‘Una llengua, un dret, una llei’

‘Una llengua, un dret, una llei’ és el lema que ha encapçalat avui una desena d’accions i manifestacions a Catalunya Nord, Occitània, Alsàcia, l’Arpitània, la Bretanya, Còrsega, Euskadi Nord i Flandes en defensa de les llengües històriques parlades a l’estat francès. És la primera vegada que es reivindica conjuntament al govern i als diputats francesos una llei que garanteixi els drets lingüístics dels parlants del català, l’occità, l’arpità o francoprovençal, l’alsacià, el bretó, el cors l’èuscar i el flamenc. A les dues ha començat a Tolosa de Llenguadoc la manifestació més multitudinària (seguiment al minut) i a Perpinyà, l’acció més original: un lipdub per la llengua catalana.

També hi ha manifestacions, concentracions, cadenes humanes i concerts a Kemper (Bretanya), Baiona (Euskadi Nord), Aiacciu (Còrsega) i Estrasburg (Alsàcia), In-nsi (Arpitània) i Lilla (Flandes), a més de Metz i Poetàe.

Les manifestacions i accions d’avui són promogudes per representants de totes aquestes comunitats lingüístiques, per denunciar que la reforma constitucional francesa del 2008, segons la qual totes aquestes llengües formen part del patrimoni de França, no els ha atorgat de fet cap dret i continuen abandonades a l’arbitrarietat administrativa de l’educació o les autoritats públiques. Els pares no tenen drets a escolaritzar els fills en llengües que no siguin el francès, la retolació bilingüe és ara mateix als tribunals i la presència als mitjans de comunicació és gairebé nul·la.

França, afirmen, és a la cua a Europa en matèria de reconeixement de les llengües històriques. Per això cal una llei de promoció d’aquestes llengües i, per tant, una nova revisió constitucional que permeti, per exemple, la ratificació de Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.

Eleccions presidencials

Les manifestacions i accions d’avui s’han convocat un mes abans de la primera tanda de les eleccions presidencials franceses, on la qüestió de la defensa de les llengües històriques ha entrat en el debat dels candidats. Així, mentre l’actual president Nicolas Sarkozy és el candidat de la continuïtat històrica, perquè no admet cap mena de reconeixement de les llengües que no siguin la francesa, François Bayrou (MoDem) defensa un reconeixement explícit de les llengües minoritzades amb una llei que n’asseguri els drets, i a mig camí el candidat socialista François Hollande i l’ecologista Eva Joly volen signar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.