30.04.2012 - 19:37
El Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca té un accés molt difícil. La millor manera d’arribar-hi és transport privat, per l’absència de transport públic a prop, en un lloc enmig de polígons, concretament a la confluència del carrer de la lletra E amb el carrer número 4. Avui, la desolació habitual que hi ha a l’exterior del centre la trencaven les desenes d’agents i furgons dels mossos d’esquadra que blindaven el perímetre d’accés al CIE per la visita del secretari d’estat de seguretat, Ignacio Ulloa.
Una munió de periodistes hem pogut acompanyar en la visita Ulloa, que anava seguit de diversos comandaments policíacs i de la delegada del govern espanyol, María de los Llanos de Luna. Ha estat una exhibició de transparència enmig de tantes denúncies de maltractaments a interns i d’opacitat informativa. Tot just a l’entrada, el centre de control, amb connexió a totes les càmeres que hi ha repartides al centre.
Taula del centre de control del CIE.
Durant la visita no hi ha hagut la possibilitat d’estar en contacte ni parlar amb els interns, tots ells, tret dels tres hospitalitzats per les lesions que es van fer divendres per evitar de ser expulsats, eren al pati: un recinte petit, sense cap equipament, on amb prou feines es poden moure i envoltats permanentment d’un cordó d’agents policíacs. És l’únic lloc on poden sortir a fumar, i hi passen uns sis hores cada dia.
Al pati, els interns són envoltats d’agents de la policia.
Si no són al pati, són a les cel·les, amb capacitat per a quatre o sis persones, repartides en dues o tres lliteres metàl·liques.
Les cel·les, sense bany, tenen capacitat per a quatre o sis interns
Cada llit té un matalàs molt prim, fet d’espuma i recobert de cuir i d’un llençol.
No tenen bany dins de les cel·les, perquè és comunitari. I també comparteixen el menjador, l’espai més ampli, completament enreixat, com la majoria de dependències del CIE.
Els interns tenien a punt el dinar per quan acabés la visita de les autoritats i de la premsa. El cuiner ens l’ha mostrat: llenties, empanada de pollastre, calamars a la romana i una taronja.
Els interns disposen d’un locutori, amb cabines on poden parlar amb la gent que els visiti, separats per una mampara de vidre i comunicant-se mitjançant un telèfon.
La reducció del règim de visites és un dels aspectes més criticats per part de les ONG del reglament dels CIE que prepara el govern espanyol. Un altre és la inadequada atenció sanitària que reben els interns. En efecte, la infermeria té un equipament molt just per atendre casos urgents o que revesteixen gravetat.
Els responsables del centre diuen que, en aquests casos, envien els pacients a urgències. Ara, el temps que trigui en arribar al centre l’ambulància i marxar-ne pot arribar a ser determinant per la sort del pacient.
