09.05.2012 - 20:29
El nou president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, ha proposat la nacionalització del banc per l’estat el mateix dia que ha pres possessió de la presidència en substitució del dimitit Rodrigo Rato. En la reunió del consell d’administració de Banco Financiero y de Ahorros (BFA), matriu de Bankia, Goirigolzarri ha proposat la conversió del 4.465 milions d’euros que va rebre del FROB en accions, és a dir, en capital de l’entitat, de tal manera que l’estat passaria a ser l’accionista majoritari. Responem a continuació les incògnites sobre aquesta operació.
Què és Bankia?
Bankia és el banc que va sortir de la fusió de bona part de les caixes que tenien dificultats financeres. Eren caixes que no van poder fer el salt per convertir-se en banc tal i com demanava el Banc d’Espanya: Bancaixa i Caixa Laietana, més Caja Madrid, Caja de Ávila, Caja Segovia, Caja Rioja i Caja de Canarias. Bankia és l’entitat financera espanyola més exposada al risc immobiliari i té més de 3.000 oficines i 20.000 empleats.
Per què és Bankia qui més risc immobiliari té?
La matriu de Bankia, el Banco Financiero y de Ahorros (BFA), té 37.517 milions d’euros en crèdits a la construcció i a la promoció immobiliària. Aquesta xifra és molt superior al Banc de Santander (23.442 milions), La Caixa (22.437 milions), el Banco Popular (16.481 milions), o el BBVA (14.158 milions), que són, després de Bankia, qui més crèdits acumulen. D’aquests 37.517 milions, 10.564 milions són de dubtós cobrament i 7.283 milions estan al corrent de tots els pagaments però hi ha un risc elevat que passin a ser de dubtós cobrament.
Què té Bankia en propietat?
Bankia té una cartera gegant de companyies, difícil de governar perquè és molt variada. És propietaria de percentatges molt significatius, tant d’empreses que cotitzen a borsa, per exemple l’asseguradora Mapfre (15%), la fusió de British Airways amb Iberia (12%), l’elèctrica Iberdrola (5%) o NH Hoteles (15%); com d’empreses que no cotitzen a borsa, per exemple la tecnològica Indra (20%), la constructora Sacyr (2%), el grup sanitari Ribera Salut (50%), la concessionària Global Vía Infraestructuras (50%) o la immobiliària Bancaja Habitat (100%).
Quins punts febles té Bankia?
Precisament la construcció, ‘el totxo’, és el que més castiga Bankia. Les pèrdues immobiliàries han provocat una solvència massa baixa. No ha pogut arribar al mínim exigit, que era assolir un 9% de ràtio de capital. Tot això degut als actius immobiliaris, considerats ‘tòxics’, que són cases, pisos i solars invendibles al preu original.
Què vol dir que Bankia es nacionalitza?
Vol dir que Bankia passa a ser propietat de l’estat. Bankia ja va rebre 4.465 milions d’euros pel seu sanejament. L’estat espanyol va anunciar dilluns que en destinaria entre 7.000 i 10.000 milions més. La diferència és que ara, amb la nacionalització, els diners ja no són un préstec, que per tant s’havia de tornar. Ara, els diners que l’estat hagi posat, o posi en el futur, ja no s’hauran de tornar. A més a més, Bankia deixarà de pagar de forma immediata els interessos al 7,75% que ara havia de pagar per aquests diners.
Quines implicacions tindrà la nacionalització?
Els diners que l’estat hagi posat, o posi en un futur, ja no s’hauran de tornar. Per tant, les pèrdues es nacionalitzen, mentre que en el passat els beneficis s’havien privatitzat. Això equival a transferir diners públics a mans privades. Quan es nacionalitza una pèrdua, els diners públics tapen els forats. Quan es privatitzen recursos públics que generen beneficis, si es venen a un preu més baix del que tocaria, que és el que sol passar a la pràctica, els diners que han tapat forats van a parar finalment a mans privades.
Per què es nacionalitza?
A part del que s’ha dit sobre nacionalitzar les pèrdues, la nacionalització de Bankia té com a mínim dues lectures més. La primera és evitar el pànic financer. És a dir, evitar que la gent corri a retirar tots els dipòsits i deixi el banc sense liquiditat, i també aturar la caiguda a la borsa. La conjunció de totes dues coses podria significar la sentència de mort de Bankia. La segona, més política, és que, amb la nacionalització de Bankia, Rajoy evita que Europa intervingui i que tingui veu dins del sistema bancari espanyol.
Per què ‘La Caixa’ no es va quedar Bankia?
La nacionalització de Bankia arriba després de fracassar l’intent de compra per part de ‘La Caixa’. Bankia exigia quotes de poder i seus impensables com si el seu estat financer no fos de pràctica fallida. Recorda una mica el que ja va passar amb Endesa, que es va acabar venent a un grup italià abans que a un grup català.
