27.04.2012 - 06:00
El portaveu del Moviment Nacional d’Alliberament d’Azawad (MNLA), que el 6 d’abril proppassat va independitzar Azawad, adverteix en aquesta entrevista de VilaWeb que, o bé Mali reconeix oficialment la independència, o bé la violència s’agreujarà. Comenta que els tuaregs es queixen que Mali no ha fet res per ells durant cinquanta-dos anys, tret d’ocupar-los, i que la lluita contra al-Qaida no és únicament feina d’ells, sinó també dels estats veïns i de la comunitat internacional.
Al nord de Mali 300.000 tuaregs i àrabs han fugit de casa cap a l’exili, per por de l’exèrcit malinès. Els tuaregs, que pertanyen a la gran família amaziga, han viscut durant mil·lennis al territori d’Azawad i volen independitzar-se de Mali.
—Quina és la situació actual?
—La lluita per l’alliberament d’Azawad va durar del 17 de gener a l’1 d’abril, que és quan l’exèrcit malinès es va retirar completament al sud, al que ara és pròpiament Mali. Ara no hi ha més combats, però ens reservem el dret de reaccionar i de protegir el territori en cas d’un atac eventual de l’exèrcit malinès.
La prioritat no és fer la guerra contra Mali, sinó més aviat reforçar la seguretat del territori, de les persones i dels seus béns. Posar en marxa les noves institucions de l’estat d’Azawad independent i tornar a impulsar les grans qüestions lligades al desenvolupament i a la reconstrucció nacional. Perquè el nostre territori necessita de tot. Durant cinquanta-dos anys l’estat malinès no ha fet res, a part ocupar militarment el territori i oprimir la població autòctona.
—Quants morts hi ha hagut?
—Per ara no tenim xifres exactes de les topades amb l’exèrcit malinès. Però la particularitat d’aquesta guerra que hem portat a terme contra l’exèrcit d’ocupació malinès és que del 17 de gener a l’1 d’abril no hi ha hagut cap víctima civil a conseqüència de les operacions del MNLA. Per primera vegada, no solament a Mali sinó en tota la història de les guerres que hi ha hagut a l’Àfrica, un moviment militar ha alliberat per la força un territori sense fer cap víctima civil.
—Però el MNLA és un moviment sobretot polític, o sobretot militar?
—Al principi volíem ser un moviment polític que defensés democràticament les reivindicacions legítimes del nostre poble. Però, quan vam començar a parlar d’alliberament i d’independència, la resposta de l’estat de Mali va ser automàtica. Van ocupar i militaritzar el nostre territori amb vehicles de guerra, avions militars i carros blindats. Va ser llavors que vam instituir una branca militar, que depèn de la branca política, per a protegir la nostra població i defensar el nostre territori.
—I què serà, ara, dels 300.000 refugiats?
—Els refugiats són població civil, sobretot tuaregs i magribins, que han fugit a Mauritània, Algèria, al Níger o a Burkina Faso. És la població més afectada pels atacs malinesos, tant de l’exèrcit de Mali com de la població civil malinesa. Ho van abandonar tot i van emprendre el camí de l’exili. La causa del desplaçament és, simplement, que l’exèrcit malinès represaliava els civils cada vegada que sofria una derrota militar.
Una de les prioritats del nostre moviment és ara de fer possible que totes aquestes persones, totes aquestes famílies, puguin tornar a casa. Això requereix una organització, requereix un cert nombre de mitjans, perquè aquestes persones ho han abandonat tot per fugir a l’exili. El MNLA col·labora amb les organitzacions humanitàries, les ONG, les associacions d’ajuda als refugiats, etc.
—I si la independència no es reconeix, què?
—O bé Mali reconeix un Azawad independent,com vol la població, o bé hi haurà a Mali una recrudescència de la violència, cada cinc anys o deu. El naixement de l’estat d’Azawad no és cap perill, ni per a la comunitat internacional, ni per als estats veïns. Ben altrament, avui és la solució d’un cert nombre de problemes que l’estat malinès no ha sabut gestionar mai en aquesta part de l’Àfrica.
—Quan fareu fora al-Qaida del vostre territori?
—La lluita contra el terrorisme, sobretot la presència d’al-Quaida del Magrib Islàmic (ACMI), no pot pas recaure únicament en el MNLA ni en Azawad. Ha de ser un objectiu de tots els estats veïns d’Azawad i de la comunitat internacional. L’ACMI ja s’havia instal·lat en aquestes terres abans que alliberéssim el territori. I en tots aquests anys, malgrat haver rebut suport militar d’algunes potències per a lluitar contra el terrorisme, els malinesos han mantingut unes relacions ambigües amb aquest grup islamista i terrorista. I cosa més deplorable, tot el material militar que ha rebut Mali dels seus col·laboradors s’ha guardat als magatzems militars del nord i ha servit per combatre el MNLA i el poble d’Azawad, per comptes de combatre el terrorisme.
—Quins grups ètnics hi ha a Azawad?
—Tuaregs, songhais, fulbes i magribins, anomenats correntment ‘àrabs’, han conviscut en pau durant mil·lennis. Tots estan d’acord amb la tasca política del nostre moviment militar i polític, el Moviment Nacional d’Alliberament d’Azawad (MNLA). El nostre moviment es proposa de tornar l’esperança al poble d’Azawad. Aquesta adhesió, la copsem a través dels caps tradicionals i tots els organismes locals.
Azawad, el territori alliberat, és més antic que no pas Mali mateix. Mali va néixer el 1960, quan França li va concedir la independència. En canvi, Azawad existeix des de fa mil·lennis i és el territori dels avantpassats del nostre poble. Per tant, és legítim que en reivindiquem la independència. Les ciutats més importants d’Azawad són Timbuktú, Gao i Kidal, amb tots els territoris compresos entre entre aquestes ciutats i els països veïns.
—Els tuaregs se solidaritzen amb totes les nacions sense estat?
—Amb els pobles que aspiren a la llibertat i a la dignitat, hi compartim el respecte pels drets i els valors del seu entorn. Hem vingut a Catalunya invitats per les associacions amazigues, que aquí són molt actives. És un poble que s’ha guanyat el respecte dels països on viu, perquè ha respectat sempre els drets i els valors del seu entorn.
És això que compartim amb la resta de pobles amazics, és això que compartim també amb els pobles que aspiren a la llibertat i a la dignitat. Ens solidaritzem amb tots els pobles amazics, onsevulla que siguin, de tot el món, en la seva legítima lluita pel seus drets, per la seva dignitat. I també sentim simpatia per tots els pobles privats de justícia i de llibertat. Aquesta simpatia, la sentim perquè sabem què és un home privat de la seva llibertat i de la seva cultura.
—Però, llavors, compartiu les reivindicacions amazigues?
—Compartim amb la resta de pobles amazics una mateixa cultura, una mateixa llengua, i l’aspiració legítima a la llibertat i a la dignitat. Però, atenció!, cada poble amazic, segons el país on es troba, té un context diferent, amb solucions diferents. Nosaltres no volem interferir en els afers interns dels altres estats.
Concretament, quant als tuaregs, insistim que no interferirem de cap manera en els afers dels tuaregs nigerins ni en els afers de l’estat del Níger.
