26.04.2012 - 01:18
El president del Govern, José Ramón Bauzá, i el conseller d’Educació Rafel Bosch, són de viatge a Suïssa per aprendre d’un sistema lingüístic i educatiu que, en cas d’aplicar-se a les Balears, dotaria de plena oficialitat el català i forçaria el Govern espanyol a reconèixer-lo com a llengua ‘nacional’. De fet, el model lingüístic suís que el Govern està estudiant i coneixent de primera mà representa tot el contrari del que ha defensat fins ara l’executiu balear, segons ha explicat a La Veu de Mallorca el conegut sociolingüista eivissenc Bernat Joan.
Es tracta d’un sistema de coexistència entre idiomes en el qual cadascun dels 26 cantons (les regions en què es divideix la Confederació de Suïssa) disposa d’una sola llengua històrica, la pròpia del territori. De tal manera, que el mateix model aplicat a les Illes Balears suposaria l’oficialitat exclusiva de la llengua catalana.
A a Suïssa coexisteixen quatre llengües: l’alemany (clarament majoritari i oficial en 17 cantons), l’italià, el francès i el romanx (conegut també com a reto-romànic). Totes estan reconegudes com a llengües ‘nacionals’ i cadascuna d’elles disposa de l’oficialitat exclusiva en el seu cantó, a excepció del romanx. A les escoles suïsses s’ensenya, de forma obligatòria, la llengua pròpia del territori (o cantó) i, a criteri de cada centre, alguna de les altres quatre llengües ‘nacionals’, a més de l’anglès i un quart idioma europeu. Normalment, l’alemany, en ser l’idioma majoritari, és la segona llengua escollida per les escoles que no el tenen com a llengua oficial, però la llei dóna llibertat i no és obligatori.
Canviar la Constitució espanyola
D’aquesta manera, el primer que hauria de fer José Ramón Bauzá si vol aplicar el model suís a les Illes Balears és convèncer el Parlament espanyol de la necessitat de canviar la Constitució de 1978 per considerar ‘nacionals’ totes les llengües de l’Estat (català, èuscar, gallec i castellà, com a mínim). A més, el català passaria a ser l’única llengua oficial i d’obligatori ensenyament a les escoles de les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià.
Després, cada centre educatiu podria escollir quina de les altres llengües nacionals ensenyar, sense que el castellà hagués d’estar necessàriament al programa docent. Així, els nins i nines mallorquines haurien d’estudiar, com a mínim, el català i l’anglès. A més, podrien escollir entre alguna de les llengües de l’Estat (també el castellà, que ara per ara és obligatori) i una altra llengua europea.
No sols això, sinó que a més a la resta d’escoles de l’estat espanyol també haurien d’estudiar algun d’aquests idiomes ‘nacionals’. Així, als centres d’Andalusia, Castella o Múrica s’hauria d’ensenyar obligatòriament, a més del castellà, una altra llengua present a l’estat com el català, l’èuscar i el gallec.
