26.03.2012 - 18:30
El filòleg i historiador Josep Massot i Muntaner és el nou Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, per la seva obra cultural duta a terme de cap a cap de la seva vida. Investigador erudit, ha publicat més de vuitanta volums; també ha dirigit, durant més de quaranta anys, les Publicacions de l’Abadia de Montserrat (que edita la revista Serra d’Or i més coses). Massot, nascut a Palma, és monjo de Montserrat des del 1962, i i s’ha especialitzat en la història de la llengua a les Illes. En l’acte d’ahir va parlar de temes d’actualitat com la persecució del català a les Illes, dels bisbes catalans d’avui i de la centralitat que va adquirint l’independentisme (vídeo).
En el seu parlament, Josep Massot i Muntaner ha dit que li feia molta il·lusió el premi, tanta com el primer dels reconeixements que havia rebut, el Premi Francesc de Borja Moll de l’Obra Cultural Balear, que li fou acordat el 1989: ‘Encara que diuen que ningú no és profeta a casa seva, però en aquest cas sí’.
Ha recordat, així mateix, que havia vist néixer el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que atorga Òmnium Cultural des del 1969: ‘He conegut gairebé tots els personatges que l’han rebut, i alguns m’han estat mestres estimadíssims, com el primer guardonat, Jordi Rubió i Balaguer, i també Josep Maria de Casacuberta, mestre tant pel món editorial com pels estudis del segle XIX sobre Verdaguer i Marià Aguiló. I Ramon Aramon i Joaquim Molas. També vaig ser deixeble de Francesc de Borja Moll.’
‘A Mallorca sempre m’he considerat un català de Mallorca i a Catalunya un mallorquí de Barcelona. Miro de tenir relació amb totes les terres de parla catalana, i com a mallorquí també tinc estranyament molta relació amb Menorca, Eivissa, Formentera. També tinc una estreta relació amb el País Valencià; amb contactes amb la universitat i amb el món de la cultura (era molt amic de Joan Fuster). També he cultivat l’aspecte internacional de la cultura catalana: fa molt, gràcies a Badia i Margarit, vaig ser el primer secretari de Llengua & Literatura, que em va portar molts maldecaps, però que em va permetre una xarxa molt ampla de contactes que encara mantinc.’
‘Fa molts anys que faig allò que puc. Es dóna la circumstància que l’any passat vaig fer setanta anys i en fa quaranta que dirigeixo Publicacions de l’Abadia de Montserrat (PAM). A més, enguany, al setembre farà cinquanta anys que vaig entrar de monjo a Montserrat i que vaig escriure el primer article per a la revista Serra d’Or, encarregat per Joaquim Molas. Qui m’hauria dit que anys després la dirigiria?’
Massot i Muntaner també ha valorat aspectes d’actualitat com la situació de la llengua a les Illes Balears. Es dóna el cas que Massot, nascut a Palma, s’ha especialitzat en estudis sobre la cultura i la llengua a les Illes Balears: ‘Aprofito per adherir-me a la manifestació que es va fer diumenge. Realment és un moment molt preocupant, estic molt preocupat. El govern ha trencat el consens lingüístic que es va assolir a l’època de la UCD. Tots els partits es van posar d’acord en uns mínims. A l’època que va governar el Pacte de Progrés no va anar més enllà per no trencar el consens, perquè la llengua tingués els mateixos drets. I els qui manen ara el que volen és tornar al temps del Franco. S’ha fet un retrocés de tot el que s’havia aconseguit des del 1975-76. (…) Jo sempre he lluitat amb les dents i amb les ungles per defensar la llengua, i els retrocessos em preocupen molt. I que els retrocessos vinguin del Tribunal Constitucional i que tinguem un govern a Madrid que aprofiti la situació, no és gens favorable.’
‘I què podem fer? Doncs resistir. Sabem que ve una època molt dura, però no hem de perdre l’esperança; i esperar que vinguin temps millors, encara que també sabem que les coses no s’arreglen soles.’
A una pregunta sobre l’església catalana, i en concret sobre els bisbes catalans d’avui, Massot i Muntaner ha dit: ‘Hi ha hagut moments amb molts bisbes que defensaven el català i molt conscienciats. Ara la cosa no és tan clara: n’hi ha que sí, n’hi ha que molt menys, i n’hi ha que diuen públicament que això del català i del catalanisme no els interessa. No sóc ningú per a judicar els bisbes, però algunes coses com a mínim he de dir que no em fan gràcia.’
Sobre la centralitat que va adquirint l’independentisme, en relació amb el tomb que ha fet CDC, Massot ha contat una anècdota: ‘Aquests dies treballava sobre ‘Els Segadors’, l’himne nacional de Catalunya, i una de les conclusions a què arribaven a primers de segle XX els estudiosos és que ‘Els Segadors’ s’havia imposat com a himne gràcies a les prohibicions dels governadors civils. Per tant, tot té aspectes negatius i positius. Ara ja ho veurem. Tot necessita temps i ha d’anar madurant; però, en aquest aspecte, aquests darrers temps, des de molts partits i moltes persones concretes, hi ha un canvi d’orientació, hi ha molta gent que ho desitja, i, per mi, tant de bo que algun dia ho aconseguíssim, si es pot aconseguir en condicions raonables. Si ha de ser per a fer un estat corrupte com n’hi ha alguns, tampoc no serviria de res.’
