08.05.2012 - 12:59
L’Andreu Bartolomé i la Maria Casademunt, els impulsors de la campanya d’insubmissió fiscal ‘Diem prou’, han anunciat que ampliaran a l’impost de societats i a l’IRPF la iniciativa; ingressaran els diners d’aquests impostos també a l’Agència Tributària de Catalunya. I, vist que el govern català no lidera un procés d’insubmissió fiscal, s’han decidit a crear un grup per formar una candidatura, integrada per ‘gent fresca, transparent, honesta i vàlida, preferentment desvinculada d’altres partits’, per presentar-se al parlament.
En aquesta entrevista amb VilaWeb (vídeo), Andreu Bartolomé, que reconeix ser militant d’ERC i de Solidaritat, explica les raons d’aquest pas, i anuncia la decisió de no pagar més l’impost de successions ni l’IRPF, a més de l’IVA, a l’agència tributària espanyola; els ingressaran a l’agència catalana.
– Amb l’impost de societats i l’IRPF seguireu el mateix procediment que amb l’IVA el mes d’abril?
– Sí, amb l’IVA i els impostos de societats segur que el procediment serà el mateix. Tenim reunions amb els gestors perquè amb l’IRPF és més complex. L’IRPF és el nostre, però també el dels nostres treballadors. A nivell d’empresa és més complicat, però a nivell personal, inclòs el nostre IRPF, es pot ingressar a l’Agència Tributària de Catalunya.
– Quantes empreses van fer el pas d’ingressar l’IVA el mes d’abril?
– Va esta molt bé, perquè vam ser deu empreses o autònoms. Sí, estem contents essent deu empreses de 600.000, perquè pensàvem que seríem només dues. Per a nosaltres ja és molt important perquè veiem que hi ha gent amb el mateix punt de valentia, i perquè hi havia molta incertesa, en un primer moment. Van prioritarzr l’interè de país a possibles consequències.
– Quines conseqüències hi poden haver? Què li dieu a la gent que té por d’aquestes conseqüències?
– Que hi pugui haver conseqüències és que alguna cosa falla en el sistema. Com que això no ho encapçala el nostre govern, que és el que hem insistit que fes, hi ha un risc perquè ens situem en l’al·legalitat. Mentre no ho assumeixi el govern hi haurà un cert risc, per bé que no és il·legal. Ara, qui ho faci, que ho faci amb convicció i sense fer-se enrere,
– El govern s’ha posat en contacte amb vosaltres?
– No de cap manera, no ens ha fet cap comentari.
– Què espereu que us digui?
– Esperem que digui, tal com ho espera el 99% dels catalans: ingresseu els impostos aquí. Sentim parlar el president de crear una hisenda pròpia, però si ja la tenim. Però l’hem de fer servir. Hem de complir l’estatut i dir: ingresseu aquí els diners. Només falta això.
– El vostre acte d’insubmissió no es fa efectiu si la Generalitat no fa aquest altre pas, doncs. Perquè els diners els pot acabar ingressant a Espanya…
– Si passés això hauríem demostrat que es pot pagar a Catalunya i que el concert econòmic és viable. Però econòmicament no hi guanyaríem res. Ingressem els diners aquí, i hi ha un deute molt gran per part de l’estat. Aleshores, no s’entén que no es digui: retindrem aquests diners per anar compensant el deute que l’estat té amb nosaltres. Això ens faria sentir orgullosos del govern. Perquè hi ha un espoli fiscal sistemàtic i un incompliment de deute pendent. I és diferent de negociar amb el calers a la butxaca que sense tenir-los. Nosaltres fem el primer pas d’ingressar els diners a Catalunya.
– Sabeu on són ara els diners que vau ingressar?
– Sabem que els vam ingressar a l’Agència Tributària de Catalunya. Hi ha qui diu que hi haurà un acord amb Madrid i els passaran allà. Seria lògic que Madrid pogués agafar-los i se’ls quedés, però com que hi ha una situació de deute tan gran, no sabem què passarà. A veure si el govern es desperta i bloca els diners.
– Teniu confiança en el govern?
– No, s’ha acabat. Perquè el país no es pot permetre més pròrrogues. La gent que pateix la davallada en l’estat del benestar i la desocupació no s’ho pot permetre. I veiem que no hi ha voluntat de fer passos endavant; es fan passos a la inversa.
– I una possibilitat de consulta popular o eleccions avançades no us fa pensar que tot es pot a accelerar?
– Això és una acceleració de conseqüències. I vol dir que els polítics van a remolc de la població. El president ho ha de liderar. Ho intenten, però no poden posar-se al davant perquè no tenen agilitat. I és aquí on també proposem nosaltres, la Maria i jo, de crear un grup que reculli i assumeixi el moment que viu el país.
– I aquest grup, què ha de fer?
– Creiem que hi haurà eleccions avançades, però si no hi ha alternativa, de què serviran? Per això és important que hi sigui, aquesta alternativa. Cal gent que no tingui cap llast a sobre, que no tingui hipoteques. Necessitem gent fresca, transparent, honesta i vàlida que defensi els ciutadans del país.
– Voleu crear un partit polític?
– No, els partits són cosa del passat, són una eina que no funciona. Els fets ho demostren. Són eina feixuga, i proposem de crear una candidatura que uneixi el màxim de gent del país que vulgui aquest objectiu, que siguin de la confiança de la Maria i jo. I volem fer de pal de paller i anar sumant-hi que tothom qui ho vulgui.
– Qui sereu?
– La Mariai jo. Volem fer un grup de deu persones amb qui tinguem confiança i agafar coses d’allò de bo que hi hagi al país. Hi han de tenir molta força les entitats i els ajuntaments, els que són representants de la població.
– I els partits?
– També hi haurien de ser, però en un segon terme. Hi ha polítics bons, però per causa del partit no treuen aquesta part bona. No tanquem la porta a ningú, però he de ser capaços de deixar els partits de banda i unir-nos per resoldre els greus problemes i els atacs que patim.
– Hi ha partits que us havien donat suport, com ERC, Solidaritat, Reagrupament, Democràcia Catalana…
– Sí, serà amb aquests amb qui primer parlarem, i aquests sempre els hem tingut al darrere. Però els partits han de fer la feina al parlament. Confio que aquests partits tinguin maduresa política i se sumin a la iniciativa, en què, això sí, tindran prioritat els ciutadans i la gent que no han estat en partits.
– L’objectiu és entrar al parlament. I després, què?
– Ara ja em demanes de fer ciència ficció. Però l’objectiu final és el mateix que vam comença la Maria i jo el mes de novembre: fer respectar el país. Només hi ha aquest objectiu.
– Com veu el moviment del #novullpagar?
– D’entrada molt bé. Tot el que sigui no quedar-se a casa i fer accions per mostrar la injustícia que patim és bo. Aquestes iniciatives són positives, perquè fan reaccionar, però per aprofitar tota aquesta exigència i pressió s’han de solucionar problemes greus que patim. I per això proposem aquest grup, per escoltar tota aquesta gent. Tenim un país encès, amb una ganes brutals de canvi, però no hi ha gent que ho reculli.
