18.04.2012 - 06:00
La censura sempre ha estat el bastió de la família reial espanyola. D’exemples, n’hi ha molts, sia de censura directa, sia d’autocensura dels mitjans. Però els escàndols continuats de la casa reial, aquests últims mesos, n’han reduït la força intimidatòria i, per tant, les informacions comprometedores s’han manifestat més fàcilment. També hi han contribuït les xarxes socials, que, sense barreres, difonen molt ràpidament les informacions sobre el rei Juan Carlos.
D’exemples de censura, heus-ne ací uns pocs. L’any 1994 el programa ‘Persones humanes‘, dirigit per Miquel Calçada, va desfermar una polèmica que avui difícilment es produiria: una intervenció de l’escriptor Quim Monzó sobre la reialesa va suscitar una viva protesta de la casa reial, i el president Pujol hagué de presentar excuses oficials a la Zarzuela. A més, es va obrir un expedient informatiu a TV3 i el programa següent es va emetre en diferit, per precaució.
L’any 2007 la revista Jueves va publicar una portada amb una caricatura sexual de Felip de Borbó i Leticia Ortiz que tingué, entre més conseqüències, que el jutge de l’Audiència Nacional espanyola Juan del Olmo fes retirar tots els exemplars de la revista de tots els punts de venda a petició de la fiscalia de l’estat.
L’espectacle ‘Audiència reial’, en què l’humorista Toni Albà feia una imitació del rei espanyol, també fou objecte de serioses pressions.
Doncs bé, l’encausament del gendre del rei, Iñaki Urdangarin, i la informació dels mitjans internacionals sobre el dubtós paper de Juan Carlos en el cop d’estat del 23 de febrer de 1983 (Alemanya confirma la simpatia de Juan Carlos pels sediciosos del 23-F), entre més casos, han esquerdat aquesta censura i han fet possible que el viatge a Bostwana i l’accident del rei siguin objecte d’humor i d’informacions vàries.
Cal dir, tanmateix, que el senador nacionalista basc Iñaki Anasagasti ja va desfer, a ‘Una monarquía protegida por la censura‘ (Foca, 2009), el fals retrat de la família reial imposat durant tants anys. Aquest llibre havia estat precedit, vuit anys abans, per un altre, ‘Un rei cop a cop‘ (Kale Gorria, 2001), publicat sota pseudònim.
Més informació, a Cançons contra els Borbons.
