11.04.2012 - 06:00
Aquestes últimes hores ha tornat a fer-se evident que l’estat espanyol és molt a prop de ser intervingut econòmicament per Europa. La situació és cada vegada pitjor, amb uns indicadors econòmics molt negatius, l’anunci de grans retallades pel govern espanyol i una pressió enorme sobre el deute estatal. Aquesta situació té unes causes clares, i us les detallem en deu punts:
1. Els bancs tenen més actius tòxics que no pas reals. Segons dades del Ministeri d’Economia i Competitivitat espanyol, dels 323.000 milions d’euros cedits en crèdits d’habitatge 175.000 són ‘problemàtics’, que vol dir que no es podran tornar. Això posa tota la banca espanyola en fallida.
2. El preu de l’habitatge encara baixa; per tant, la bombolla financera encara no ha esclatat del tot. El gran mal espanyol és aquest. De moment han caigut un 25% respecte del preu màxim, però els analistes financers compten que la caiguda serà, aquests dos anys vinents, d’un 20% més, tirant baix. Per tant, el valor dels bancs no és de cap manera real, car continuen comptant amb els pisos i cases com si tinguessin un valor que ja no tenen.
3. El sector financer espanyol té molts entrebancs a Portugal. Segons les estimacions oficials, més de 78.000 milions del dèficit portuguès són de bancs espanyols, que difícilment es poden permetre més pèrdues.
4. Els bancs encara necessiten més diners per a no fer fallida. El governador del Banc d’Espanya, Miguel Angel Fernández Ordoñez, ho va dir així mateix en públic en una conferència de premsa ahir. Això representa una tensió enorme sobre l’economia total per l’amenaça d’haver de distreure encara més actius..
5. Les previsions de creixement de l’economia espanyola són nul·les. La recuperació és, doncs, impossible.
6. La política d’austeritat enfonsa la competitivitat. A part les retallades anunciades per la Generalitat de Catalunya i les que ja va fer efectives el govern socialista, el govern de Mariano Rajoy n’ha anunciades per valor de 37.000 milions d’euros, una xifra enorme que l’economia espanyola no pot pair sense que se’n ressenti seriosament la seva capacitat de creixement.
7. Espanya és incapaç d’equilibrar el dèficit, com li demana Europa. Els dirigents europeus van demanar als governs, concretament al govern espanyol, la reducció del dèficit al 4,4. Però el govern espanyol no s’hi avé i es proposa d’arribar al 5,8.
8. La desocupació és enorme; un jove de cada dos no té feina. Amb un índex de desocupació del 24,3%, en general, i del 50,5% entre els més joves de vint-i-cinc anys les conseqüències negatives de la crisi són ingents; tant per la tensió social, com per la manca d’ingressos de l’estat i per la demanda de recursos per a ajudar els sense-feina.
9. El govern espanyol és políticament feble, malgrat tot, perquè no governa ni a Catalunya, ni al País Basc ni a Andalusia, tres territoris que tenen la majoria de la població i els recursos econòmics de l’estat. A més, l’actitud antiautonòmica pot provocar una gravíssima crisi institucional.
10. La prima de risc ateny límits històrics, semblants als que van motivar el rescat de Grècia. Quan un govern ha de pagar més diners per a tornar el deute que no els que té l’única solució és la intervenció.
I què passa quan hi ha una intervenció?
En cas d’intervenció la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional deixen una gran suma de diners a l’estat fallit. Amb aquests diners, formalment un crèdit, es ‘rescaten’ els deutes principals. En canvi, l’estat intervingut ha d’acceptar la situació següent:
1. L’anomenada ‘troica’ pren el poder efectiu. La ‘troica’ és un grup de funcionaris de la Unió Europea, del Banc Central Europeu i del Fons Monetari Internacional que s’instal·len al país intervingut i controlen tota decisió pressupostària del govern. Tot i que oficialment són assessors, en realitat tenen el poder polític d’impedir qualsevol despesa. A Grècia, per exemple, la ‘troica’ és un grup de 45 funcionaris, un terç dels quals ocupen les oficines del ministeri d’economia grec.
2. No hi ha diners, si l’estat intervingut no fa allò que li imposen. La ‘troica’ porta a terme una política radical. El parlament ha d’aprovar mesures extremes per a corregir la situació econòmica, sota l’amenaça de no rebre els diners promesos. Per això els diners no es donen de cop, sinó a poc a poc.
3. El govern i el parlament han d’aprovar mesures dràstiques. A Grècia, per exemple, foren acomiadats tot seguit el 25% dels funcionaris i es va rebaixar un 10% del sou dels funcionaris no acomiadats. També es va retardar dos anys l’edat de jubilació i es van apujar l’IVA (fins el 23%) i els impostos especials. També s’ha activat un gran pla de privatització d’actius estatals. La reforma del mercat laboral també és radical –més que no l’anunciada per Rajoy; a Portugal, per exemple, ja han aprovat que la indemnització per acomiadament sigui de deu dies per any treballat.
