20.04.2012 - 09:21
En l’acte hi van intervenir Tessa Calders, filla de l’escriptor, que va fer referència a la part més familiar i emotiva de l’autor, i Jaume Aulet, professor de literatura catalana de la UAB, que va analitzar l’escriptor i la seva obra dins el context en el qual va viure.
L’acte va tenir lloc a les vuit del vespre de dijous al Centre Cívic de la Creu Alta i el va presentar i dirigir David Vila. Per començar l’acte es va llegir el conte ‘L’arbre domèstic’, en el qual l’autor qüestiona la divinitat del rei. Després, Jaume Aulet va exposar per què creu ell que Calders és un bon contista. Va mostrar com els contes de Pere Calders parteixen d’un marc versemblant per explicar-nos històries inversemblants, però sempre amb un rerefons que hem d’extreure, petites ‘moralines’. Va comentar ‘La ratlla i el desig’ i va llegir ‘El fet d’armes’. Destacà com l’exili és present en els seus contes en el desarrelament i en l’ambientació dels contes, ja que són escrits als anys 40, quan ell havia hagut de fugir cap a Mèxic.
Tessa Calders, que va venir amb la seva néta Anna, va dur músiques per acompanyar la seva explicació. Músiques mexicanes que, segons va dir, agradaven molt al seu pare. Tessa va parlar sobre la part més personal de Pere Calders explicant alguna anècdota i algun fet força significatiu. Sobretot pel que fa a la modèstia de l’escriptor. Segons Tessa, ella no va saber que el seu pare escrivia fins que no van tornar de l’exili i van atorgar el Premi Sant Jordi a Calders. A l’exili, quan es reunien tots els escriptors i parlaven de les seves creacions, Calders no deia res. També va expressar la seva ‘disconformitat’ amb el fet que sempre s’ha dit que Calders no es va integrar mai a la societat mexicana, però, tal com va dir ella, els seus contes estaven plens de referències a la mort i a la infidelitat, dos temes que, segons ella, en la cultura mexicana estaven molt més vius que en la catalana en aquell moment. La seva intervenció va finalitzar amb un fragment de la cançó ‘L’estaca’ que ella va voler posar ja que era una cançó que agradava al seu pare i per tal de fer referència a la voluntat que tenia l’escriptor de veure el seu país lliure.
L’acte va finalitzar amb un torn obert per a qui volgués pujar a llegir fragments de l’obra de l’escriptor. Diverses persones es van animar a sortir a llegir alguns dels microcontes de Calders. I per cloure l’acte, David Vila va acabar llegint el conte ‘Els catalans pel món’. Va ser un acte interessant i emotiu a la vegada, ja que va barrejar tant la part teòrica sobre la figura de l’escriptor i la seva obra, com la part personal, que va permetre als assistents fer-se una imatge més completa de qui era Pere Calders.
