26.04.2012 - 06:00
La revolta contra els peatges, amb la campanya #novullpagar, ha tornat a posar damunt la taula una reivindicació que fa molts anys que és viva a moltes poblacions del país. Una de les poblacions que han lluitat amb més força contra el peatge del seu municipi és Alella, amb el batlle Andreu Francisco (ERC) al davant. Doncs bé, per saber de primera mà l’estat d’aquesta lluita municipal l’hem entrevistat. Francisco, dóna la benvinguda a la insubmissió ciutadana i n’espera bons resultats.
—Com veieu la campanya d’insubmissió dels peatges?
—És molt important que la gent comenci a reaccionar. La situació del sistema de mobilitat basat en peatges a Catalunya ja és hora que s’acabi. Cal que la gent digui prou i que comencem a canviar. Tot i que la situació actual no és pas la millor, la Generalitat ha de reclamar a l’estat la constitució d’un fons de peatges per a rescatar els de Catalunya. Però, ara com ara, solament hem sentit rumors sobre la necessitat de compensar els de Madrid.
—Pot fer bola de neu, la campanya?
—Ja ho veurem. En aquest país estem acostumats a ‘l’efecte cava’, amb un primer moment d’efervescència que passa ben aviat. Però em sembla que arribem a una situació que mou la gent a reaccionar contra aquesta injustícia històrica i contra el tracte discriminatori respecte de la resta de l’estat espanyol.
—La campanya #novullpagar recupera l’esperit de les protestes d’Alella de fa deu anys?
—Em sembla que sí, perquè denuncia una injustícia: pagar autopistes que són més que amortitzades. Ja les hem pagades, potser dues vegades o més. Ara hem de poder circular en les mateixes condicions que a la resta de l’estat.
—Alella fa quaranta-dos anys que té peatge. Com teniu la lluita particular?
—El 2003 vam obrir una campanya per a aconseguir la gratuïtat del peatge d’Alella. Durant dos anys llargs vam fer actes al peatge per aconseguir-ne el rescat i l’any 2006 vam aconseguir que la Generalitat bonifiqués el 100% del preu dels usuaris de mobilitat obligada. Així vam beneficiar-nos de la bonificació durant quatre anys, però es va eliminar a principi d’any.
—Què fareu ara?
—Ho hem denunciat. En una reunió el conseller Recoder ens va dir que ho estudiarien i que li deixéssim uns quants dies. De moment encara no tenim resposta, i això que a final de febrer vam oferir una moratòria de quaranta-cinc dies per a tenir-ne. Al ple municipal d’avui tornarem a engegar les reivindicacions amb una manifestació. Tornarem a fer campanya per a poder entrar i sortir del nostre municipi sense haver de pagar aquest dret de pas de característiques gairebé feudals.
—Us vau conformar amb un peatge tou quan ERC va entrar a la Generalitat…, per obediència de partit?
—En cap cas. La primera cosa que vam fer l’any 2003, quan vam formar govern, va ser anar a veure Abertis per manifestar-los la nostra disconformitat. Ens van dir que la propietària de la concessió era la Generalitat i que tant els feia la decisió que es prengués, si ells continuaven cobrant. Vam continuar les mobilitzacions públiques i les accions polítiques per a aconseguir la supressió del peatge. Vam aconseguir-la per a la mobilitat obligada, és a dir per a la gent que hi passés vuit vegades de dilluns a divendres, i amb això enteníem que ja aconseguíem un estalvi molt important. Però vam continuar treballant políticament per aconseguir la supressió definitiva, cosa que teníem força avançada.
Des de la nostra posició de municipi petit hem treballat i continuarem treballant per la supressió definitiva. Mentrestant, vam aconseguir la bonificació per a la mobilitat obligada i ara l’hem perduda.
—Cal un front comú de batlles afectats?
—Caldrà parlar entre batlles. Fins ara ha estat el nostre ajuntament qui ha dirigit el procés d’àmbit comarcal. Hem treballat des del consell comarcal i des de la comissió de mobilitat per aconseguir bonificacions sobre els peatges de la comarca. Ara, amb la nova situació d’insubmissió d’una part de la gent caldrà veure la posició institucional i municipal i com es pot abonar.
—No us sembla que aquesta lluita no té qui la dirigeixi?
—La denúncia de la situació actual, injusta, del sistema de peatges ens obliga a respondre també institucionalment. Des de l’Ajuntament d’Alella i d’alguns ajuntaments més ja fa temps que hi treballem. Però potser ha arribat el moment que no tan sols la gent, sinó també les institucions d’àmbit nacional diguin prou.
—És possible plantar cara a les concessionàries?
—Hi ha partits que serveixen els ciutadans i n’hi ha que serveixen interessos particulars. Les concessionàries són empreses molt fortes, segurament amb prou poder d’influència per a impedir qualsevol canvi. Ara, la resposta ciutadana pot tenir la força necessària per a fer canviar les coses, i en alguns casos n’ha tinguda prou. És un pas determinant que la ciutadania s’activi per obligar els seus representants, en aquest cas la Generalitat i l’estat, a modificar situacions pre-establertes que no són justes.
