01.04.2012 - 06:00
La jornada de mobilitzacions per reclamar al govern i els diputats francesos una llei que garanteixi els drets lingüístics dels parlants del català, l’occità, l’arpità o francoprovençal, l’alsacià, el bretó, el cors, l’èuscar i el flamenc va ser tot un èxit. Les dues principals activitats de la jornada van superar amb escreix les previsions: el ‘lipdub‘ pel català a Perpinyà, que va assolir amb més de set mil persones el rècord mundial de participants que detenia des del 2010 el ‘Lipdub per la independència‘ de Vic, i la multitudinària manifestació per l’occità a Tolosa de Llenguadoc, amb trenta mil persones.
Rècord mundial
La Federació d’Entitats per la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes va ser l’encarregada d’organitzar la mobilització més original de totes les que s’havien programat ahir: un ‘lipdub’ al ritme d’una adaptació de la cançó ‘Parlem català‘ de Jordi Barre.
El ‘lipdub’ va començar pels volts de les dues del migdia al centre de la ciutat i es va allargar un parell d’hores, durant les quals es van fet quatre enregistraments en 3D. Els organitzadors van confirmar a l’últim que s’havia superat la xifra de set mil participants, entre els quals hi havia moltes colles de castellers, sardanistes, geganters i de bestiari de foc, a més de representants dels Focs de Sant Joan i de la Flama del Canigó.
Entre els participants hi havia també cares conegudes com la del senador-batlle del Soler François Calvet; regidors de Perpinyà com Jaume Roure, Virgínia Barre, Pierre Parrat, Clotilde Ripoull i Jordi Vera; Joan Ridaura, president d’ERC a Catalunya Nord; el president del Casal Jaume I de Perpinyà, Narcís Duran; un nombrós grup de professors de català per a adults; Joan Gui Candilla del Fanal de Sant Vicenç; el president de la Bressola. Joan-Pere Le Bihan, a més de Gisela Bellsolà.
I és que el ‘lipdub’ per la llengua, com testimonien aquests vídeos, havia aconseguit suports al català de molts sectors de Catalunya Nord, des d’escriptors i editors fins a entitats culturals i esportives, passant per empresaris i comerciants, polítics de tot l’espectre parlamentari, docents del sector públic i privat, presidents d’institucions i artistes.
Trenta mil a Tolosa
‘Una llengua, un dret, una llei’ era el lema que va encapçalar ahir una desena d’accions i manifestacions a Catalunya Nord, Occitània, Alsàcia, l’Arpitània, la Bretanya, Còrsega, Euskadi Nord i Flandes per reivindicar per primera vefada conjuntament una llei que garanteixi els drets lingüístics dels parlants del català, l’occità, l’arpità o francoprovençal, l’alsacià, el bretó, el cors l’èuscar i el flamenc. A Tolosa de Llenguadoc es va fer la manifestació més multitudinària, on els organitzadors van comptar més de trenta mil persones.
La manifestació va sortir a les dues de la plaça d’Europa, on s’havia instal·lat un ‘vilatge occitan’ amb productes de la terra, i es va acabar al cap de tres hores a la plaça del Capitoli. Enmig de moltíssimes banderes occitanes hi havia un bon grup de càrrecs electes de moltes regions d’Occitània i dels Països Catalans, com una delegació d’ICV-EUiA.
També s’hi va poder veure l’ex-candidat presidencial José Bové i representants de les candidatures del centrista François Bayrou i el socialista François Hollande. La marxa es va tancar amb un concert dels grups Nadau i lo Còr de la Plana.
A banda Tolosa i Perpinyà, es van fer manifestacions, concentracions, cadenes humanes i concerts a Kemper (a la Bretanya, amb més de deu mil persones; vídeo), Baiona (a Euskadi Nord, amb set mil manifestants), Aiacciu (Còrsega) i Estrasburg (Alsàcia), In-nsi (Arpitània) i Lilla (Flandes), a més de Metz i Poetàe.
Les manifestacions i accions eren promogudes per representants de totes aquestes comunitats lingüístiques, per denunciar que la reforma constitucional francesa del 2008, segons la qual totes aquestes llengües formen part del patrimoni de França, no els ha atorgat de fet cap dret i continuen abandonades a l’arbitrarietat administrativa de l’educació o les autoritats públiques. Els pares no tenen drets a escolaritzar els fills en llengües que no siguin el francès, la retolació bilingüe és ara mateix als tribunals i la presència als mitjans de comunicació és gairebé nul·la.
França, afirmen, és a la cua a Europa en matèria de reconeixement de les llengües històriques. Per això cal una llei de promoció d’aquestes llengües i, per tant, una nova revisió constitucional que permeti, per exemple, la ratificació de Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.
Eleccions presidencials
Les manifestacions i accions d’ahir es van convocar un mes abans de la primera tanda de les eleccions presidencials franceses, on la qüestió de la defensa de les llengües històriques ha entrat en el debat dels candidats. Així, mentre l’actual president Nicolas Sarkozy és el candidat de la continuïtat històrica, perquè no admet cap mena de reconeixement de les llengües que no siguin la francesa, François Bayrou (MoDem) defensa un reconeixement explícit de les llengües minoritzades amb una llei que n’asseguri els drets, i a mig camí el candidat socialista François Hollande i l’ecologista Eva Joly volen signar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.
Enllaços
Array
