27.04.2012 - 13:14
L’actitud de Pep Guardiola dins i fora del camp, dins i fora del futbol, acompanyat dels èxits esportius, l’han convertit en un model a seguir en aspectes tan futbolístics com en el camp del lideratge. Guardiola s’ha convertit en una icona d’èxit i de bon fer i això ha generat moltes pàgines escrites, no només en la premsa, local i internacional, sinó també en el món editorial. En aquestes quatre temporades s’han escrit més llibres sobre en Guardiola i el seu Barça, que possiblement sobre cap altre personatge ni fenomen públic. En fem un recull.
Quan la temporada 2008-2009 Pep Guardiola va assumir el càrrec d’entrenador del Barça, ja era un personatge conegut i estimat per l’afició, i ben considerat per bona part de la societat catalana. Però el nomenament va anar envoltat d’una certa polèmica, sobretot per la seva joventut: Guardiola no arribava als quaranta anys. Tanmateix, els primers llibres que van aparèixer de seguida van ser algunes biografies que recordaven la trajectòria i l’èxit com a jugador blau-grana, quan encara no havia guanyat cap títol com a entrenador. És el cas de ‘Pep Guardiola. De Santpedor a la banqueta del Camp Nou‘ de Jaume Collell (Columna, Abril del 2009).
Però la temporada 2008-2009 el Barça va fer el triplet i va desfermar l’eufòria i l’elogi unànime internacional. I en aquest context van començar a aparèixer els primers títols basats en les paraules de Pep Guardiola i les opinions sobre Guardiola de personatges molt propers, recollides per periodistes esportius: ‘Escoltant Guardiola‘ de Josep Riera Font (Cossetània, setembre 2009); ‘No tindràs collons de fer-ho‘ de Jordi Pons (Base, desembre 2009); ‘Paraula de Pep‘ de Santi Padró i Xavier Garasa (Ara Llibres i TV3, setembre, 2009).
L’èxit és un triomf col·lectiu, de manera que els llibres que feien referència al Barça (de jugadors i com a club) també van ocupar les llibreries: ‘Viatge d’anada i tornada‘ de Gerard Piqué (Edicions 62, abril 2010), ‘Els secrets del Barça‘ de Lluís Canut (Columna, maig del 2010), ‘Barça. Estem fent història‘ de Raül Llimós Cobos (Angle, octubre 2010)…
Però Guardiola ha estat capaç de revolucionar el futbol. I entre tota la bibliografia generada, el volum que analitza en profunditat aquest aspecte clau de transformació del futbol, és el llibre del periodista esportiu, comentarista de la TdP de Catalunya Ràdio, Ricard Torquemada, ‘Fórmula Barça‘ (Cossetània, novebre 2011).
L’altre aspecte que el món editorial ha ressaltat de Pep Guardiola són les seves dots de lideratge i de motivació del grup. Guardiola ha estimulat els jugadors des de les seves millors potencialitats, no se n’ha carregat mai cap públicament, ni tan sols davant del conflicte amb Ibrahimovic. Guardiola s’ha convertit en una icona del bon fer i dels rèdits que dóna aquest fer. Llibres com ‘El mètode Guardiola‘ de Miquel Àngel Violan analitzen els valors sòlids que transmet l’entrenador (esforç, autoexigència, feina ben feta, esperit d’equip, sentit comú…), i la possibilitat de traspassar-los a altres àmbits professionals, per liderar equips de treball, i de la vida.
Però perquè un mite brilli amb llum pròpia també cal que es generi la figura del contrari. I Guardiola fins i tot ha tingut aquest element en la persona de Jose Mourinho. Les males maneres de l’entrenador portuguès i el fet que entreni el Madrid, el rival històric del Barça, ha permès ressaltar encara més les bones maneres del tècnic blau-grana. De llibres sobre en Mou també n’han aparegut: ‘Tips de Mou’ de Fèlix Fernandez i Òscar Giró (Bromera, febrer 2011) i ‘Mourinho, el dit a l’ull del Barça‘ de Josep Playà (La Mansarda, desembre 2011).
