09.05.2012 - 06:00
La delicada situació de les finances públiques acreix la tensió entre els governs català i espanyol pel dèficit fiscal de l’estat amb Catalunya. L’objectiu més important del mandat del president Artur Mas és d’aconseguir un pacte fiscal en la línia del concert econòmic, però no hi ha cap interlocutor a Madrid que en vulgui saber res. Ahir Rajoy va insistir en unes altres prioritats i va manifestar que li semblava inacceptable que es digués que ofegava Catalunya, en resposta a una pregunta parlamentària del senador de CiU, Jordi Vilajoana. Per escatir l’estat dels preliminars de la negociació del pacte fiscal hem entrevistat Vilajoana i els diputats d’ERC–Rcat, Alfred Bosch, i d’ICV–EUiA, Joan Coscubiela.
–Us sembla que el govern Rajoy és gaire receptiu al pacte fiscal?
Jordi Vilajoana. De moment, no els apassiona la qüestió perquè creuen que obriria un conflicte amb les altres autonomies. Encara que Rajoy estigui disposat a parlar-ne, com va comunicar al president Mas, és evident que el pacte fiscal no l’entusiasma.
Alfred Bosch. Nul·la. No és una percepció, és una certesa. Els ho hem demanat directament, al Rajoy i al Montoro, i sempre han respost que no era un tema de l’agenda, que no era important. En l’únic pacte fiscal en què pensen és l’europeu.
Joan Coscubiela. Em sembla que Rajoy evita parlar-ne. El problema és que Convergència i Unió no és prou clara en aquesta qüestió i el fet de donar suport al govern espanyol facilita que no sentin la necessitat de respondre.
–Heu tingut cap mena de contacte amb el govern espanyol per a parlar de la qüestió?
Vilajoana. Directament i personalment, no. Però he introduït preguntes a la seu parlamentària perquè hi hagi constància de la nostra reivindicació del pacte fiscal. Ha de quedar clar que la nostra solució de la situació actual i el mecanisme per a ajudar-nos a sortir de la crisi és el pacte fiscal.
Bosch. No. Perquè és una cosa que no els interessa. No els preocupa gens ni mica. Si CiU vol fer l’esforç, que el faci. Nosaltres no hi posarem pals a les rodes, però no és el nostre tema.
Coscubiela. No. No he tingut cap contacte per a tractar d’aquesta qüestió.’
–Quina és la posició dels mitjans, del poder econòmic i de la societat civil espanyola?
Vilajoana. És evident que no tractar bé Catalunya té premi i tractar-la bé té càstig. I els mitjans poderosos de Madrid atien una actitud hostil envers Catalunya. N’hi ha prou de veure les portades d’alguns diaris en dies com el de l’aprovació del pressupost del govern espanyol. El poder econòmic no es manifesta o mira de no entrar amb duresa en aquest tema, perquè sap el pes econòmic que té Catalunya en el conjunt de l’estat. Procura no parlar-ne gaire.
Bosch. No cal ser diputat per a veure-ho. La impressió que jo en tinc és que per ells no és una qüestió de relleu. A Madrid això els és igual.
Coscubiela. No estan pendents d’això. Tenen unes altres prioritats.
–Si Rajoy no s’asseu a taula per parlar-ne, què caldrà fer?
Vilajoana. Això, ho decidirà el president de la Generalitat, que és potestat seva. I segur que decidirà alguna cosa important. La nostra prioritat és ara mateix aconseguir l’acord social a Catalunya, que ja el tenim, i l’acord polític. Si bé tenim majoria al parlament, hem de sumar-hi partits que encara no n’estan convençuts, com el partit socialista.
Bosch. Tant si s’hi asseu com si no, ho hem dit moltes vegades, no podem estar pendents del govern espanyol. S’ha intentat de moltes maneres. S’han fet molts pactes fiscals, l’últim de no fa gaire amb el conseller Castells. Ja s’ha acabat. El que hem de fer és decidir el nostre futur prescindint de si s’asseuen en una taula o no. Hem de començar a ser majors d’edat.
Coscubiela. Si el govern no vol negociar sobre el pacte fiscal, caldrà que CiU deixi de donar-li suport en totes les propostes i accions.
–En cas de xoc amb Espanya, hi ha cap alternativa a la independència?
Vilajoana. No hem de posar el carro davant els bous. Crec que hem d’anar pas a pas. Hem obert un camí i no l’hem d’abandonar. Som en el procés d’aconseguir el màxim consens polític i social a Catalunya per a ser molt forts a Madrid. I ens hem de parar aquí. És evident que, si això no rutlla, haurem de cercar uns altres camins. És el que ha dit el president de Catalunya, que és el meu president.
Bosch. Sí, la ruïna. I la provincialització. Estem condemnats a cercar l’emancipació. Tota la resta és sotmetiment i continuar l’espoliació, perdre competències i capacitat de gestió. Tan sols ens queda convertir l’autonomia en una mera descentralització administrativa.
Coscubiela. La independència és una opció tan legítima com qualsevol altra. Però no hi ha el supòsit en què es basa la pregunta. I en aquesta qüestió és prou clar que CiU fa un doble joc.
