Ebre i el Segre, els veïns de Mequinensa viuen de maneres ben diferents la desaparició.
A partir de partides de botifarra al cafè del poble i de converses tant al carrer com a dins de les cases, dalt de l’escenari es dibuixa la comunitat que Moncada va descriure en els seus llibres. A poc a poc, a mesura que avança l’obra, el públic s’impregna de la llarga agonia de més de tretze anys que van patir els mequinensans, des del dia de la notícia de la construcció de la presa fins el dia en què són traslladats al nou poble que els hi han construït per compensar-los.
A l’entreacte, després d’un final que arrenca aplaudiments perquè inclou la tonada d’una cançó enganxosa, el públic pot descobrir la Mequinensa de veritat a través d’un recull de fotografies. Un cop encarat el final de l’obra, s’intueix perfectament l’estil de Moncada, que no mira d’explicar una gran història passional, sinó una història senzilla que va portar molts mals de cap a tot un poble. Tot plegat amanit amb el to humorísitc característic de la seva obra.
L’obra l’ha dirigit Xicu Masó, que també hi fa d’actor, i dalt de l’escenari hi ha una vuitena d’actors i actrius que, excepte els que són de Ponent, han hagut de treballar per parlar com els habitants de la Mequinensa franquista que retratava Moncada. L’obra ja s’ha representat a Reus i Girona, ara es podrà veure a la Sala Petita del TNC fins el 17 de juny.
Els lectors de Núvol es poden descarregar el text original de l’obra des d’abans d’ahir.
