23.04.2012 - 06:00
Aquest Sant Jordi és un any literàriament variat i interessant, amb noms poc mediàtics (novetats). La tendència més clara és l’aparició de noves veus literàries, no necessàriament lligades a una franja d’edat primerenca. Ni lligades a un sol gènere. Hi tenim, per exemple, literatura fantàstica, amb Marina Espasa (‘La dona que es va perdre‘), Jordi Nopca (‘El talent‘), M. Dolors Millat (‘Quirat i mig‘) i el Premi Carlemany de Salvador Macip (‘Hipnofòbia‘); novel·les de tall més clàssic, com les de Muriel Villanueva (‘La gatera‘, Premi Just M. Casero), Rafael Bernabeu (‘Branko, el Dàlmata‘) i Max Besora (‘Vulcano‘); assaig, amb Raül Garrigasait (‘El gos cosmopolita i dos espècimens més‘); contes, amb Tina Vallès (‘Un altre got d’absenta‘); o proses poètiques, amb Blanca Llum Vidal (‘Homes i ocells‘) i Adrià Pujol Cruells (‘Escafarlata d’Empordà‘).
Una bona part d’aquests noms són producte d’opcions editorials que, sense pressa, els han descoberts i hi han jugat fort. Fa uns quants anys alguns editors van maldar perquè uns autors joves parlessin del seu món, a base de novel·la d’encàrrec, però no és pas aquest el cas ara.
El Sant Jordi de Jaume Cabré i molts més
Enguany no hi ha cap ‘best-seller’ que senyoregi la jornada, encara que, d’alguna manera, sigui el Sant Jordi de ‘Jo confesso‘ de Jaume Cabré, que segons l’editorial ja ha distribuït uns seixanta-cinc mil exemplar i n’ha venuts més de cinquanta mil, i amb traduccions importants en dansa, com l’alemanya i l’espanyola. De la mateixa generació d’en Jaume Cabré, la dels setanta, hi ha algunes novetats molt ben considerades per la crítica, i ben heterodoxes, que abasten tot l’arc literari, de punta a punta: Robert Saladrigas (‘La tardor de l’estiu‘), Jordi Coca (‘En caure la tarda‘) i Biel Mesquida (‘Llefre de tu‘).
I entre els veterans i els més joves hi ha la ‘generació entrepà‘, que fa un parell d’anys va aportar alguns títols destacats, literàriament i comercialment (sobretot les novel·les de Vicenç Pagès Jordà, ‘Els jugadors de Whist’, i de Jordi Puntí, ‘Maletes perdudes’), que, sumats a ‘Quiet’ de Màrius Serra, van fer un salt qualitatiu i, sobretot, un guany de públic lector). Enguany d’aquesta franja hi ha el Premi Ramon Llull, ‘La dona veloç‘ d’Imma Monsó, que també pot fer guanyar a l’escriptora més notorietat i més lectors; el retorn a la novel·la d’Empar Moliner, amb ‘La col·laboradora‘; Joan Carreras amb ‘Carrera secundària‘, molt elogiat per la crítica; i la novel·la que barreja misteri i literatura, ‘El quadern de les vides perdudes‘ de Silvestre Vilaplana.
Aquest Sant Jordi també ens brinda l’oportunitat de llegir dos grans contistes, generacionalment hereus de Quim Monzó, però amb veu pròpia: Francesc Serés (‘Mossegar la poma‘) i Ramon Erra (‘La vida per rail‘, premi Mercè Rodoreda). També amb l’oportunitat de guanyar lectors.
La guerra com a mite literari modern
No tots els escriptors coincideixen en la idea que té Sebastià Alzamora (premi Sant Jordi per ‘Crim de sang‘) sobre la guerra del 1936-39, que la considera un episodi històric de la nostra mitologia moderna. Però enguany torna a haver-hi títols que tenen la guerra del 1936-39 d’escenari: Valentí Puig (‘Barcelona cau‘) i Antoni Vives (‘Les banderes de l’1 d’abril‘). La guerra també té un paper destacat en la primera novel·la del cantant Lluís Llach (‘Memòria d’uns ulls pintats‘).
Lluís Llach marca, justament, una altra tendència: la de personatges que s’han llançat a la ficció. En destaquem dos més, la novel·la del polític Raül Romeva (‘Sayonara Sushi‘) i la de la cuinera Ada Parellada (‘Sal de vainilla‘).
De periodisme i literatura
El periodista Manuel Cuyàs, redactor de les ‘Memòries‘ de Jordi Pujol, comentava en una piulada a Twitter l’aportació destacada dels periodistes en aquest Sant Jordi. Efectivament, en gènere memorialístic, hi trobem el premi Josep Pla, ‘Quan érem feliços‘ de Rafel Nadal, molt ben rebut pel públic, i el relat tràgic de Neus Català recollit per Carme Martí, ‘Un cel de plom‘. I en l’obra d’investigació periodística es destaca amb brillantor ‘Fago‘ de Carles Porta, premi Huertas Claveria; i alguns treballs més documentals, com el de Francesc Canosa, ‘Entre el sabre i la bomba‘, i el de Jordi Panyella, ‘Fèlix Millet, el gran impostor‘.
Clàssics i més clàssics
Finalment, ressalta la labor d’algunes editorials petites i molt selectes que recuperen els grans clàssics. La coincidència de dos volums dedicats als pre-socràtics en demostra l’altura: ‘Saviesa grega arcaica‘, a cura i traducció de Jaume Pòrtulas i Sergi Grau; i ‘De Tales a Demòcrit. El pensament presocràtic‘, edició i traducció de Joan Ferrer Gràcia. En aquest sentit, també és l’any de la nova traducció de l’«Odissea» de Joan F. Mira. També s’ha fet una feina important de recuperació de clàssics moderns: Ferran Soldevila (‘Hores angleses‘), Santiago Rusiñol (‘Tots els monòlegs‘), Joaquim Ruyra (‘Narracions‘) i Eugeni d’Ors (‘Gualba la de mil veus‘).
