11.04.2012 - 06:00
‘Perilla l’estat del benestar i de l’autogovern de Catalunya’, avisa Josep Rull, el nou secretari d’organització de CDC, que en aquesta entrevista demana un ampli consens dels partits al parlament per a ‘aixecar un mur de contenció democràtic’ contra l’ofensiva recentralitzadora del govern de Rajoy. També manifesta, tanmateix, que cal exhaurir tots els passos de la negociació sobre el pacte fiscal, ‘per tal de carregar-nos de legitimitat’ a l’hora de construir una hisenda pròpia de Catalunya: que el govern gestioni tots els tributs que es recapten i que el fet tingui una cobertura legal.
—El govern espanyol vol revisar l’estat autonòmic, intervenint les comunitats si cal. Què ha de fer ara la Generalitat?
—Actuar amb fermesa democràtica en defensa de l’autogovern de Catalunya. Aquesta és la prioritat. Hi ha un xoc de models antagònics. Sabem quina és la pretensió del govern de Mariano Rajoy: obrir un procés de recentralització de l’estat i anar diluint i difuminant les comunitats autònomes. A Catalunya hem de resistir i aixecar un mur de contenció democràtic. Ens avala l’estatut, una amplíssima majoria social i el rigor d’haver fet les coses ben fetes.
—Els catalans han suportat l’impacte de les mesures d’austeritat de la Generalitat i ara es troben que, a sobre, ve la retallada de Rajoy.
—Sí, nosaltres hem fet els deures amb criteri, prioritzant la política social. És inaudit que, en dues bases de l’estat del benestar com ensenyament i salut, es proposi una retallada que han d’assumir les comunitats, que ja han fet aquest esforç. En aquests moments perilla l’estat del benestar a Catalunya.
—CiU s’allunya ara del PP?
—És el PP qui s’ha allunyat de Catalunya, amb la seva actitud. Insisteixo que cal teixir majories molt àmplies, que hi són, al parlament, per defensar l’autogovern. I el PP haurà de decidir a quina banda vol ser: si a defensar els interessos de Catalunya o a fer d’espectador passiu d’aquest procés que perjudica molt seriosament el país.
—Com s’entenen acords amb el PP com el de la CCMA o el que ha posat l’ex-director de Libertad Digital de cap d’informatius de COM Ràdio?
—No és que hàgim anat a cercar el suport del PP, sinó que ha estat l’únic suport que hem tingut en un moment que havíem de gestionar el dia a dia. Per això faig la crida a cercar un consens molt ampli al parlament, perquè ens hi juguem l’estat del benestar i l’autogovern. Quan això sigui possible, aquesta geometria variable potser s’inclinarà cap a una altra banda, i el dia a dia amb el PP, potser l’haurem de matisar. No sé si seria dolent fer-ho.
—Ara el soci preferent ha de ser ERC?
—Si anem cap al concert, semblaria lògic tenir una relació preeminent amb els partits que defensen el concert. I concretament amb ERC, que defensa el concert econòmic. No semblaria lògic pactar un tema estratègic de país i haver de gestionar el dia a dia amb unes altres formacions polítiques.
—Quin termini us imposeu per a saber, si el pacte fiscal és viable?
—Hi ha quatre fases: la primera és la negociació amb els dirigents polítics de Catalunya; després, començar les converses amb el govern espanyol; la tercera, arribar a un acord del parlament i per últim fer la negociació final amb el govern espanyol. A partir d’aquí haurem de veure si és viable. Aquests pressupostos de l’estat i la previsió de retallades no semblen gaire esperançadors en aquest procés.
—La negociació ha de fer evident que el pacte no és possible?
—Hem volgut obrir el procés de la manera més honesta i lleial amb el govern de l’estat. Per explicar al conjunt de la gent que hem explorat fins a l’últim racó per tall d’aconseguir aquest pacte fiscal. Si no és viable, haurem de fer un exercici unilateral de sobirania i construir la hisenda pròpia de Catalunya. Però havent-nos carregat de raons i de legitimitat.
—Quan parleu de tenir una hisenda pròpia per a Catalunya si fracassa el pacte fiscal, us referiu a la insubmissió fiscal?
—Aquest no és un concepte que ens agradi, perquè som un parlament democràtic i legítim. Si es fa una llei que reguli la hisenda pròpia de Catalunya, si es prepara l’Agència Tributària de Catalunya per dur a terme la recaptació dels tributs que paguen els catalans, no parlaríem d’insubmissió fiscal, sinó de donar seguretat jurídica als catalans amb una llei aprovada democràticament pel parlament.
—Una llei que seria recorreguda de seguida pel govern espanyol.
—Aleshores hi hauria un xoc de legitimitats democràtiques. Però això, no crec que ho hàgim de demanar als ciutadans. Oferirem els instruments jurídics per a fer viable aquesta aportació amb una hisenda pròpia de Catalunya.
—Hi ha gent que ja exercirà la insubmissió fiscal deixant de pagar l’IVA aquesta setmana. Quin suport han de rebre del govern i dels partits?
—És una opció personal i legítima. Però no canviarem de fase des d’actituds testimonials, que també són importants. Hem d’articular amplíssimes majories i explicar al conjunt de la gent que hem de fer un pas endavant en aquest sentit. I tenir la legitimitat democràtica per a crear un marc propi. Que no sigui un cas testimonial i excepcional, sinó que hi hagi la possibilitat que, d’una manera ordinària, normal i natural, els ciutadans de Catalunya puguin contribuir directament a la hisenda pròpia d’aquest país.
—L’aposta per l’estat propi de CDC és compatible amb el model confederal que proposa Unió en la ponència del congrés?
—El camí comú que podem fer és tant potent que ens estimem més de fixar-nos en allò que compartim que no pas en elements de discrepància. Compartim tres elements: nació, sobirania i dret de decidir. I en el plantejament confederal d’Unió hi ha les mateixes bases. La confederació vol dir que tu tens la sobirania i la gestiones com consideres adient. La proposta de CiU és que, la sobirania, ens agradaria de compartir-la amb la UE, però en peu d’igualtat amb la resta d’estats lliures d’Europa.
—A CDC parleu de mirar a la UE, i la ponència d’Unió, d’encaixar amb Espanya…
—Hi insisteixo: compartim els elements de nació, sobirania i dret de decidir. Després ho gestionarem amb els instruments que considerem escaients. I en coherència amb allò que sempre ha defensat, CiU troba que ara el millor instrument és l’estat propi. Ens amoïnaríem si cap dels elements trontollés. Però no és el cas. Per tant, la possibilitat de fer camí plegats com hem fet tants anys continua intacta.
