04.05.2012 - 06:00
‘No pensem rectificar. Hem llegit la petició de correcció dels afectats i no considerem que calgui precisar res.’ Són paraules del periodista del diari El País, Pere Ríos, signant de l’article ‘Garzón i el mite de les tortures a Terra Lliure‘, quan se li pregunta si el diari farà alguna referència a la petició de rectificació feta pels independentistes afectats per les tortures del 1992, dos mesos després de rebre un burofax de Ramon Piqué i Joan Rocamora, tots dos membres de l’Associació Memòria Contra la Tortura.
Piqué i Rocamora, emparant-se en el dret de rectificació, van enviar un burofax a la redacció barcelonina del diari l’1 de març proppassat entenent que l’article estava fent una interpretació dels fets que es contradiu amb la condemna publicada en el seu dia pels tribunals europeus contra l’estat espanyol per no haver investigat les denúncies de tortura (sentència, pdf).
La demanda de rectificació es resumeix a l’últim paràgraf: ‘Qualificar aquests fets lamentables de mite i de falsedat respon a una interpretació malintencionada o desafortunada que ajuda ben poc a eradicar la xacra de la tortura i dels maltractaments al nostre país’.
La informació del diari, publicada en el marc de la inhabilitació recent del jutge, defensa l’actuació de Garzón en els fets tot dient que va ordenar al forense un reconeixement dels detinguts el 1992 i que ell no tenia competència per a investigar la denúncia de tortures presentada.
A conseqüència de l’article signat per Pere Rios la Coordinadora catalana per la prevenció i la denúncia de la tortura, integrada per catorze entitats de defensa dels drets humans entre les quals la Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Justícia i Pau o l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona, ja va emetre un comunicat (pdf) en què rebatia la interpretació dels fets.
Segons la coordinadora ‘l’article titlla les tortures que van patir els detinguts de mite, de mentida. Afirmar això quan n’hi ha una sentència del Tribunal d’Estrasburg que condemna l’Estat espanyol és fer una interpretació que mereix el nostre rebuig’.
Els signants de la demanda de rectificació repliquen la interpretació del periodista afirmant que ‘la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans implica directament Baltasar Garzón i tota la cadena judicial de custòdia -metge forense i fiscal inclosos. La bona praxi judicial per prevenir els maltractes hauria deduït testimoni de la denúncia d’un delicte greu de tortures i hagués remès diligències als jutjats ordinaris’ que és, segons els reclamants ‘allò que Garzón mai va fer, que el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar i que l’article d’El País obvia deliberadament’.
La tesi que defensa l’article d’El País coincideix amb la línia informativa que al 1992 ja es va marcar el diari. A banda d’informar sobre les detencions, El País va publicar un editorial, el 9 de juliol de 1992, titulat ‘Operació necessària‘, defensant amb contundència l’operació ordenada per Garzón, que va causar un notable enrenou en la societat catalana. L’editorial qualificava a més d’aposta ‘estúpida’ la campanya ‘Freedom for Catalonia’.
Pocs dies després, el diari publicà un altre editorial que defensava Garzón de la denúncia de tortures als detinguts. Titulat ‘Estat de dret‘, l’article considerava que Garzón havia estat escrupolós i que havia enviat forenses judicials a interrompre els interrogatoris, ‘en alguns casos a hores intempestives’.
