26.03.2012 - 21:09
En Tomeu Amengual, que té seixanta-quatre anys, havia treballat al sector elèctric. ‘Empeltat a Ciutat, però no ben trasplantat’, perquè es manté ben arrelat al seu poble de naixement, Costitx. És un home senzill, transparent i en pau amb si mateix. Amengual començà diumenge la vaga de fam per la llengua que promou Jubilats per Mallorca. S’hi posà il·lusionat, just després d’acabada la manifestació que recorregué els carrers de Palma en favor del català. Relleva en Jaume Bonet, que ahir la va abandonar després de vint-i-sis dies bevent aigua i prou. En aquesta entrevista de La Veu de Mallorca, Amengual explica per què fa la vaga de fam.
–Com us agafau aquest el relleu?
–De la manera com s’han anat desenvolupant les coses, d’una manera emocionant. Acabada la manifestació (em feia molta d’il·lusió d’anar-hi), vaig passar per casa a agafar la roba i a incorporar-me a la vaga. Després de l’ambient de la marxa, entrar aquí i poder fer costat a en Jaume em desperta un caramull de sensacions, totes molt gratificants. Me’n vaig anar a dormir, reflexionant després de tot el dia; vaig pensar que arribaria a levitar (riu). Ara mateix puc dir que estic en plena disposició per a mantenir viva aquesta lluita. Estic molt content i satisfet d’haver pres aquesta decisió, que alhora m’és una gran responsabilitat.
–Quina preparació heu fet?
–No té cap casta de secret. Simplement, he fet allò que hauríem de fer tots. Cuidar-me, eliminar mals hàbits com ara cafè, fritures, alcohol, productes refinats…, fer gradualment una vida més saludable per tenir el cos preparat. Aquests darrers dies he menjat manco, amb més fruita i verdura. Sempre he estat bastant vegetarià; doncs, ho he accentuat.
–Més enllà de la reivindicació lingüística hi ha el factor humà, personal. Què mou una persona de la vostra edat a fer una vaga de fam?
–Durant la meva vida, m’he trobat moltes vegades condicionat per la feina a l’hora de fer determinades coses. Començ a passar gust amb la jubilació; ara tenc més temps per a ser jo mateix. El cos em demanava de fer la vaga de fam, perquè les circumstàncies són prou extremes per a prendre mesures d’aquestes. Per molts, són radicals però trob que són adaptades a les circumstàncies. Tot i que mai no m’ho hauria proposat, veig que ho he encertat. Això després de veure com han anat aquests vint-i-sis dies, la gent que ha manifestat la seva solidaritat i la transcendència que ha tengut.
–La valorau molt, l’acció de la vaga de fam…
–Molt. Moltíssim. Si no hagués pres la decisió, sabent la importància que tendria, me n’hauria penedit tota la vida.
–Divendres hi haurà una reunió amb tots els socis de Jubilats per Mallorca, que decidiran l’estratègia a seguir. S’abandonarà la vaga de fam o s’hi incorporà més gent?
–S’ha de discutir, però, de moment, estic a plena disposició d’allò què digui la junta, sempre que el meu cos m’ho permeti. La meva idea és de vaga indefinida. He vengut amb roba per un mes i he comprat detergent per si n’he de rentar.
–Després dels vint-i-sis dies de vaga de fam, i després del 25 de març, com s’ha d’encaminar la defensa del català?
–Cadascú ha de fer allò que li digui la consciència i que pugui fer. Ara, sí que és clar que s’ha encès una torxa, que ha fet que s’hi hagi incorporat gent, que s’hagi deixondit. De cada vegada més, la cosa serà imparable. Vull pensar que això serà més que una moda passatgera i que creixerà, que cada vegada hi haurà més persones amb consciència de poble que defensaran allò que sempre ha estat seu, però no en tenien consciència. Aquests darrers dies molta gent, que sempre havia ignorat la defensa de la llengua, se n’ha preocupat, s’ha preocupat per en Jaume Bonet; no per compromís, sinó perquè realment els interessa.
