23.04.2012 - 06:00
Un grup de reclosos al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona es van afegir ahir a la vaga de fam d’un company del centre, David Bakradze, segons que ha informat a VilaWeb la família d’aquest. Amb aquesta acció volen denunciar la violència que sofreixen els interns del centre, que ja ha estat objecte de polèmica manta vegada pel mateix motiu.
David Bakradze és georgià i, si la mobilització promoguda pel capellà de la seva església no ho evita, el dia 27, és a dir, divendres, l’expulsaran al seu país d’origen. El cas és que, a Girona, hi té la dona i dos fills, i un grapat d’amics, feligresos de la parròquia de la Mare de Déu de la Tendresa, disposats a fer què calgui per impedir una expulsió que mutilaria la família. I això malgrat una sentència judicial posterior que anul·la l’expulsió i confirma el seu arrelament familiar a Girona.
La filla de Bakradze, de dotze anys, va intervenir dissabte al CCCB de Barcelona en un acte per a commemorar els vint-i-cinc anys d’Acció dels Cristians contra la Tortura, i la intervenció va causar un profund impacte entre els assistents. En un català perfecte, i amb una gran dignitat, va defensar el seu pare i va demanar que no la’n separessin.
Violència al Centre d’Internament
Els fets vénen de lluny, però la situació es va agreujar fa pocs dies. Quan ja l’havien internat al CIE per tal d’expulsar-lo, David Brakadze va demanar a crits que atenguessin un intern malalt. Tant va cridar que la policia espanyola del CIE va atendre el malalt. Però, immediatament després, segons que diu Brakadze i que corroboren per escrit tretze testimonis, tots interns, un policia el va tancar en una habitació, el va agredir i li va dir que seria ‘el primer a ser expulsat’. Un membre de la parròquia que el va visitar assevera que li va veure un morat a la cara.
Sigui com sigui, l’expulsió s’ha accelerat; serà el primer i, a més, tot sol. Tant que, si la cosa no s’atura, dijous el portaran a Madrid i l’endemà a Geòrgia. La filla, de dotze anys, ho explicava horroritzada, contenint-se les llàgrimes i amb una força impròpia de l’edat, amb frases ben mesurades. Semblava de fet molt més gran que no és: ‘Els avis són morts, allà ja no hi ha res de casa nostra, i Geòrgia és un país ple de problemes; jo visc a Girona i no vull perdre el meu pare…’
La sorpresa i l’estupor de la nena coincideix amb els de la muller, també d’origen georgià, i amb la dels amics que parlen atropelladament del cas, indignats. Són sobretot feligresos de la parròquia gironina de la Mare de Déu de la Tendresa, una parròquia ortodoxa dirigida per un capellà català, el pare Jaume, de nom civil Xavier Hereu, que és també advocat i que està decidit a defensar en David.
Dissabte, quan el van visitar al polèmic Centre d’Internament, van constatar que estava ‘molt més prim i decidit a prosseguir la vaga de fam’. El pare Jaume denuncia, irritat, l’actuació de la policia. És un home que s’ha escarrassat molt a acompanyar en David, ‘com a capellà i com a advocat’, i això que veu el revolta. M’ensenya el paper en què la policia comunica a la delegació del govern el començament de la vaga de fam. Segons el paper, la vaga va començar el dia 16. Ell ho nega. Va ser el dia abans, quan en David encara no sabia res de la data d’expulsió. Segons el capellà, ‘volen fer veure que fa vaga de fam per evitar l’expulsió, i això no és cert; s’hi va posar per denunciar la violència contra seu’.
De delinqüent a pare
David Bakradze va arribar al nostre país el 2006, cercant feina i fugint de la violència del seu país. No ha tingut mai papers. Va treballar fent feines ocasionals, que no va resoldre prou bé, i va cometre robatoris. Els mossos l’identifiquen com un especialista a desmuntar panys i el tenen sistemàticament per sospitós, sempre que hi ha casos d’aquests a l’àrea de Girona.
Ara, el seu maldecap principal és una identificació per la guàrdia urbana, el 2007. El van identificar sense papers en un control rutinari i sense cap acte delictiu. Però és d’aquí, que va venir una ordre d’expulsió del país, signada el 19 d’abril de 2007. En aquell moment la seva família encara residia a Geòrgia.
Llavors no fou expulsat i la família, la dona i una filla, va venir a viure amb ell. Més tard, va néixer a Girona una segona filla.
El 2010 hi ha un robatori a Manresa i el detenen. El 19 de març del mateix any la jutgessa de penal número u de Manresa, Maria Débora Navarro Castell, dicta sentència en què considera provat que Bakradze i un amic seu, de nom Giorgi Kiladze, foren detinguts pels mossos d’esquadra quan provaven de forçar la porta d’un local de l’avinguda de les Bases. En aquella àrea, hi havia hagut, pocs minuts abans, un altre intent de robatori fallit i per això la policia hi patrullava seguit seguit. No hi ha proves que els detinguts tinguessin a veure amb el robatori fallit i, de fet, la jutgessa, després d’escoltar els testimonis, els en va absoldre, però no del delicte pel qual havien estat detinguts.
Per explicar el seu comportament Brakadze va al·legar que consumia drogues i que volia entrar en un portal perquè no es trobava bé –-però no li van trobar cap droga quan ell i el seu company foren detinguts. Quan els mossos els van aturar solament portaven un tornavís –per a desmuntar panys, sembla– i alguna altra eina que l’atestat judicial no identifica amb claredat.
