06.04.2012 - 19:13
1. Qui són els tuaregs?
Els tuaregs són un poble tradicionalment nòmada que habita el desert del Sàhara, aproximadament dins les fronteres dels estats actuals de Líbia, Algèria, Mali, el Niger i Burkina Faso. Els tuaregs es diuen a si mateixos ‘imuhagh’ i són entre dos i tres milions. El vocable ‘tuareg’ va ser usat pels colonitzadors estenent al conjunt de la població la designació que els imuhagh donaven als habitants d’una de les seves regions, a Líbia. Són coneguts com ‘els homes de blau’ pel color tradicional dels vestits que porten.
2. Els tuaregs són amazics?
Sí. Els tuaregs formen part de la cultura amaziga. De fet, l’alfabet reivindicat actualment per la majoria de les associacions amazigues, el tifinagh, és un alfabet tradicional tuareg. Les principals organitzacions tuaregs reconeixen el Congrés Mundial Amazic com a representant del conjunt de tots els pobles de la seva cultura.
3. Què és l’Azawad?
L’Azawad o Azawagh és l’estat proclamat pels tuaregs en un territori tan gros com França al nord de Mali. El seu nom significa ‘la terra dels nòmades’. Fa frontera amb Mauritània, el Niger, Algèria i Burkina Faso, i amb Mali al sud. De moment, cap país no n’ha reconegut la independència: de fet, la Unió Africana s’hi ha declarat en contra i també ho han fet la Unió Europea i els Estats Units.
4. És un moviment amb arrels històriques?
Fa més de vint anys que grups de tuaregs de Mali reivindiquen la creació d’un estat propi sobre el seu territori. El 1992 i el 2006 el govern malinès va signar uns acords amb els tuaregs segons els quals els districtes de Tumbuktú, Gao i Kidal adoptarien una autonomia que els permetria de mantenir el seu estil tradicional de vida. Aquests acords no es van fer efectius mai. En resposta a això, el 2010 va néixer el Moviment Nacional de l’Azawad (MNLA), que defensa la independència dels territoris tuaregs a Mali.
5. Els tuàregs són musulmans? Són un moviment islàmic?
Els tuaregs són musulmans, però no són un moviment islàmic. Rebutgen el gihadisme i combaten la presència d’al-Qaida a la zona. El seu nou estat s’ha definit com una democràcia laica.
6. Quina relació tenen amb Ansar Eddine i al-Qaida?
En el context de les topades entre els tuaregs i el govern de Mali ha aparegut un grup armat, Ansar Eddine, que afirma lluitar per imposar un estat islàmic tuareg. Aquest grup era desconegut fins ara i l’han condemnat totes les organitzacions amazigues.
7. Al-Qaida podria aprofitar-se del conflicte?
Els darrers anys al-Qaida ha creat una base important al Sahel, un territori poc controlat i on és fàcil amagar-se. Des d’aquesta base ha intentat convèncer tant el Front Polisario saharià com grups tuaregs que integrant-se en l’estratègia gihadista trobarien una solució ràpida als seus conflictes. Sembla que han tingut poc èxit en tots dos casos, però és evident que és una perspectiva inquietant.
8. Quina ha estat la reacció del govern de Mali?
El govern de Mali ha menat una política de repressió contra els militants tuaregs des de fa anys. Ara s’ha mobilitzat per a impedir el reconeixement de l’estat tuareg, advertint que podria desencadenar una onada d’independències dels amazics en uns quants estats més. Per una altra banda, ha brandat l’espantall d’al-Qaida per a aconseguir que la Unió Europea i els Estats Units el secundin.
9. Quin paper ha tingut la qüestió tuareg en el cop d’estat a Mali?
Els tuaregs no han tingut cap paper en el cop d’estat del 22 de març a Mali, que va apartar del poder el president Amadou Toumani Touré, elegit democràticament. La junta militar que l’ha substituït, amb tot, justifica el cop per posar fi a la rebel·lió tuareg.
10. La caiguda del règim libi ha tingut res a veure amb el conflicte actual?
Sí. Hi ha indicis que enmig del caos a Líbia, grups tuaregs d’aquell país van aconseguir moltes armes de l’exèrcit i les han fet arribar a Mali. Muammar al-Gaddafi sempre havia mantingut bones relacions amb els tuaregs, dels quals admirava l’estil de vida. Una bona part de la seva guàrdia personal eren tuaregs que ara podrien haver fugit a combatre a l’Azawad.
