05.05.2012 - 12:49
Titelles, música, llums, disfrassos, projeccions… Tot plegat amb entre reflexions sobre els somnis i nosaltres, nosaltres i els somnis, i tot el que quedi o no a mig camí. L’última genialitat del cantautor sabadellenc camina entre el teatre, la música i la poesia i, com no podia ser d’altra manera, és una obra única.
Albert Pla va tornar a la seva ciutat natal per a presentar l’últim espectacle de la gira ‘Somiatruites’. Es tracta del seu onzè i últim treball, amb un total de 18 cançons en les que han participat músics com Quimi Portet o Muchachito Bombo Infierno. Però, com sempre, l’actuació en directe no va ser tan sols la reproducció d’aquests i d’altres temes. Va ser molt més.
De fet Pla va arrencar amb el mític Cuarto dels trastos, amb que va començar el viatge al món dels somnis i del insomni. El repertori, però, va anar variant de la mateixa manera que ho feien les sensacions. Igual que tristesa, alegria, desitjos o frustracions poden aparèixer en l’intent d’agafar el son, el cantautor sabadellenc va acompanyar el repàs d’aquests moments amb diferents estils musicals (incloent versions com el Perquè vull d’Ovidi Montllor). Acompanyat al piano d’un altre geni de peculiars característiques, Pascal Comelade, i de la resta de músics i artistes, Pla va tornar a hipnotitzar un públic que va cridar, riure i cantar. Tot plegat, a més, va anar acompanyat de titelles a tamany real que impregnaven màgia i surrealisme a l’espectacle.
En defintiva, Pla ho va tornar a aconseguir i sense voler-ho es va tornar a reivindicar com un dels fills il·lustres de la ciutat. Sense imitador possible, difícilment cap sabadellenc serà capaç d’aportar més originalitat damunt d’un escenari.