El veredicte del judici va ser expeditiu. El seu company fou expulsat sense contemplacions, però la jutgessa va decidir que David Bakradze no fos expulsat perquè la muller i les filles residien ací. La sentència condemnava Bakradze a un any de presó, que no hagué de complir perquè no tenia antecedents.
És en aquest moment que la parròquia s’hi involucra de ple. La família recorda que, al principi, ell s’hi resistia: es pensava que era una parròquia catòlica i es va escandalitzar que al pessebre de l’església hi hagués un caganer. Però, de mica en mica, els feligresos i el pare Jaume, el van anar convencent que havia de canviar de vida. Li van fer de coixí social. Com que ara és molt difícil obtenir feina, els papers no els ha pogut aconseguir, ‘però la seua filla és una gironina de cap a peus i nosaltres posem la mà al foc per ell’, diu el el capellà, que el defensa judicialment i que va pactar amb ell que l’ajudaria en canvi de deixar de delinquir.
Però el maig del 2011 el tornaren a detenir, ara a Banyoles, també provant de desmuntar un pany. La parròquia assegura, nogensmenys, que l’home va canviant, que ja no és el mateix, i que la situació familiar té a veure amb el canvi de comportament positiu.
Detenció a la porta de l’hospital
Però, amb els antecedents que té, els mossos sempre pensen en ell quan hi ha robatoris a base de panys desmuntats. I és per això que el 12 de març proppassat el varen detenir.
Aquell dia David va acompanyar la dona a l’Hospital Güell. Al cotxe hi anaven tots dos, amb una criatura de dos anys. Brakadze va esperar la muller dins el cotxe, ‘perquè no hi ha prou pàrquing’, i allà els mossos el van sorprendre. Un grup de policies va saltar sobre el vehicle a punta de pistola i el van detenir. El detingut va cridar que hi havia la criatura de dos anys dins el cotxe, però això no va impedir que l’assalt fos espectacular.
El petit, de fet, es va trastornar. La germana conta amb els ulls enllagrimats que, quan la criatura va arribar a casa, plorava i deia ‘Dudu! Pots! Bubú!’: dient ‘dudu’ feia el gest de girar el volant, ‘pots’ volia dir policia i amb ‘bubú’ feia el gest de posar-se una pistola al front.
Els mossos el van acusar d’un robatori que el mossèn i alguns feligresos afirmen que és impossible que fes ell, perquè quan va passar era amb ells. I de fet al jutjat el van posar en llibertat sense càrrecs immediatament…, però.
Reapareix l’ordre d’expulsió
Però va reaparèixer l’ordre d’expulsió dictada el 2007, quan el van identificar pel carrer sense documentació. Algú l’havia rescatada a temps per impedir que Brakadze eixís del jutjat, de manera que el van enviar directament al Centre d’Internament d’Estrangers. És a dir que el mateix jutge el va declarar innocent del delicte que li atribuïen, però va dictar ordre d’expulsió sobre la base d’una demanda de fa cinc anys, i sense tenir en consideració els canvis ocorreguts en aquest temps.
Quan algú ingressa al Centre d’Internament d’Estrangers el govern espanyol té vint dies per a enviar-lo al país d’origen, però si, passats aquests dies, no l’ha expulsat, l’han de posar en llibertat. De moment, no ha valgut de res que el seu advocat, el capellà, exhibís la sentència dictada a Manresa el 2010, posterior, per tant, a l’ordre d’expulsió, que desestima d’expulsar-lo. Tampoc no ha servit de res que, durant aquests anys, la situació d’en David hagi canviat del tot: amb casa pròpia a Girona, amb la família vivint amb ell i amb una nena escolaritzada, impossible de distingir de cap altra gironina de la seva edat.
Com que ningú no volgué escoltar aquests arguments, David Brakadze va entrar al Centre d’Internament d’Estrangers de Zona Franca. I allà el van pegar i amenaçar, diu. Els seus familiars i els seus amics encara no se’n saben avenir. Dissabte van venir a Barcelona a denunciar el cas. Se’ls ha escoltats molta gent, també la jerarquia catòlica que els ha promès ajut. Alguns advocats s’han ofert a ajudar la família Bakradze. Però el temps corre ràpid i l’amenaça de la separació del pare és imminent.
Polèmica amb els Centres d’Internament
La mort d’algun intern en condicions poc clares i les denúncies de maltractaments han fet més fort el clam, darrerament, perquè aquests centres es tanquin. ‘Els CIE són presons plenes de gent que no ha comès cap delicte’, deia a VilaWeb fa un quant temps l’advocat José Javier Ordóñez, autor d’un dictamen del Col·legi d’Advocats sobre infraccions contra els drets als centres d’internament d’estrangers.
La setmana passada, a més a més, al Síndic de Greuges, Rafel Ribó, li van prohibir l’entrada al centre d’internament d’estrangers de la Zona Franca de Barcelona, quan es proposava de visitar-lo per les moltes queixes i denúncies rebudes. ‘He vingut perquè la llei del Síndic em faculta a fer-ho’, va dir Ribó. I tanmateix, li van barrar el pas amb una actuació que ha motivat queixes de tots els partits catalans, tret del PP. La delegada del govern espanyol, Maria de los Llanos de Luna, ja havia dit a Ribó que no el deixaria entrar. Segons Ribó, li va dir que no calia que hi anés perquè tot estava bé.
